Resultats de la cerca
Es mostren 611 resultats
diplodoc
Paleontologia
Nom donat a uns rèptils fòssils, de l’ordre dels saurisquis, caracteritzats per unes grans dimensions (uns 25 m de llargada per 4 m d’alçada), un cap petit (d’uns 30 cm), amb un cervell minúscul, i un pes enorme (unes 20 tones).
Eren de règim herbívor i habitaven en zones pantanoses i llacs Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci Les darreres investigacions els situen al final del Juràssic fa uns 150 milions d’anys a l’oest dels EUA Les seves restes han estat trobades a la Formació Morrison de Colorado i Utah Malgrat superar els 20 m de llargada, el Diplodocus era relativament gràcil El crani era relativament allargat i les dents estretes i cilíndriques
Símptomes i signes patològics de l’orella
Patologia humana
Les malalties de l’orella poden causar diverses manifestacions N’hi ha que són considerades inespecífiques perquè no són característiques de les malalties otològiques, com és el cas de la febre En canvi, n’hi ha d’altres que en general corresponen a trastorns de l’orella per bé que es poden presentar com a resultat d’alteracions en altres estructures Així, entre els símptomes de les afeccions ètiques, és a dir les molèsties subjectives, cal destacar l’otàlgia o dolor que afecta l’orella, la sordesa, els acúfens o zumzeigs i el vertigen Entre els signes , és a dir, les manifestacions…
Anatomia de l’orella
Anatomia humana
Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…
Émile Jaques-Dalcroze
Música
Compositor i pedagog suís.
Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes didàctics i escriví…
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
acústica

Desplaçament d’un tren d’ones sonores en el si d’un èmbol
© fototeca.cat
Física
Part de la física relativa al so.
L’acústica ha esdevingut síntesi de disciplines científiques molt diferents, per tal com, per exemple, hom pot estudiar la producció i propagació del so mitjançant un model fisicomatemàtic, mentre que la recepció del so, essent una sensació psicofisiològica provocada per un estímul físic, requereix una interpretació multidisciplinària L’acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos fisiologia de l’oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica aparells emissors, enregistradors i reproductors del so, bioacústica senyals sonors dels animals, acústica submarina…
El color de les plomes
Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen seduir per la dominància…
Hàbits nocius durant l’embaràs
Ciències de la salut
Durant l’embaràs és especialment perjudicial que la dona mantingui certs hàbits nocius, com són el consum de tabac, el d’alcohol o d’altres drogues, ja que el desenvolupament del fetus en podria ésser afectat Amb relació al tabac , cal destacar que el fum procedent de la seva combustió conté una gran diversitat de substàncies tòxiques, entre les quals destaquen pel seu efecte sobre l’embaràs el monòxid de carboni i la nicotina El principal efecte nociu del monòxid de carboni consisteix en el fet que es combina amb l’hemoglobina dels glòbuls vermells, substància destinada al transport de l’…
L’aigua
L’ aigua és un líquid transparent, incolor i insípid, l’estructura molecular de la qual és resultat de la combinació d’un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen H 2 0 L’aigua és un compost inorgànic Tanmateix, és la substància més important per a la matèria viva i, per tant, orgànica De fet, l’aigua és el component més important de l’organisme, per bé que la seva proporció varia segons l’edat i els diferents teixits En el fetus, l’aigua constitueix al voltant d’un 90% del pes corporal en els nadons, al voltant d’un 80% en els nens, al voltant d’un 70% en els adults, al voltant d’un 62% i en els…
hipòfisi

Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l’encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària, la qual glàndula, relacionada amb l’hipotàlem, regula la major part de funcions de l’organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc).
En l’home es troba a la sella turca, depressió de l’os esfenoide situada sota l’hipotàlem, pesa uns 50 cg que poden modificar-se per causes fisiològiques i consta d’un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina