Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Pere Suñé i Catà

Pere Suñé i Catà
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent i promotor esportiu
.
S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es convertí en el…
,
Tucumán
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Nord.
La capital és San Miguel de Tucumán Limita al N amb la província de Salta, a l’E amb la de Santiago del Estero i al S i a l’W amb la de Catamarca A l’E hi ha la serralada de l’Aconquija, de la qual surten diverses ramificacions en direcció a l’E formades per materials metamòrfics i cristallins La zona central és una plana recorreguda pel riu Sali, que rep els afluents provinents de les muntanyes de l’W El clima és tropical molt humit, amb temperatures elevades La vegetació també és de tipus tropical Regió molt rica en la producció de canya de sucre, també s’hi conrea arròs, lli,…
llotja
Art
Història
Edifici públic on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes.
Era seu de l’òrgan de govern del collegi de mercaders o consell de la mercaderia Molt vinculada al consolat de mar, aquest era construït sovint com a annex de la llotja Barcelona, València, Perpinyà o en un edifici a part, però molt pròxim Mallorca En un principi foren locals oberts, com el de Tortosa 1368-73, format per dues naus separades i limitades per arcades d’arcs de mig punt que sostenen una teulada rectangular de quatre tremujals La llotja de Castelló d’Empúries s XIV, restaurada recentment, alterna, en la seva simplicitat, arcs i finestres El desenvolupament del comerç…
relacions sexuals
Sociologia
Relació establerta entre persones, especialment entre home i dona, mitjançant el sexe.
Hom sol dir-ne explícitament relacions homosexuals en el cas que no es donin entre persones de sexe diferent La regulació social de les relacions sexuals és vinculada generalment, en les societats i les cultures de tots els temps, a la institució matrimonial, i així hom rebutja o tolera, per exemple, l’incest o bé les relacions sexuals en general fora del matrimoni en la mateixa mesura que prohibeix o accepta el matrimoni entre germans o bé condemna o tolera la prostitució Segons els codis morals vigents en un o altre grup social, poden ésser explícitament prohibides —i, doncs,…
conestable
Història
Dignitat palatina i, més tard, militar, derivada del comes stabuli
o cap de les cavallerisses dels emperadors romans del Baix Imperi.
Adoptada pels reis merovingis i després pels carolingis i capetians, Enric I li donà, vers el 1050, un caire militar Vers el 1120, Lluís VI féu conestable el seu cosí Raoul de Vermandois i li confià per un quant temps el comandament del seu exèrcit Finalment, el 1191, Felip August suprimí la senescalia i passà la seva facultat militar de cap suprem de la host reial al conestable Amb aquest caràcter tan important es mantingué d’una faisó més o menys efectiva fins que fou suprimida, el 1627, pel cardenal Richelieu El 1804 Napoleó restablí el càrrec i el donà al seu germà Lluís gran conestable i…
Józef Szajna
Política
Artista plàstic, escenògraf, director teatral i dramaturg polonès.
La seva obra és marcada per l’internament als camps de concentració d’Auschwitz i Buchenwald durant la Segona Guerra Mundial Un cop alliberat, es graduà en grafisme el 1952 i escenografia el 1953 a l’Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia, on fou també professor des d’aquest any fins el 1963 Posteriorment, fou professor a l’Acadèmia de Varsòvia En el camp de la producció teatral, dissenyà nombroses escenografies i fou un dels proponents de l’anomenat ‘teatre plàstic’, en el qual el decorat esdevé protagonista de l’obra Dirigí diverses companyies de teatre Teatr Ludowy de Nowa Huta, Stary Teatr…
Maria Dolors Laffitte
Música
Cantautora, coneguda també com Dolors Laffitte i Maria Laffitte.
Els anys seixanta s’uní a la Nova Cançó i el 1968 enregistrà el seu primer disc, el recull Cançons Occitanes Aquest mateix any guanyà el segon premi del Festival del Mediterrani, per la interpretació, juntament amb Lluís Llach, de A cara o creu Els anys següents enregistrà alguns discs en el gènere de les varietats Varietat de varietats , 1973 Hello, Dolors 1975, amb aportacions de diversos cantants catalans, però el seu interès principal fou el gènere tradicional i la cançó medieval, que la portà a formar diversos grups com ara La Corranda i, especialment, Els Trobadors, amb Alfons…
Medea
Mitologia
Heroïna de la mitologia grega, filla d’Eetes, rei de la Còlquida, o, segons altres versions, de la dea Hècate.
La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada…
Santa Maria de Cabrera (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Cabrera, al cim de la muntanya de Cabrera, entre el Coll del Bram i l’Osca Inicialment tingué les funcions d’església del castell de Cabrera i més tard exercí algunes funcions de parròquia, per esdevenir finalment santuari marià L’església és documentada a partir de l’any 1154, quan els castlans Guillem de Cabrera i la seva muller Adaledis li feren una nova dotació i confirmaren els béns que ja li havia donat el seu pare difunt, Arnau Ramon Sota la protecció dels castlans l’església anà progressant i l’any 1330 tenint la consideració…
Sant Vicenç de les Eres (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Els anys 1001 o 1003 i 1017 hi ha documentades dues donacions de sengles alous a Santa Maria de la Seu, situats al terme de Sant Iscle —després terme de Turbiàs— a la vila d’Eres El lloc és esmentat en altres documents relatius a la vall de Castellbò dels anys 1030, 1035 o 1113 En una venda feta pel vescomte Ramon Mir i la seva muller, datada entre el 1060 i el 1108, consta entre els termes de la vall de Castellbò, el de Sant Vicenç, vinculat al de Sant Iscle i Santa Coloma, que molt bé podria referir-se a Sant Vicenç d’Eres Tanmateix, atesa la manca d’informació documental, no es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina