Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Militar
General àrab, conqueridor de la península Ibèrica.
Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona
Sulaymān ibn Yaqṯān al-A‘rābī
Història
Cabdill àrab de la Marca Superior.
Sembla que, juntament amb altres dissidents, s’alià amb ‘Abd al-Raḥmān ibn Ḥabīb al-Fiḥrī, anomenat l’Eslau i que havia estat enviat a Al-Andalus pels abbàssides per tal d’impedir la consolidació del govern omeia, representat per ‘Abd al-Raḥmān I Mantingué bones relacions amb Carlemany, amb qui s’entrevistà a Paderborn, i prometé d’ajudar-lo contra l’emir Derrotat l’exèrcit franc i en veure l’emir que no el podia vèncer per la força, comprà el seu lloctinent, al-Ḥusayn ibn Yaḥyà al-Ansārī, tot prometent-li el govern de Saragossa, i aquest l’assassinà Fou venjat pel seu fill ‘…
castanyoles
castanyola
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon que hom fa sonar fent entrexocar dues peces de fusta dura o vori tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l’orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga.
Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball pagès i també les…
el Carmel

El turó del Carmel
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (a l’antic terme d’Horta), al vessant septentrional del turó del Carmel, o turó d’en Móra (267 m alt.), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.
Els anys vint era format principalment per torres d’estiueig a partir del 1950 hom hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda El pendent agreuja la manca de planificació urbanística Els serveis i les comunicacions són molt deficitaris, i fins a mitjan anys vuitanta hom no inicià obres per a millorar les infraestructures Fins el 1992 hi hagué nuclis de barraques La població és principalment d’origen andalús El santuari del Carmel la Mare de Déu del Carmel donà nom al turó i al barri Convertit en parròquia el…
Emilio García Gómez
Història
Arabista castellà.
Deixeble d’Asín Palacios i de JRibera i fundador de la revista Al-Andalus 1933, s’especialitzà en literatura àrab És autor d’una vasta obra —traduccions, antologies, estudis, assaigs, etc—, dedicada principalment a la relació de la poesia andalusina amb els orígens de la lírica peninsular Las jarchas romances de la serie árabe en su marco 1965, Todo Ben Quzmān 1972, Ibn Zamrak, el poeta de la Alhambra 1975, La Silla del moro y Nuevas escenas andaluzas 1978 i Sevilla en el siglo XII 1981 Fundà les escoles d’estudis àrabs de Madrid i Granada Fou professor de llengua i literatura…
Banū Zīrī
Tribu berber de la branca sanhaja
.
Els seus membres contribuïren a salvar l’imperi fatimita de la revolta d’Abū Yazīd el 944 i foren recompensats 973 amb el govern del Magrib oriental, que havien de defensar enfront dels berbers zenāta Establiren llur capital a Al-Mahdiyya Tunísia i gaudiren de prosperitat fins que, passats a la sunna 1050 i, per tant, reconeixent el califat abbàssida, foren vençuts i llurs dominis foren devastats pels beduïns Banū Hilāl i Banū Sulaym, al servei dels fatimites A la caiguda d’Al-Mahdiyya 1148 davant els normands, la seva influència era ja mínima Els zírides d’Al-Andalus s’havien…
andalusisme
Política
Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.
Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…
omeia
Història
Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, instal·lada a Damasc.
El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc s’incrementaren…
Algesires
Vista de la badia d’Algesires, amb Gibraltar al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situada a la costa occidental de la badia d’Algesires, enfront de Gibraltar.
És el centre de l’àrea comercial del Camp de Gibraltar i manté actives relacions amb Àfrica Nucli industrial suro, adob de pells, alimentació i fusta, ha rebut un gran increment pla de desenvolupament del Camp de Gibraltar amb la construcció d’una refineria de petroli CEPSA El seu port, protegit per tres molls i una petita illa a la desembocadura del Miel illa Verde, és de passatge comunicació diària amb Ceuta i de pesca, i és també punt terminal del ferrocarril Madrid-Còrdova-Ronda Algesires fou capital d’un regne de taifa al s XI, sota els Banū Hammud Port entre l’Àndalus i el Magrib, fou…
Miguel Asín Palacios
Història
Erudit i arabista aragonès.
Sacerdot 1895, fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Madrid 1903 Publicà la tesi doctoral sobre la dogmàtica moral i ascètica d’Algatzell 1901 Es dedicà a la investigació de la filosofia i de la teologia musulmanes —és autor de nombroses monografies sobre ibn ‘Masarra, ibn Bāǧǧa, ibn Ṭufail, Turmeda, etc— i a l’estudi de llurs influències sobre l’escolàstica del s XIII, sobre Ramon Llull i Dant La escatología musulmana en ‘La Divina Comedia' , 1919 Des del 1934 fou director de la Real Academia Española, a la qual havia ingressat el 1915 Dirigí la revista Al-Andalus des del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina