Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
Sant Ponç de Prades de la Molsosa
Art romànic
Situació Façana meridional d’aquesta església, sufragània de la Molsosa, molt ampliada i transformada ECSA - JA Adell L’església de Sant Ponç és al nucli urbà del poble de Prades de la Molsosa, que és a uns 5 km de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa, a la qual s’arriba des de la carretera de Calaf a Pinós de Solsonès Mapa 35-14362 Situació 31TCG821285 Història Inicialment, el lloc de Prades es trobava dins de l’antic terme del castell de Castelltallat, però quan es repoblà el terme de la Molsosa es vinculà a aquest castell i a la seva parròquia Les seves funcions no…
Sant Julià de l’Arboç
Art romànic
Situació Aspecte de l’actual capella dels Dolors, única part de l’edifici que resta del temple alt-medieval ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre de la població de l’Arboç, i els elements alt-medievals que s’hi conserven constitueixen l’anomenada capella dels Dolors JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF832697 Història Les primeres notícies de l’existència de l’església de Sant Julià de l’Arboç es troben els anys 1136 i 1138 en la donació d’una peça de terra i d’una vinya que fa Roger, clergue de la seu barcelonina, per a la lluminària de l’església de Sant…
Sant Martí Sadevesa (Terrasola i Lavit)
Art romànic
Situació Petita església, sufragània tradicional de Sant Marçal de Terrassola, que ha estat restaurada fa alguns anys ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí Sadevesa és al costat del mas Parellada i de les caves Noveron, ben senyalitzades des de la carretera de Vilafranca a Igualada, al quilòmetre 25 de la qual hi ha la cruïlla del camí que hi mena JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF908878 Història Aquesta església s’esmenta per primera vegada el 1149, quan Bernat llegà al monestir de Sant Llorenç del Munt unes propietats prop de l’església de Sant Martí També el 1193 es llegaren…
Castellví

Armes dels Castellví
Llinatge de l’estament militar, establert al Regne de València arran de la reconquesta al segle XIII.
En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví mort vers el 1391, primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei El llinatge es dividí en diverses línies Línia troncal de Carlet fundada per Galceran de Castellví i Maçana , tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, net de Gonçal El seu besnet, Galceran de Castellví i Vic , setè senyor de Carlet, vinculà els seus estats establint un vincle agnatici Al seu net Jordi de Castellví i López de Mendoza , desè senyor de Carlet i de Tous i Terrabona, li fou concedit el títol de comte de comtat de Carlet el 1604 serví Felip II de Castella…
Sant Julià i Santa Basilissa de Jújols
Art romànic
Situació Petita església parroquial situada en ple Alt Conflent, enfilada a la riba esquerra de la Tet ECSA - A Roura Capçalera de l’església amb l’absis primitiu I un cos adossat a la part de migdia, sobre el qual s’ha construït la moderna espadanya ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és al costat del cementiri, a l’extrem sud-oest de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 15” N - Long 2° 17’ 44” E Per a arribar-hi cal prendre la carretera D-57, que arrenca, a mà dreta, de la N-116, poc abans d’Oleta venint de Vilafranca de Conflent JAA Història El…
Sant Bartomeu de Favà (Cabó)
Art romànic
Situació Aspecte de la façana de llevant d’aquest edifici proper al mas Favà, d’orientació invertida ECSA - JA Adell L’església es troba situada prop del mas Favà, al mig del bosc Mapa 34-11253 Situació 31TCG521790 S’hi arriba per una pista que surt de Cabó i que va resseguint la vall aigua amunt A uns 4 km de Cabó, i passat el mas Favà, cal agafar un camí que, en 500 m, porta a l’església JAA Història Esmentada ja l’any 867, la vila de Favà apareix relacionada amb freqüència en la documentació de la collegiata de Santa Maria d’Organyà, dels segles X al XII, i com a parròquia de…
Castell i poble antic d’Oliana
Art romànic
Situació Nucli d’origen medieval situat en un turó al peu del Roc de les Hores ECSA – JA Adell El castell i l’antic poble d’Oliana són situats en un turó al peu del Roc de les Hores, als primers contraforts dels Pre-pirineus, dominant el pas del Segre, juntament amb Castell-Llebre, en l’anomenat grau d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG594609 A 1 km de la sortida d’Oliana per la carretera de la Seu d’Urgell, a la dreta, hi ha una pista que puja al castell i a l’església de Sant Andreu MTV-VRM Història Les referències a Oliana són molt nombroses en la documentació medieval La…
Sant Josep de la Torre de Tamúrcia (Tremp)
Art romànic
Situació Església parroquial ampliada pel seu ús continuat a través dels segles, però que conserva l’absis de l’obra original coronat per un fris de petites mènsules bisellades ECSA - J A Adell L’església parroquial de la Torre de Tamúrcia és a llevant del nucli urbà de la població, que es troba sobre la pista que va del Pont d’Orrit a Espluga de Serra JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG185848 Història Les primeres notícies que tenim del lloc de la Torre de Tamúrcia són indirectes, relacionades amb les adquisicions patrimonials del monestir d’Alaó a Tamureces any 837, i especialment…
Sant Esteve de Montesclado (Farrera)
Art romànic
Situació Vestigis notables del primitiu temple romànic aprofitats com a mur de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Montesclado són al costat del cementiri de la població, del qual constitueixen el mur de tancament nord El cementiri és a uns 500 m abans d’arribar a Montesclado pel camí de Tírvia JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH560078 Història Malgrat el seu origen alt-medieval, no disposem de notícies documentals directes del lloc de Montesclado, que hem de suposar com a part integrant de les terres de la coma de Burg adquirides, l’any…
Sant Miquel d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església des del sector sud-oest ECSA - J Todó L’església de Sant Miquel és a la part alta del recinte arqueològic i monumental de l’antic poblat d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Història Les notícies més antigues sobre aquesta església són proporcionades per la seva acta de consagració de l’any 992, en la qual es fa referència a la construcció i la consagració duta a terme pel bisbe Teodoric i el comte Sunyer, per tant vers el 935 Des d’un bon principi tingué categoria parroquial L’església de Sant Miquel fou molt afectada per la ràtzia d’Almansor de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina