La serra Gelada presenta formidables penya-segats litorals amb dunes fòssils a la base.
Ernest Costa
La serra Gelada (2.18), entre els principals espais naturals del litoral català i valencià.
La serra Gelada (o penyes de l’Arabí) s’estén al llarg de més de 6 km en direcció sud-oest a nord-est, entre la punta de les Caletes (o de 1’Escaleta) i la de l’Albir. La seva mola rectangular està constituïda per un bloc de calcàries i margues cretàcies amb nombroses fractures recents. L’aiguavés encarat cap a terra ascendeix, amb pendents suaus, fins a assolir els 438 m, màxima altura de la serra. En contrast, el vessant oriental cau abruptament sobre la mar, i forma una impressionant costa espadada que en alguns llocs assoleix els 400 m de desnivell gairebé vertical. Al peu dels penya-segats apareixen alguns esculls, el més important dels quals és l’illa Mitjana o de l’Arabí. L’entorn i la base occidental de la serra es troben actualment molt degradats per la intensa i desordenada ocupació urbanística; no debades la zona s’enclava dins els termes de l’Alfàs i Benidorm, en el nucli turístic més important del País Valencià.
La flora i la fauna de la zona són molt similars a les descrites per a altres espais del litoral de la Marina. El vessant de ponent està cobert per coscollars i brolles termòfiles, puntualment acompanyades per pins blancs i pinyers, mentre que als penya-segats apareixen molt ben representades les comunitats rupícoles riques d’endemismes que caracteritzen aquesta costa. Els espadats alberguen també la fauna més destacada, amb ocells nidificants com el falciot pàl·lid, el gavià argentat o l’ocell de tempesta, que niua a l’illa Mitjana i al proper illot de Benidorm. Respecte als fons marins contigus a la serra, és en la rodalia dels illots mencionats on apareixen les comunitats més interessants i variades.