Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
Manuel Barba i Roca
Agronomia
Dret
Advocat i agrònom.
De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals…
Gotthold Ephraim Lessing

Gotthold Ephraim Lessing
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Teatre
Erudit, escriptor i dramaturg alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià a la Universitat de Leipzig 1746-48, on sorgí el seu interès pel teatre, i obtingué 1752 el títol de magister en arts a Wittenberg Installat a Berlín, on havia fet coneixença amb Voltaire, es dedicà a la tasca de publicista i autor teatral i residí a la ciutat, fora dels períodes que passà a Leipzig 1755-58 i Breslau 1760-65, com a secretari del comandant del lloc Cridat a Hamburg com a dramaturg del nou teatre nacional, hi publicà la important aportació crítica Hamburgische Dramaturgie Dramatúrgia d’Hamburg , 1767-69 Bibliotecari, des del 1770, a…
Roser Bru i Llop
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Artista, pintora i gravadora.
A l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago 1942, el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos GEP i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència En la seva obra poden distingir-se diverses etapes A la primera 1960-73, marcada per la monumentalitat del romànic i l’…
Santa Cecília de la Carrera i Santa Margarida de Fontarnau (Vic)
Art romànic
Aquestes esglésies es trobaven dins l’antic terme del castell de Sentfores Encara que puguin semblar dues esglésies diferents, cal creure que es tracta de dues advocacions dintre un mateix temple, únicament que un trasllat d’edifici i de culte fa que sembli que hi hagi hagut dues esglésies ben separades Inicialment apareix esmentada com a Santa Cecília La primera dada és de l’any 1151, quan el bisbe Pere de Redorta consagrà l’església parroquial de Sant Martí de Sentfores i uní les sufragànies de Sant Pere de Sentfores i Santa Cecília a la parroquial, encara que la condició de sufragània la…
Sant Grau (Prats de Lluçanès)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, en l’àmbit territorial de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès Des d’un principi degué ser una simple capella rural, fins que en una època incerta deixà de tenir culte El terme del castell d’Oristà es documenta a partir del 908 El lloc de Prats es troba en la documentació el 905 L’església de Sant Grau comença a aparèixer documentada a partir del 1074 Fins al segle XIII o XIV seguí atraient la pietat dels fidels dels voltants, que en els seus testaments li feien llegats piadosos No se sap del cert quan deixà de…
Santa Magdalena del mas Cerdà (Bassella)
Art romànic
Situació Petita església propera al mas Cerdà, encara avui dia oberta al culte ECSA - JA Adell L’església de Santa Magdalena és propera al mas Can Cerdà La capella és assentada sobre una codina de pedra sorrenca que probablement serví de pedrera Mapa 34-12291 Situació 31TCG639518 Per arribar-hi cal sortir de la carretera de Solsona a Bassella, per la Ribera Salada, on es pren la cruïlla que va a Sant Mer En el primer encreuament s’agafa la pista que porta al mas Junyent Ja en aquest nou camí cal agafar la tercera desviació a la dreta, sense senyalitzar, que mena al mas i a la capella JAA…
Casa forta de Vinyoles (Cava)
Art romànic
Situació Formant part del mas actual hi ha un sector amb fileres de pedra ben treballada, que donen testimoni de la seva antiguitat ECSA - V Hurtado Just abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles, quan el sender que puja des de Can Neguí desemboca en el prat anomenat de “la Mura”, es troba la masia actual de Vinyoles construïda aprofitant les restes del que fou una casa forta Mapa 35-10216 Situació 31TCG849888 Història No es té cap notícia documental pel que fa a l’època considerada sobre aquesta casa forta de Vinyoles Casa El mas de Vinyoles és avui dia un…
Santa Margarida d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Vestigis de la capella al fossar de la població d’Adraén J Tous Els vestigis de l’antiga església de Santa Margarida es troben en el fossar del poble d’Adraén, situat sobre la carretera de Fórnols de Cadí a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG765818 Història No es té cap notícia documental de Santa Margarida d’Adraén però la situació actual de les restes pot fer suposar que es tracta de la capella del castell d’Adraén documentada ja el 1141, en el testament de Pere Ramon, vescomte de Castellbò, que el deixà a la seva muller Sibil la Amb tot, el desconeixement que es…
Tomba de l’Abadiot (Oliana)
Situació Tomba de lloses situada a prop de Can Solà, vora la pista que condueix al castell ECSA – J Bolòs Aquest enterrament es troba a prop de Cal Solà, al costat de la pista que mena al castell d’Oliana Mapa 34–12291 Situació 31TCG596608 A la sortida d’Oliana per la carretera C-1313, en direcció a la Seu, a mà dreta hi ha la pista que puja al castell Cal seguir aquest camí uns 200 m, i ja sota Cal Solà, al costat de la pista, hom veu la sepultura Necròpoli Quan es va fer la pista nova que porta al castell d’Oliana, entre els anys 1974–75, es trobaren quatre enterraments a l’…
Les hamamèlides
Les hamamèlides són predominantment llenyoses i anemòfiles, sovint amb flors unisexuals El roure cerrioide Quercus cerrioides és un representant típic de les hamamèlides més comunes un arbre anemòfil, amb les flors agrupades en aments Montserrat Comelles Es tracta d’una subclasse relativament uniforme, que representa una línia d’angiospermes especialitzades en la pollinització anemòfila Per bé que en algunes famílies d’hamamèlides dominen les herbes, preponderen en general les formes llenyoses, amb els teixits conductors força evolucionats són molt sovint arbres forestals de gran…