Resultats de la cerca
Es mostren 11115 resultats
Pin Crespo
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia , i participà…
Joaquim Navarro Perona
Futbol
Futbolista.
Conegut com Navarro I i amb el renom d’ el Fifo , s’inicià a l’equip del seu poble i la temporada 1941-42 s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on jugà els set primers partits de Lliga com a interior esquerre Fou traspassat al Sabadell, on jugà set temporades 1942-49 i un total de 103 partits a primera i 43 a segona, i endarrerí la seva posició al camp fins a destacar com a lateral Posteriorment fitxà pel Real Madrid i durant vuit temporades 1949-57 jugà 179 partits més a la màxima categoria Fou campió de la Copa d’Europa 1956, 1957, de Lliga 1954, 1955, 1957 i de la Copa Llatina 1957 Cinc…
el Serpent
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Corona Boreal, Hèrcules, l’Àguila, l’Escut, el Sagitari, la Balança, la Verge i el Bover.
La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68 anys llum La constellació del…
Pasqual Scanu
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970, Poesia d’Alguer 1970, Guida di Alghero 1971, i edità la Gramàtica algueresa de…
,
Elio Vittorini
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fill de ferroviaris, s’establí a Florència 1924 Collaborà en la revista antifeixista Solaria , on publicà contes Piccola borghesia , 1931 i la novella Il garofano rosso 1933-48 A Milà publicà la seva millor novella, Conversazione in Sicilia 1941 traducció catalana de M&Aurèlia Capmany, 1966, a més de traduccions de Poe, Faulkner, Steinbeck, Saroyan, etc, i l’antologia Americana 1942 Sentí una gran atracció per la literatura angloamericana, i renovà, també gràcies a aquestes traduccions, la cultura literària italiana Participà activament en la Resistència, i publicà després Uomini e no…
Lluís Vermell i Busquets
Escultura
Pintura
Pintor, miniaturista i escultor, dit el Pelegrí.
Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu referent als…
Domingo García Sabell
Literatura
Política
Medicina
Metge, escriptor i polític gallec.
Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums 1963,…
música incidental
Música
Música composta per a una obra teatral, sense constituir-ne, però, un element principal o dominant.
Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una…
madrigal espiritual
Música
Composició polifònica amb text italià de temàtica religiosa apareguda durant la segona meitat del segle XVI.
El terme madrigal aplicat a textos de caràcter sacre apareix per primera vegada en un llibre editat l’any 1563, un recull antològic de composicions devocionals Musica spirituale Libro primo di canzon e madrigali a cinque voci El madrigal espiritual intentà combinar la pietat religiosa derivada del concili de Trento amb els artificis i els recursos expressius del madrigal profà Estilísticament, la diferència entre ambdós tipus de madrigal és mínima Molt sovint s’arribà a adaptar la música de madrigals profans a textos de caràcter religiós Generalment els textos utilitzats són de procedència…
Liliana Cavani
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica italiana.
Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic Dove siete Io sono qui 1993 i Ripley’s…