Situació
Vista de l’església, des del costat sud-est, amb l’absis ornamentat amb decoració llombarda.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Miquel constitueix el centre religiós de la part alta del municipi de Vilanova de l’Aguda, coneguda com la Vall.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG566448.
Per anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. La clau de l’església és en una de les cases de la parròquia, que fan torns per a custodiar el temple. (JAA)
Història
La primera referència, bé que indirecta, d’aquesta església data del 1047, en què Borrell de Tarabau i la seva esposa cediren a Santa Maria de la Seu el castell de l’Aguda, a Valldàries, amb les esglésies de la mateixa vall. El 20 de juliol de 1051-52, tingué lloc la publicació sacramental del testament de Ranolf, que fou jurat sobre l’altar de sant Miquel de l’Aguda cuius baselica sita est infra terminos de castro Aguda de Valleria pels testimonis Guillem Ranimir, Gombau Ató i Galit, en presència del jutge Ramon, dels sacerdots Isarn, Guillem i Bernat, d’altres homes i amb el vist-i-plau dels seus marmessors.
La parròquia de l’Aguda també és consignada més endavant i així consta en la relació de dècimes del 1279 i el 1391 del bisbat d’Urgell. (JTB)
Església
És un edifici d’una sola nau que, d’acord amb la descripció que en fan Vidal-Vilaseca, ha estat profundament transformada, fet que es palesa externament al mur nord, molt alterat, on s’observen paredats dos arcs apuntats que devien obrir sengles capelles, avui desaparegudes, i una finestra circular, tallada en un sol carreu. També hi ha la porta d’accés al temple, resolta amb una llinda, i que òbviament respon a una reforma de la porta original que, si s’ha de jutjar per l’estat de les altres façanes, devia obrir-se en aquest mateix mur.
La nau és coberta amb una volta de canó amb llunetes, que substitueix el sostre original, les característiques del qual ignorem, i és capçada a llevant per un absis semicircular, del qual no podem precisar la seva obertura a la nau, per tal com, segons Vidal-Vilaseca, ha estat molt alterada per les reformes sofertes a l’interior de l’església.
A primera vista, els elements que es conserven millor de l’edifici original són les façanes de ponent i migdia, i la de la conca absidal. La façana de ponent presenta una gran finestra, parcialment paredada i convertida en circular, aparentment d’esqueixada recta. A la façana sud, on es fa molt patent el sobrealçament de la nau, es conserven tres finestres de doble esqueixada. La central, molt estreta i de proporcions molt esveltes, contrasta amb les altres dues situades als extrems. Just a l’angle sud-oest hi ha una obertura al mur que comunicaria l’església, a l’alçada d’un cor, amb la casa rectoral, ara en ruïnes, adossada a l’angle sud-oest del temple.
A l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, centrada en el semicilindre absidal, i en el punt d’unió entre la nau i l’absis es dreça un campanar d’espadanya de dos ulls, que respon al procés de reformes profundes que patí l’edifici.
Sense comptar la façana nord, molt alterada, les façanes de la nau són totalment òrfenes d’ornamentació, que es concentra a la façana absidal. En aquesta es desenvolupa una decoració amb els motius llombards d’arcuacions sota el ràfec, en sèries entre lesenes, amb un ritme irregular, de nord a sud d’1,2, 2, 4, 2, i 2 arcuacions entre lesenes, palesant una certa inseguretat en l’aplicació d’aquest element compositiu i ornamental.
L’aparell dels murs originals és format per carreuó ben escairat, sense polir, disposat molt regularment en filades uniformes, on s’observen diversos forats de bastida distribuïts ordenadament.
Tant les característiques constructives com, especialment, l’ornamentació absidal, situen aquesta església com una obra característica de l’arquitectura del segle XI, fidel a les fórmules llombardes, aplicades de manera un xic insegura, però dins els cànons de la plenitud de l’estil. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 183
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 314
- Baraut, 1983, vol. VI, doc. 653, pàgs. 38-39
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 552-553