Resultats de la cerca
Es mostren 3387 resultats
Joan-Enric Vives i Sicília

Joan-Enric Vives i Sicília
© Moncloa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat de sacerdot el 1974, es llicencià en teologia 1976 i en filosofia 1982 a Barcelona El 1993 fou escollit bisbe auxiliar de Barcelona, i des del 1997 és bisbe secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense Nomenat el 2001 bisbe coadjutor de la diòcesi d’Urgell, al maig del 2003 fou investit bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, en substitució, per jubilació, de l’arquebisbe Joan Martí i Alanis El 2010, atenent a les especials circumstàncies com a copríncep d’Andorra, el Papa Benet XVI li atorgà el títol d’arquebisbe ad personam , que l’equiparava als arquebisbes de l’…
Enric Cristòfor Ricart i Nin
Xilografia realitzada per Enric Cristòfor Ricart i Nin (1934)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius absolutament originals…
Memorial Enric Villaplana de Marxa
Atletisme
Competició de marxa atlètica que es disputà a Manresa entre els anys 1983 i 1991, i que es reprengué el 2016.
Organitzada pel Club Atlètic Manresa, s’instaurà en memòria d’Enric Villaplana Vargas 1914-83, marxador olímpic a Londres 1948 Tingué un precedent en el Trofeu Enric Villaplana 1961-82 L’edició del 1984 serví per a inaugurar les pistes de material sintètic de l’estadi del Congost En el palmarès hi ha marxadors tan destacats com Dani Plaza, Josep Marín, Emilia Cano, Mari Cruz Díaz i Reyes Sobrino
Nicolau Enric Lluelles i Carreter
Literatura catalana
Teatre
Actor i comediògraf.
Formà part de les companyies d’Enric Guitart i Margarida Xirgu Prolífic autor de teatre de consum, es féu conèixer amb Soltera, casada i viuda 1909, i escriví, entre d’altres obres, La festa del carrer 1918, La vida no és nostra 1925, Tres milions busquen hereu 1932, Les indecises 1934, etc És autor també d’una novella, L’ombra de Maria Clara 1924 Signava sempre com a Enric Lluelles
,
Enric IV, rei de Germània
Enric IV, rei de Germània
Enric III, rei de Germània
Enric III, rei de Germània
Josep Enric Serrano i Morales
Historiografia catalana
Erudit, bibliòfil, advocat i polític.
Vida i obra Fill d’un magistrat de Ledaña Conca, a cinc anys es traslladà a València amb la seva família perquè el seu pare fou destinat a l’Audiència Territorial d’aquesta ciutat Estudià primer a les Escoles Pies i, més tard, es llicencià en dret a la Universitat de València, encara que no exercí la seva professió En la seva vida particular s’ocupà del patrimoni familiar, vitícola a Conca i agrícola a Castelló, i com molts altres intellectuals valencians, no fou aliè a la realitat sociocultural de la ciutat i participà activament en les diverses corporacions artístiques, científiques i…
Joan Enric Garcés i Ramon
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Estudià dret i ciències polítiques a València i Madrid, i es doctorà a la Sorbona de París l’any 1970 Fou professor a universitats de Bèlgica, Colòmbia, Xile i a l’Autónoma de Madrid Amb el triomf de la Unitat Popular a Xile, el 1970, s’hi traslladà com a expert de la UNESCO per treballar com a conseller personal del president Salvador Allende Com a conseqüència de la seva experiència xilena publicà els llibres Chile el camino político hacia el socialismo 1972, Revolución, Congreso y Constitución El caso Toha 1972, Desarrollo político y desarrollo económico Los casos de Chile y Colombia 1972…
Enric de Fuentes i Lloselles
Literatura catalana
Escriptor.
Comptable de professió, residí a París 1886 i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova A partir del 1900 collaborà regularment amb contes a La Veu de Catalunya Publicà, amb considerable èxit de públic i crítica, els reculls de contes Prosa 1897, Estudis 1899, Aplec 1902, Amors i amoretes 1903 i Fulls escampats 1908, les novelles curtes Tristors 1904 i Illusions 1905 i la novella Romàntics d’ara 1906, la seva obra més reeixida La seva producció literària, ambientada generalment a la Barcelona del final del s XIX, té sovint poca qualitat i es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina