Resultats de la cerca
Es mostren 1930 resultats
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1328-43 i 1349-50) (Bernat II de Cabrera) i de Bas (1335, 1352-54).
Es casà ~1321 amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d’Illa i de Canet Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug d’Empúries 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però Pere III el feu conseller seu 1347 i el dugué a Aragó Allí derrotà els nobles de la Unió aragonesa Épila, 1348 i poc després, a Mislata, els de la Unió valenciana Mort el seu fill Ponç IV 1349, cedí el vescomtat de Cabrera a Bernat…
Santa Maria d’Oluja (les Oluges)
Art romànic
El lloc de les Oluges, a 528 m d’altitud, és situat a l’alta vall del Sió L’actual poble és el resultat de la unió dels nuclis de l’Oluja Jussana i l’Oluja Sobirana La seva església parroquial, dedicada a Santa Maria, és situada a l’antic sector de l’Oluja Jussana, i formà part de la diòcesi d’Urgell fins a la creació del bisbat de Solsona a la darreria del segle XVI El lloc d’Oluja és mencionat des del 1015 La primera notícia d’aquesta església la proporciona un document del principi del segle XII en el qual s’estableix la vinculació de la parròquia d’Oluja a Santa Maria de Solsona L’any…
Sant Feliu de Celrà
Art romànic
Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç…
Castell de Santa Fe (les Oluges)
Art romànic
La localitat de Santa Fe de Segarra se situa a la riba esquerra del Sió, uns 4 km al nord de Cervera Aquest indret, originàriament integrat dins la marca del comtat de Berga, degué ser ocupat entre el 1035 i el 1043, anys en què també es repoblà el sector de les Oluges El “ terminum de Santa Fide ” és ja mencionat amb anterioritat en l’inventari dels béns i drets del comte de Cerdanya a Montfalcó, que hom pot datar cap al 1025 La història del castell de Santa Fe és ara per ara força desconeguda Al segle XII hi ha documentat un llinatge anomenat Santafè amb importants interessos a la Segarra i…
Damià Descatllar i de Peguera
Història
Senyor del Catllar i castellà de Llívia, fill de Ponç Descatllar i de Pau i de Marquesa de Peguera, senyora de Besora.
El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila de Puigcerdà…
Castell del Catllar (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació El castell del Catllar segurament era situat immediatament al damunt de l’església de Santa Maria —o Sant Pere— del Catllar El penyal on es degué bastir domina el curs del riu Ter i el pas entre Vilallonga i Setcases Mapa 218M781 Situació 31TDG418900 Per arribar-hi cal anar fins al santuari del Catllar i, des del darrere del seu absis, grimpar fins al cim del petit turó JBM Història Aquest castell es trobava situat al comtat de Besalú, encara que inicialment podria haver depès del comte de Cerdanya, tal com sembla que en depengué el veí castell de la Roca de Pelancà, però no és clar…
comtat d’Empúries

Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
Sant Mamet de Riumors
Art romànic
A l’església de “ Sanctum Mametum de Rudemortuos ” l’any 982 el clergue Guifré llegà un alou situat a la mateixa vila Com a església parroquial és esmentada l’any 1019 en la llista de possessions de la canònica de la seu de Girona, establerta aquell any, on apareix inclosa la “ parrochiam Sancti Mameti de Rudmorts cum ómnibus suis pertinentiis” La “ vila riubeuri mortui ” apareix documentada d’ençà de l’any 974, quan el papa Benet IV confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes les possessions que aquest cenobi tenia al comtat d’Empúries L’església de “ sancti Mameti de Rudemortuos ” apareix…
Alió

Església parroquial de Sant Bartomeu, a Alió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Vila-rodona per on passa l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida i Madrid i el Pla de Santa Maria, a l’W amb el de Valls i al S amb els de Puigpelat i Bràfim S’estén al mig de la plana, a llevant de la ciutat de Valls, formant gairebé un triangle travessat en direcció W-E per la carretera C-51 de Valls al Vendrell, al llarg de la qual s’estén el poble, únic nucli urbà del municipi La població i l’economia Alió tenia 16 focs el 1339, 33 el 1365 i el 1392, 21 el 1413, 17 el 1553 i 22 el 1563, d’on es desprèn que no resultà afectat per les pestes…
cavaller errant
Història
Cavaller medieval que, caracteritzat pel seu esperit d’aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.
Els novellistes dels s XII-XIV, en fer-lo personatge principal de llurs produccions, li atorgaren qualitats físiques i morals, caracteritzades per la gallardia i la virilitat, que esdevingueren modèliques Als s XIV i XV, els cavallers que realment existien es lliuraven a imitar els personatges novellescs Recorrien Europa amb empreses cavalleresques, participant en torneigs i passos d’armes, i els sobirans els atorgaven salconduits per a poder transitar per llurs dominis “en cerca d’aventures” i els recomanaven a d’altres reis i senyors Entre els catalans hom pot esmentar Miquel d’Orís, Pere…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina