Resultats de la cerca
Es mostren 45043 resultats
Astronomia 2017
Astronomia
El "gran final" de Cassini Una de les darreres imatges dels anells de Saturn preses per la sonda Cassini © NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute La missió Cassini , una missió conjunta de la NASA, l’Agència Espacial Europea ESA i l’Agència Espacial Italiana ASI, va arribar al seu final el 15 de setembre, quan la sonda va quedar destruïda en penetrar intencionadament a l’atmosfera de Saturn Al llarg de més de tretze anys, la sonda Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i satèllits La trajectòria final la va dur a travessar diverses vegades el forat de 2400 km que hi ha…
Medicina 2017
Medicina
Nobel per als investigadors dels mecanismes moleculars del ritmes circadians El premi Nobel de medicina 2017 va ser concedit als científics nord-americans Jeffrey C Hall, Michael Rosbash i Michael W Young, per haver descobert els mecanismes moleculars implicats en els ritmes circadians que permeten l’adaptació dels éssers vius al seu entorn Els seus treballs van establir les bases per a explicar la forma en què les plantes i els animals –incloent-hi els humans– sincronitzen el seu ritme biològic amb la rotació de la Terra A partir de la mosca de la fruita com a model, van aïllar un gen que…
Astronomia 2010
Astronomia
L’exploració de Mart Un nou mapa geològic de Mart presentat per la NASA mostra evidències que en aquest planeta podrien haver existit grans llacs en els seus inicis Hi ha grans dipòsits sedimentaris a la regió de Hellas que podrien haver estat plens d’aigua fa entre 3500 i 4500 milions d’anys Aquesta nova evidència se suma a les ja existents sobre la presència d’aigua a Mart en el passat Després de més de sis anys en funcionament, l ’Spirit , un dels dos robots de la NASA que explora la superfície de Mart, va patir greus problemes en quedar-se atrapat a la sorra de la superfície del planeta…
Energia 2014
Tecnologia energètica
Volatilitat petroliera Una de les causes de l’abaratiment dels preus del petroli d’enguany va ser l’entrada inusual d’oferta al mercat, procedent de l’extracció no convencional als Estats Units, que va fer baixar la demanda © Fototeca2 / EyeWire Després de més de tres anys i mig amb els preus del petroli per sobre dels 100 dòlars el barril, a partir del juliol del 2014 es va iniciar una davallada que el va acabar situant entorn dels 80 dòlars Aquest fet va generar moltes explicacions per justificar-lo, especialment quan els conflictes relacionats amb el petroli i el gas a l’Iraq, Ucraïna,…
Ensenyament 2014
Educació
L’any 2014, les mobilitzacions i protestes massives que se succeixen cada curs van ser per les retallades, la implantació de la llei de millora de la qualitat educativa sense consens i l’atac a l’ensenyament en català Defensa de la llengua i de la cohesió social a l’ensenyament La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 30 d’abril sobre l’aplicació de la nova llei d’ensenyament impulsada pel ministre Wert –que preveu que els pares puguin escollir l’escolarització dels seus fills en llengua castellana–, i després de ser-ne desestimats els recursos de la Generalitat, va…
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

Celebració del 12è Congrés del PSC (desembre del 2011)
© Partit dels Socialistes de Catalunya
Història
Partit constituït a Barcelona el 1978 per fusió dels preexistents Partit Socialista de Catalunya-Congrés, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i Federació Socialista Catalana.
Principals càrrecs i dirigents N’han ocupat el càrrec de primer secretari Joan Reventós i Carner fins el 1983, Raimon Obiols i Germà 1983-96, Narcís Serra i Serra 1996-2000, Josep Montilla i Aguilera 2000-11, Pere Navarro i Morera 2011-14 i Miquel Iceta 2014-21 Des del 2021 ocupa el càrrec Salvador Illa La presidència del partit ha recaigut en Joan Reventós i Carner 1983-96, Raimon Obiols 1996-2000, Pasqual Maragall i Mira 2000-07 i Isidre Molas 2008-11 Després d’uns anys vacant, el càrrec passà el 2014 a Àngel Ros i el 2021 a Miquel Iceta Fins els anys noranta el seu òrgan…
Disfuncions sexuals
Són anomenades genèricament disfuncions sexuals una sèrie de trastorns, de molt diversa índole i de diferent origen, en què característicament i de manera repetida es presenta alterat el normal desenvolupament de la resposta sexual humana i que, com a denominador comú, impossibiliten portar a terme una vida sexual satisfactòria Aquesta definició es basa en uns criteris ambigus, per la qual cosa requereix certes matisacions D’una banda, l’existència d’una disfunció sexual pot basar-se en la constatació d’alteracions objectives o concretes en alguna de les fases del cicle de la resposta sexual…
historiografia marxista
Historiografia catalana
Tot i que l’existència d’un marxisme català es remunta als anys vint i trenta del segle XX, la historiografia catalana de caràcter o inspiració marxista és força més tardana.
Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història…
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…
La fulla
Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…