Resultats de la cerca
Es mostren 2702 resultats
el Tossal
Barri
Barri de la ciutat de València, situat al centre històric, en l’antiga zona musulmana.
Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc s’anomenà l’Alcúdia , per tal com era el lloc més elevat de la ciutat En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l’W, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins L’estructura dels carrers s’ha mantingut semblant des del s XIV, amb carrers estrets i cases velles i…
central tèrmica de Foix
Central tèrmica situada al terme de Cubelles (Garraf), engegada al març del 1979.
Emplaçada en un terreny d'11 hectàrees a 1,5 km del nucli urbà, funciona amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament el grup turboalternador té una potència de 520 MW Fou construïda per Tèrmiques del Besòs, SA TERBESA, societat formada en un 50% per ENHER i un 50% per Hidroelèctrica de Catalunya, SA, posteriorment integrades a ENDESA A partir de l'agost del 2010 només funcionà en moments de màxima demanda i de restriccions en el subministrament elèctric habitual Al juny del 2015 l'empresa anuncià el desmantellament gradual de la central al llarg d'un període…
l’Eula
Abadia
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble del Soler (Rosselló), a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfreda.
Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament…
Benimàmet
Poble
Poble del municipi de València (Horta), al camí entre la ciutat i Paterna, prop d’aquesta vila, al límit de l’horta, a tocar del ferrocarril de via estreta de València a Llíria, del qual hi ha baixador.
Una part del nucli urbà pertany al terme de Burjassot Hi ha encara dins el terme un barri d’habitacions troglodítiques les Coves de Benimàmet Era un lloc mixt de cristians vells i de moriscs que pertangué als Codinats des de la conquesta cristiana, i als la Cavalleria des del 1453 A la fi del s XVI o al començament del XVII la senyoria passà al monestir de Sant Miquel dels Reis, que la detingué fins al s XIX Fou municipi independent fins el 1882 La parròquia Sant Vicent fou segregada de Burjassot el 1536 El palau senyorial fou construït al començament del s XIV Dins el terme hi…
Sant Marc de Montanui
Art romànic
L’església parroquial de Sant Marc és situada al poble de Montanui, fora del recinte del nucli urbà primitiu En la seva forma actual, cal datar aquest edifici a partir del 1746, data que figura en el seu portal Conserva de la construcció alt-medieval només, probablement, el perímetre del seu absis, poligonal com el de Sant Llop d’Escané o el de Sant Capràs de Denui, i el campanar de torre, adossat a l’angle nord-oest de la nau, en el qual es veuen tres cornises bisellades, a diferent alçada, decorades amb escultures de caps als angles de les cornises dels nivells primer i segon…
Programa Home i Biosfera
Ecologia
Programa de la UNESCO que té per finalitat el desenvolupament, en el marc de les ciències naturals i socials, d’una base racional per a la utilització i la salvaguarda dels recursos de la biosfera i per al millorament de les relacions entre l’home i l’ambient tot estudiant no solament l’impacte de l’home en el medi sinó també les repercussions ambientals sobre la població humana.
Promogut el 1970, durant la XVI Conferència General de la UNESCO, té un funcionament molt descentralitzat basat fonamentalment en els comitès MaB de cada estat membre de la UNESCO que n’ha volgut promoure i en els grups de treball que aquests coordinen o als quals donen suport La participació catalana a les activitats del comitè MaB de l’Estat espanyol ha estat força destacada incorporació del parc natural del Montseny a la xarxa internacional de reserves de biosfera 1978, Seminari Internacional sobre els Deltes de la Mediterrània Tortosa, 1980, traducció al català d’una part dels cartells…
Vicenç de Ribes
Cristianisme
Darrer prior de Montserrat (abans que el monestir esdevingués abadia) i cardenal.
Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI 1384, però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós 1387 Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisma d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’…
Nikolaj Aleksandrovič Bulganin

Nikolaj A. Bulganin
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del partit comunista des del 1917, fou president del soviet urbà de Moscou 1931-37, primer ministre de la república russa 1937-38, president del Banc Estatal Soviètic 1939 i membre del comitè central del partit 1939 Durant la Segona Guerra Mundial collaborà a la defensa del país, fou ministre de les forces armades 1947 i mariscal de l’URSS 1947 Membre del politburó del partit 1948, després de la mort de Stalin 1953 esdevingué vicepresident del consell de ministres i, després, president, en substitució de Malenkov 1955 En ésser nomenat Khruščov primer secretari del partit,…
Marià IV d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1345-76), germà i successor de Pere III d’Arborea.
S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa…
Sant Joan de Matadepera
Art romànic
L’església de Sant Joan, dita ara de la Mata Xica, és situada al cementiri de Matadepera Antigament havia estat la seu de la parròquia de la població fins que, al començament d’aquest segle, va construir-se la nova església parroquial a l’agrupament urbà que, en el decurs del temps, s’havia anat formant De l’antic temple romànic no en queda cap element el temple fou reedificat entre els segles XVI i XVIII La parròquia depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt El dret de presentació dels seus rectors corresponia als abats de l’esmentat cenobi El primer esment documental de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina