Resultats de la cerca

Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Collegi d’Advocats de Barcelona El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE en el Partit dels Socialistes de Catalunya Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional 1978-80, i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona 1980-84, on inicià una estreta collaboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a…

Membre de la nissaga dels Arquer de Goscons, es formà acadèmicament a Anglaterra Vinculat a l’entorn d’Alfons XIII qui el nomenà “Gentilhombre de cámara con ejercicio” i amic personal del comte de Romanones, d’Antoni Maura i del marquès de Comillas, fou una peça clau en les aproximacions polítiques entre el rei i Francesc Cambó L’any 1918 participà en la fundació de la Unió Monàrquica Nacional, partit pel qual fou elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i senador Posteriorment, fou nomenat governador civil de Sòria i distingit amb la Creu de Carlos III…

Llicenciada en econòmiques i empresarials a la Universitat de les Illes Balears, el 1990 fou elegida diputada al Parlament balear pel PP El 1995 fou designada portaveu del grup parlamentari, i també fou secretària de la junta insular del partit 1995-99 Continuà essent diputada fins el 2003, any que esdevingué regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Inca Elegida diputada al Congrés, el 2004 passà a ser la portaveu adjunta del grup popular al Parlament estatal El 2011 deixà el Congrés i, en aconseguir el PP majoria absoluta en les eleccions per al Consell de Mallorca, passà a presidir…

Format al futbol base del València CF, debutà a la primera divisió el 1984 amb el València, club en el qual jugà, fins el 1998, un total de quinze temporades, 553 partits és el jugador que més cops ha vestit la samarreta valencianista en partit oficial i marcà 107 gols Posteriorment jugà un any al Wolverhampton Wanderers de la First Division anglesa, i una darrera temporada 1999-2000 al CE Castelló, on es retirà Disputà el Mundial d’Itàlia 1990 amb la selecció espanyola Després de retirar-se exercí com a director esportiu de l’Alacant FC, del CE Castelló i també del València CF,…

La línia primogènita s’extingí el 1452, i els seus béns i títols passaren als Lorena, comtes de Vaudemont dins aquesta línia cal esmentar Enric de Lorena-Elbeuf Una altra línia fou la dels Harcourt de Beuvron, radicada a Calvados Hi pertangué Henri d’Harcourt 1654-1718, que fou ambaixador a Madrid 1698-1700, mariscal 1703 i par 1709 de França el rei convertí el seu marquesat de Thury, prop de Caen, en ducat amb el nom d’Harcourt 1700 La línia anglesa, iniciada amb Ives d’Harcourt, s’extingí el 1830 i els seus béns i títols passaren als Vernon, que canviaren 1831 el seu cognom pel d’Arcourt i…

Des del 1933, i sota la presidència de Joaquim Reig, es convertí en la plataforma bàsica de l’anomenat “valencianisme totalitari”, que pretenia de reunir les múltiples tendències d’opinió valencianistes, les quals haurien de subordinar així llurs diferències polítiques a un valencianisme neutre i essencialment nacionalista, línia que es mostrà més i més com una orientació de dreta, que la creixent i pública vinculació de Reig amb la Lliga posava en relleu Fracassada, de fet, aquesta temptativa per la violenta oposició dels valencianistes d’esquerra i singularment per l’Agrupació Valencianista…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, inicià el 1968 la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel , i el 1976 fou cofundador de l’editorial Crítica, especialitzada en ciències socials L’any 1983 fundà Empúries , que l’any 1996 fou integrada, mantenint el segell, al Grup 62 , del qual l’any següent fou nomenat director literari i, de 2007 a 2013, membre del consell editorial Militant del PSUC , fou un actiu militant antifranquista, sobretot en el camp cultural Diputat al Parlament de Catalunya  en la primera legislatura 1980-84, aquest any abandonà el …

Llicenciat en ciències químiques a la universitat de Barcelona, fou cofundador de la de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics 1958 i de la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química 1960 Milità a Esquerra Republicana de Catalunya , partit del qual fou secretari general adjunt i elegit diputat el 1980 i el 1984 al Parlament de Catalunya El 1990, arran de la substitució de Joan Hortalà i Arau per Àngel Àngel Colom i Colom abandonà ERC i ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya Formà part de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat…

Fill d’un quàquer canadenc emigrat a Gran Bretanya, estudià a la Universitat de Haverford de Pennsilvània Durant la Primera Guerra Mundial organitzà el servei d’ambulàncies en el camp de batalla, per la qual cosa fou condecorat a França, Itàlia i Gran Bretanya Participà en la creació de la Societat de Nacions 1919 de la qual fou el principal collaborador d’Eric Drummond, primer secretari de l’organització Des de la Societat de Nacions, exercí una intensa campanya a favor del desarmament total i la cooperació internacional que li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1959 Fou professor de dret…

Fill d’ ex-cautivo , la seva carrera política estigué marcada per la militància falangista S’inicià en el Frente de Juventudes 1939, i el 1944 passà a la FET-JONS, on fou el delegat local de l’Organización Juvenil Española a Berga 1944-47, membre de la Guardia de Franco, delegat comarcal de l’Organización Sindical Española 1952 i cap local del Movimiento 1953 Com molts falangistes que havien fet carrera dins el partit, s’integrà al consistori de la seva localitat regidor pel terç corporatiu 1952, tinent d’alcalde 1955 i batlle 1958-79, on mostrà una gran capacitat integradora de…