Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Francesco Crispi
Francesco Crispi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…
Salvatge cor
Literatura catalana
Llibre de la maduresa poètica de Carles Riba.
Escrit entre el 1947 i el 1952 a Barcelona, on fou editat aquest any, està format per un conjunt de vint-i-set sonets de talla perfectament clàssica precedits d’un pròleg amarat d’humanitat Després d’acabar les Tannkas del retorn 1943-46 i un cop represes les tasques a l’FBM, Riba traduí de cap i de nou L’Odissea , que publicà el 1948, i el 1955 completà les versions de tota la tragèdia grega, començades el 1919 Molts dels motius d’aquestes obres clàssiques l’odisseica noia dreta a la sorra acollint l’errant i donant-li accés al rei, que li ha de facilitar el retorn a la pàtria, les tràgiques…
David Escamilla i Imparato

David Escamilla i Imparato
© Arxiu D. Escamilla
Literatura catalana
Música
Comunicador, escriptor i músic.
Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999, Les edats del fred 2005, La casa del tiempo 2007, Elogi de la veritat 2011, Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes 1999 i 2009…
Congressos d’Història de Barcelona
Historiografia catalana
Nom donat a una sèrie de congressos celebrats a Barcelona amb la finalitat de promoure els estudis sobre diferents aspectes de la història d’aquesta ciutat.
El I Congrés novembre del 1982 es titulà El Pla de Barcelona i la seva història , i fou publicat el 1984 en un volum presentat per Jaume Sobrequés, llavors director de l’Institut Municipal d’Història Les ponències foren dedicades al medi natural, als primers pobladors, a la toponímia antiga i moderna, a la història del Pla de Barcelona a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna i, també, a l’Edat Contemporània, que ocupa més de la meitat del llibre El II Congrés, sota el títol Història urbana del Pla de Barcelona desembre del 1985, doblà el nombre de collaboradors en relació amb el primer Les actes…
Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA)
Historiografia catalana
Entitat formada el 1982 a Alcoi, per un grup de col·laboradors del Museu Arqueològic Municipal, amb el propòsit d’animar, coordinar, difondre i dotar de cobertura les recerques històriques i arqueològiques a la comarca de l’Alcoià i els voltants, així com promoure la protecció del patrimoni local (la creació del CAEHA coincidí amb la declaració del nucli antic d’Alcoi conjunt historicoartístic).
Han estat presidents de l’entitat Ricard Bañó, Josep Torró, Manuel Cerdà i Àngel Beneito En la vida del Centre es poden distingir dues etapes La primera, durant la dècada de 1980-90, es caracteritzà pel seu dinamisme quatre edicions de les Jornades d’Història Alcoiana dedicades a la industrialització i el moviment obrer, l’època medieval, l’eneolític i la premsa alcoiana, amb exposicions, conferències i publicació de catàlegs Destaquen les activitats de l’any 1984 per commemorar el centenari de la investigació prehistòrica a Alcoi, amb la celebració del congrés sobre l’eneolític al País…
Les acantàcies
Distribuïda principalment per les zones tropicals, aquesta família té 250 gèneres i unes 2500 espècies, de les quals només una, Acanthus mollis , és autòctona del nostre país Altres espècies, com Aphelandra aurantica , es cultiven en jardineria com a plantes d’interior Les acantàcies són arbres, arbusts o plantes herbàcies de fulles simples i oposades Les flors, zigomorfes i agrupades en inflorescències espiciformes, són portades per bràctees grosses, sovint acolorides El calze, format per quatre peces parcialment soldades, és bilabiat o campanulat La corolla, simpètala i de tub curt, té un…
Les magnoliàcies
Flors i fruits d'una magnoliàcia de jardí, junts al mateix peu Fototecacat / MC Les magnoliàcies comprenen vora dos centenars d’espècies llenyoses, pròpies sobretot de l’àsia sud-oriental i, menys, de l’Amèrica tropical i subtropical Segons les restes fòssils que hom n’ha trobat, però, abundaren a bona part de l’hemisferi boreal durant el Mesozoic Les magnoliàcies han estat considerades per diversos autors, a causa de la seva morfologia general i la de la flor, i també per la seva antigor, com el prototipus de les famílies d’angiospermes, gairebé el punt de partida evolutiu de totes les…
Gavina cendrosa
La gavina cendrosa Larus canus és fàcil de confondre amb el gavià argentat Larus cachinnans , bé que és més petita que aquest ateny 41 cm i té ei bec i les potes de color groc verdós, com en aquests exemplars en vol D’acord amb la gran variabilitat de plomatge pròpia de les gavines, els joves presenten, en un determinat estadi del seu desenvolupament, una franja negra i ampla, molt definida, a la part superior de la cua, dibuix que desapareix en els adults Marcella Chinchilla El marcat increment poblacional a la major part dels quarters de reproducció durant aquest segle i, especialment,…
La serra Gelada
La serra Gelada presenta formidables penya-segats litorals amb dunes fòssils a la base Ernest Costa La serra Gelada 218, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra Gelada o penyes de l’Arabí s’estén al llarg de més de 6 km en direcció sud-oest a nord-est, entre la punta de les Caletes o de 1’Escaleta i la de l’Albir La seva mola rectangular està constituïda per un bloc de calcàries i margues cretàcies amb nombroses fractures recents L’aiguavés encarat cap a terra ascendeix, amb pendents suaus, fins a assolir els 438 m, màxima altura de la serra En…
Rata-pinyada pipistrel·la falsa
Àrea de distribució de la rata-pinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors La rata-pinyada pipistrella falsa, també anomenada rata-pinyada de Nathusius, és molt similar a la rata-pinyada pipistrella comuna Pipistrellus pipistrellus , però és tota ella una mica més gran La longitud del cinquè dit, més gran que en aquella, és d’uns 46 mm Presenta un dit polze llarg, que excedeix l’amplada del canell L’extrem de la primera incisiva depassa clarament la cúspide…