Resultats de la cerca
Es mostren 15336 resultats
Nefroptosi
Patologia humana
És anomenat nefroptosi , ronyó caigut o ronyó mòbil flotant , un trastorn caracteritzat per un defecte dels mecanismes de fixació normals del ronyó, que en provoca el desplaçament des de la posició que els correspon a la fossa lumbar a una posició més baixa En general, l’alteració és deguda a una pèrdua del teixit gras sobre el qual en condicions normals es recolza el ronyó, o a una pèrdua d’elasticitat de les fibres conjuntives que el sostenen Es pot presentar des del naixement, a conseqüència d’una anomalia del desenvolupament, però és més habitual que es presenti a causa d’un aprimament…
Anàlisi d’esput i secrecions respiratòries
Patologia humana
L’ anàlisi d’esput és una prova que consisteix en l’examen físic, químic i bacteriològic de les secrecions que s’expulsen de les vies respiratòries inferiors amb la tos o quan hom s’escura el coll Aquest estudi presenta un interès especial per a observar les característiques de les cèllules i els microorganismes que pot contenir l’esput Això no obstant, però, l’examen de les secrecions obtingudes amb expectoració és en general poc útil, perquè acostuma a trobar-se contaminat amb molts microorganismes procedents de la boca i les vies respiratòries superiors Per aquesta raó l’…
desconnectador

Desconnectador de potència per a línies d’alta tensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell que serveix per a desconnectar una part d’una línia o d’una instal·lació elèctrica, separant-la o seccionant-la de la resta.
Per això hom l’anomena també seccionador o separador La part desconnectada resta sense tensió elèctrica Un desconnectador és format essencialment per un o dos braços conductors que fan contacte entre ells o en uns contactes fixos, els uns i els altres muntats sobre aïlladors de porcellana, epoxi, etc El corrent elèctric passa pels braços conductors Aquests braços són mòbils, generalment giratoris, de manera que en moure's, accionats per un dispositiu de maniobra, deixen de fer contacte i hi resta un espai d’aire que separa una part de la línia o de la installació És preceptiu, per seguretat…
intuïcionisme
Matemàtiques
Corrent del pensament matemàtic, nascut a la segona meitat del s XIX.
Propugna que la matemàtica és l’estudi d’uns tipus de construccions mentals en les quals els objectes que hom maneja han d’ésser definits donant un criteri que en permeti la construcció i on el llenguatge emprat, sigui ordinari o simbòlic, només és un instrument auxiliar i no una part essencial de les construccions formalisme Hom accepta que la matemàtica intuïcionista és formada de tot allò que és conseqüència segons les normes de la lògica intuïcionista de la construcció de la successió dels nombres naturals ℕ, de la qual resulten evidents els axiomes de Peano base de la…
Aaron Rosand
Música
Violinista nord-americà de pare polonès i mare russa.
Fou deixeble de Marinus Paulsen i Leon Sametini, i quan només tenia deu anys debutà com a solista interpretant el Concert per a violí de F Mendelssohn en la Chicago Symphony Orchestra Es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Efrem Zimbalist A Nova York debutà el 1948, i feu la primera gira per Europa el 1955 Fou un reconegut intèrpret del gran repertori del segle XIX, particularment de L van Beethoven, de qui enregistrà el Concert per a violí i les deu sonates per a violí i piano També interpretà obres menys freqüents de compositors com H Wieniawski, F Ries, J Joachim…
Jan Kubelík
Música
Violinista txec.
Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare, instrumentista aficionat, i més tard estudià amb František Ondricek Oferí el seu primer concert quan només tenia vuit anys El 1892 ingressà al Conservatori de Praga, on fou deixeble del violinista Otakar Sevcík, un dels mestres més reconeguts del seu temps La carrera internacional de Kubelík començà el 1898 amb un concert a Viena El 1900 actuà a Londres i el 1902 ho feu als EUA Collaborà econòmicament amb l’Orquestra Filharmònica Txeca quan el 1901 es veié involucrada en una crisi econòmica profunda Les seves gires el portaren a…
Yan-Pascal Tortelier
Música
Violinista i director d’orquestra francès.
Fill de Maud Tortelier i Paul Tortelier , estudià piano i violí al Conservatori de París, on obtingué un primer premi en violí a només catorze anys Es perfeccionà amb Nadia Boulanger i començà els estudis de direcció d’orquestra amb Franco Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1970 guanyà el Jackson Prize en el Concurs de Tanglewood i el 1972 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Tibor Varga En 1974-82 fou primer violí de l’Orquestra del Capitoli de Tolosa, i posteriorment, director associat d’aquesta mateixa orquestra El 1988 es feu càrrec de la direcció de l…
Grup de Folk
Música
Col·lectiu de cantautors catalans que es formà el 1967 i que compongué cançons inspirades en el folk dels EUA.
La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-americans i, a més…
Stradivari
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
El membre més cèlebre fou Antonio, fill d’Alessandro Stradivari i Anna Moroni, originaris de Bèrgam i establerts a Cremona Antonio nasqué probablement el 1644, però no és segur que ho fes a Cremona, perquè no consta en els registres de la ciutat Possiblement era d’un poble de la rodalia, ja que en aquella època les tropes espanyoles assetjaven Cremona i els seus ciutadans cercaven refugi lluny del conflicte bèllic Antonio, el famós lutier, es casà dues vegades La primera fou el 1667, amb Francesca Ferraboschi, de la qual tingué sis fills, Giulia Maria, Francesco, Giacomo Francesco, Caterina,…
acceleració de Coriolis

Efectes de l’acceleració de Coriolis: a, desviació cap a l’est d’un cos en caiguda lliure; b, formació d’un cicló a l’hemisferi nord (a dalt, sense força de Coriolis els vents convergiren radicalment al centre de baixes pressions; a baix, la desviació dels vents forma un remolí de sentit antihorari); c, sentit horari del gir dels grans corrents oceànics a l’hemisferi nord
©
Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena força de…