Castell de Vilves (Artesa de Segre)

Situació

Torre de la fortalesa, de base quadrada, que presenta dos tipus d’aparell ben diferenciats, fet que ha donat lloc a diverses hipòtesis sobre la seva datació.

ECSA - J.A. Adell

L’element més notable que resta d’aquest castell és una torre que es troba al costat de l’església del poble de Vilves, a la riba esquerra del Segre.

Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG411426.

Si agafem la carretera que va d’Artesa de Segre cap a Tremp, poc després d’Artesa, abans de passar el Segre, surt a mà dreta la carretera que porta fins a Vilves. La torre és dins del poble. (JBM)

Història

Les referències documentals sobre aquest castell són escasses. Vilves s’incloïa dins els dominis dels vescomtes d’Àger, atès que era una fortalesa o torre dependent del castell d’Artesa. La primera referència que hem pogut recollir data del 1119. Es tracta de la infeudació que feu el vescomte Guerau Ponç II d'ipsa turre de Vidoves a un tal Pere Bonfill, que li prestà homenatge pels castells de Montmagastre i Gavarra.

El 1131 el castell de Vilves —castrum de Vidues— era deixat en herència, juntament amb el de Comiols, Collfred i Anya, a Ponç Guerau II de Cabrera pel seu pare el vescomte Guerau Ponç II.

Vilves era al principi del segle XV dels comtes d’Urgell; Ferran d’Antequera, després de la derrota de Jaume d’Urgell, concedí el lloc a Francesc de Vilamarí. Consta que l’any 1532 el monestir de Santa Maria de Montserrat comprà els llocs de Vilves i Collfred amb la jurisdicció civil i criminal per 3 900 sous. A partir d’aquest moment, Vilves es mantingué sota el domini de l’abadia de Montserrat fins al segle XIX. (FFLl-ABC)

Església

Al poble de Vilves hi ha una torre, i també restes de 8 filades d’un mur fet amb un aparell semblant al de la part inferior de la torre. Aquest mur podria ésser una part del recinte del castell o d’una fortificació més àmplia.

La torre és de planta gairebé quadrada. A l’exterior, les parets fan 5 m d’ample —d’est a oest— i 5, 25 m de llarg. Actualment, té una alçada d’uns 10 m; al començament de segle fou, però, escapçada. Sembla que, inicialment, tenia tres compartiments interiors.

La cambra inferior fa només 140 cm d’ample per 180 cm de llarg; el gruix de la paret oest en aquest nivell inferior és de 180 cm. És coberta amb un trespol de bigues.

A uns 5 m hi ha una segona cambra, més espaiosa que la inferior, coberta amb una volta de canó. En aquest nivell hi havia una porta, ara una mica malmesa, oberta a la cara sud. Aquesta obertura —l’única que potser hauríem trobat originàriament— és acabada amb una llinda monolítica, rectangular; el muntant est també és una gran pedra.

Per damunt d’aquesta cambra encara n’hi havia una altra, tal com ens ha explicat el propietari; fou enderrocada aquest mateix segle. Aquesta cambra superior també era acabada amb una volta. Actualment, només es conserva una espècie d’escala de cargol que arrenca del cim de la cambra principal i, resseguint la paret, permet d’accedir al poc que resta d’aquest compartiment superior. Aquest pas, molt estret, és il·luminat per un seguit de forats fets a la paret.

Pel que fa a l’aparell constructiu, hi ha una notable diferència entre la part inferior i la superior. Tot l’edifici és fet amb carreus ben escairats, però la part baixa, si fa no fa els 5 m inferiors, és construïda amb carreus molt grans (30 cm d’alçària per 60 cm de llargària). Això ens planteja un problema a l’hora d’establir la datació d’aquest edifici. Podem suposar que aquesta part inferior —i el mur amb 8 filades de grans carreus que hi ha uns quants metres més cap a l’est— fou feta en època romana, tal com suposà Pita Mercè, que cregué que era una possible torre romana reaprofitada en època medieval. Una altra possibilitat és que aquestes construccions fetes amb carreus molt grans i ben escairats siguin d’època musulmana. Finalment, una tercera possibilitat és que tota la torre hagués estat feta als segles XII o XIII. Sigui com sigui, segurament la part superior fou feta després de l’any 1000. (JBM)

Bibliografia

  • Pita, 1977, XXXVIII, pàgs. 25-27
  • Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 525-528
  • Fité, 1985, pàg. 213; 1993, pàg. 25