Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Human Rights Watch
Organització no governamental d’àmbit internacional per a la denúncia de les violacions dels drets humans.
El seu primer precedent fou Helsinki Watch 1978, fundada per a supervisar el compliment dels acords de Hèlsinki 1975 en el vessant humanitari als estats de l’antic bloc soviètic El 1980 amplià el seu àmbit d’actuació amb la creació d’Americas Watch, dedicada als conflictes de l’Amèrica Central, i els anys següents s’obriren altres grups de supervisió Asia Watch, 1985 Prison Project, 1987, que el 1988 s’organitzaren en una entitat amb el nom actual El 1989 obrí a Londres l’agència per a l’Orient Mitjà, i posteriorment, entre d’altres, han destacat les dedicades als…
Reverter
Història
Vescomte de Barcelona i notable cabdill a les ordres del soldà dels almoràvits al Magrib.
Era fill del vescomte Guislabert II i de Rolanda Hom creu que vers el 1120, en una de les incursions dels almoràvits, fou endut presoner al Marroc, on esdevingué cap d’un grup de cavallers cristians que lluitava contra els almohades al servei del soldà Això no el privà de reclamar i d’obtenir la successió en el vescomtat a la mort del seu pare 1126 i de vetllar pels seus interessos a Catalunya, a través del seu fidel Robert No hi ha constància, contra el que ha estat dit, que retornés del Marroc a Barcelona El 1133 encomanà el vescomtat i els seus béns al seu…
Ramon Roger I de Foix
Història
Comte de Foix (1188-1223).
Fill i successor de Roger Bernat I Acompanyà el rei de França Felip August en la croada a Terra Santa 1191-93 i al seu retorn rebé d’Alfons I de Catalunya-Aragó en feu la Fenolleda i el Perapertusès 1193 Aliat amb el vescomte Arnau I de Castellbò , envaí la Cerdanya i l’Urgellet amb tropes albigeses 1196-98 i saquejà la ciutat de la Seu i la catedral Combaté el seu cosí germà el comte Ermengol VIII d’Urgell, i Pere I de Catalunya-Aragó li cedí en feu el Donasà, el Capcir i el vescomtat d’Évol 1209 El 1208, amb el casament del seu fill Roger…
Giovanni Bellini

Madonna i infant (1485), de Giovanni Bellini (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor italià, dit Giambellino.
Deixeble del seu pare Iacopo i del seu cunyat Mantegna, fou influït també per la pintura flamenca i per Antonello da Messina Treballà al taller de Squarcione, a Pàdua Fou collaborador del seu pare i del seu germà Gentile Entre les seves obres de joventut hi ha la Transfiguració Civico Museo Correr, Venècia i L’oració a l’hort National Gallery, Londres Pintà també diverses Pietà i nombroses Madonne , tema que conreà tota la vida Diverses vegades treballà en la decoració del palau ducal de Venècia A partir del 1500, bé que sense abandonar la…
Georges de La Tour
La Magdalena del gresol , pintura realitzada per Georges de La Tour
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Molt famós en el seu temps, la seva obra fou oblidada i atribuïda a FZurbarán, DVelázquez, FHerrera el Viejo i Le Nain, entre altres La seva producció, que hom creu nombrosa, és avui reduïda a uns quinze quadres segurs El seu estil ha estat estudiat des de dos punts de vista influència nòrdica i influència italiana Hom dubta que els punts de contacte fossin directes, i s’inclina a creure en una presa de posició de La Tour dins el corrent internacionalista caravaggesc Malgrat tot, el seu estil és d’una forta personalitat El seu art potencia el valor dels volums a través de la…
Sant Martí de Riner
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Riner, fou inicialment l’única parròquia del terme Per donació dels seus patrons, els senyors del castell, depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església corresponen al testament de la muller del primer senyor del castell, Guifré de Riner Aquesta dama, anomenada Rotrudis, en el seu testament sacramental, publicat l’any 1027, deixà dos molins a Sant Martí de Riner Posteriorment, un altre membre de la família dels senyors del castell, Ponç Hug de Riner-Cervera, amb la seva muller Beatriu, donà a Santa…
Josep Gas
Música
Mestre de capella i compositor català.
La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de…
Jehan Bretel
Música
Trobador francès.
Membre d’una rica família d’Arràs, fou, com el seu pare i el seu avi, un dels oficials laics de l’abadia de Saint-Vaast La seva fortuna, el seu talent i les bones relacions que tenia el portaren a ser nomenat príncep del Puy d’Arràs, càrrec equivalent al de president de l’associació de poetes músics de la ciutat Compongué una sèrie de vuit chansons courtoises , set de les quals han arribat als nostres dies, tot i que destaca sobretot pels seus jocs partits, dels quals escriví aproximadament un centenar Els seus contrincants preferits foren Adam de la…
Valentí
Família d’orfebres, de remot origen comú amb la família homònima, també d’orfebres.
Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — maig del 1958, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants…
Rigalt
Família d’artistes de Barcelona.
Pau Rigalt i Fargas i Josep Rigalt i Fargas es dedicaren a l’escenografia El seu germà Pere Màrtir Rigalt i Fargas Barcelona 1785 — 1850, heraldista i dibuixant, escriví un Tratado de nobleza 1834 que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols El seu fill Bru Rigalt i Nicolás continuà les activitats del pare, que…