Resultats de la cerca

Plaqueta pintada amb motiu vegetal, cova del Parpalló, Gandia, 13 500-11 000 BP JMF Les representacions d'imatges figuratives i de signes abstractes als Països Catalans daten del Paleolític superior, període que s'inicià fa uns 39 000 anys i que acabà en fa uns 12 000 Aquesta datació és la mateixa que la de la resta del continent eurasiàtic, on es concentra la pràctica totalitat d'aquestes manifestacions culturals humanes Val a dir, però, que no s'ha trobat, de moment, cap escultura o relleu d'època paleolítica als Països Catalans Cal dir que la representació d'imatges és un fenomen que no…

El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es digué Juan…

L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València , institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira 1940, Vila-real 1941, Alberic 1942, Xàtiva 1943 i Gandia 1945– A partir del 1939 installà sucursals fora de la província, a Vila-real Plana Baixa i a la província d’Albacete L’any 1989 absorbí la Caixa…

Després d’efectuar estudis eclesiàstics, militars i notarials sense enllestir-ne cap, acabà treballant d’escrivent per a un notari i, a partir de l’any 1785, com a síndic de l’ajuntament del seu poble Però, no fou fins l’any 1792 que, decidit a començar una nova vida a la ciutat de València, fou honrat per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País amb el títol de “soci de mèrit en la classe d’agricultura” en recompensa per un treball que tractava sobre la necessitat de crear noves poblacions al Regne de València A partir d’aleshores, la seva vida quedà vinculada a la d’aquesta societat, i…

Vida i obra Fou catedràtic de la Facultat de Teologia de València Ordenat de sacerdot el 1942 a Gandia, exercí a les parròquies d’Espadilla i Vilafermosa del Riu Des del 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista A partir del 1950, fou professor de l’assignatura d’història eclesiàstica al Seminari de València i també de patrologia, paleografia i arxivística Ha estat membre fundador de l’Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i collaborador de la revista…

Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta Cabanilles , 1971…

El 1495 fou concertat el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria, hereu de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya, i el 1496 es casà a Valladolid, per poders, i a Lilla, en persona Per mort dels seus germans, els prínceps Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel de Portugal, es convertí 1500 en hereva de la doble corona El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit foren jurats, a Toledo, prínceps d’Astúries, i ella sola, a Saragossa i a Barcelona 1503, princesa de Girona, amb la condició que si el seu pare tenia un fill masculí seria ell l’hereu En…

Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la Universitat i la…

Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…

S'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El terme és drenat pel riu de La Hoz o de Cantaban o, també, riu de Xarafull , que el travessa de S a N, i pel seu afluent, per la dreta, la rambla de Murell, a la meitat oriental, i pel barranc d’El Agua o de La Espadilla, que procedeix de les terres castellanes frontereres on rep el nom de canyada de Xarafull , a la meitat occidental Tres quartes parts del terme no es conreen és cobert, en gran part, de pinedes 6 000 ha, i la resta, de matollar 2 000 ha El conreu ocupa 2 700 ha de…