A l’església de “Sanctum Mametum de Rudemortuos” l’any 982 el clergue Guifré llegà un alou situat a la mateixa vila. Com a església parroquial és esmentada l’any 1019 en la llista de possessions de la canònica de la seu de Girona, establerta aquell any, on apareix inclosa la “parrochiam Sancti Mameti de Rudmorts cum ómnibus suis pertinentiis”. La “vila riubeuri mortui” apareix documentada d’ençà de l’any 974, quan el papa Benet IV confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes les possessions que aquest cenobi tenia al comtat d’Empúries. L’església de “sancti Mameti de Rudemortuos” apareix esmentada novament en un document de l’any 1031. L’any 1150 fou consagrat un nou edifici pel bisbe de Girona Berenguer de Llers. En l’acta apareix la grafia Rivis mortuis. L’església de Sant Mamet de Riumors apareix relacionada tant en les Rationes decimarum de l’any 1279 i el 1280 com en els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV. L’edifici primitiu devia ésser substituït per un altre al segle XII, puix que hi ha la notícia d’una consagració l’any 1150. Posteriorment, amb els forts aiguats de l’any 1421, l’església romànica devia quedar molt malmesa, ja que fou construït un nou edifici en el qual és ben visible l’aprofitament de material romànic.
Acta de consagració de l’església de Sant Mamet de Riumors (1150)
"Anno ab Incarnatione Domini CL post mill. XV kalendas novembris in sollempnitate Sancti Luchæ Evangelistæ venti Berengarius Sedis Gerundensis Episcopus ad dedicandam ecclesiam Sancti Mametis de Rivis mortuis quæ est jus ipsius Sedis cum Archilevitis et etericis suis. Dedicavit autem pradictam ecclesiam coram multitudine populi ipsius terræ deditque ei in dole ad fines atque terminos suos. Ab oriente autem dedit ei non minimam partem ex terminis ecclesiæ Sancti Juliani de Fortiano quæ est juris et dominationis Rodensis cænobii quod est alodium Sancta Romana Ecclesiæ. Et hoc resistente ac contradicente auctoritate Domini Papæ Abbate Raimundo cæterisque fratribus qui ibi aderant scilicet Petro de Novis cellarario et Gauzberto chamerario et Petro de Baiuls Præposito et Petro de Valle atque Mirone et Petro de Palaciolo resistentibusque militibus hac conclamantibus parræchianis hac capellano prædictæ ecclesiæ de Furtiano necnon et Poncio baiulo et hoc in conspectu omnium qui ibi aderant. In crastinum autem reversus Abbas cum supradictis sralribus et capellano et parræchiani jam dictæ ecclesiæ Sancti Juliani ante Episcopum monuerunt eum auctoritate domini Papæ ut ab hac invasione cessaret hostendentes ei quomodo ecclesia Sancti Petri Rodensis Praphatam ecclesiam Sancti Juliani cum terminis et adiacentiis suis quos ipse violenter minuerat appellatione Romani Pontificis contempla possessione centum annorum habuerat hac vicaria comutatione Gerundensis Sedis cui memoratus Episcopus præerat necnon et auctoritate privilegiorum Romanorum Pontificum. Qui postpositis omnibus quæ ad jus nostræ ecclesiæ spectabant quod erat juris nostra ecclesieæ hac proprietatis suæ proprietati assignavere. Unde ad posteros presentia scripta mandamus ut eis paleat tantam violentiam et invasionem die annoque præfixo reclamatione Romani Pontificis in continenti a nobis esse interrumptam sub cuius patrocinio ecclesia nostra cum omnibus sibi pertinentibus esse dinoscisur. Faeta est hæc karta recordationis XVII kalendas februatii anno XIII regnante Ludovico Rege juniore. Hæc omnia ruperius scripta possidet plenarie ecclesia Sancti Petri Rodensis usque in presentem diem. Sig+num Petri de Novis cellararii. Sig+num Gauzberti chamerarii. Sig+num Petri de Baniuls Præpositi. Sig+num Petri de Valle. Sig+num Mironis monachi. Sig+num Guillermi chapellani de Fortiano. Sig+num Pontii baiuli. Sig+num Berengarii Geraldi. Sig+num Raimundi Arnalli. Sig+num Pontii militis. Sig+num Petri Mironis clerici. Sig+num Berengarii clerici de Fortiano. Sig+num Guillermi Bernardi de Seigar. Sig+num Raimundi clerici fratris eius. Sig+num Petri testoris. Sig+num Pontii de Fortianello. Sig+num Pontii Guarner. Sig+num Berengarii Mironi. Sig+num Petri Burdi. Sig+num Bernardi Petri. Sig+num Guillermi Pages. Sig+num Stephani Ferrarii. Berengarius monachus et levita qui hanc cartam recordationis rogatus scripsi die et anno quo + supra."
Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, vol. XIII, Madrid 1850, apèndix XXXVII, pàgs. 285-286.
Traducció
"L’any 1150 de l’encarnació del Senyor, el dia quinzè de les calendes de novembre, festa de Sant Lluc evangelista, vingué Berenguer, bisbe de la seu de Girona, acompanyat dels seus arxilevites i dels seus clergues, per consagrar l’església de Sant Mamet de Riumors que és dins la jurisdicció d’aquella seu. Feu la dedicació de l’esmentada església davant una multitud de gent de la contrada i li donà com a dotació el que hi ha contingut dins els seus confins i termes. Tanmateix, a la banda de llevant, li donà una petita part del terme de l’església de Sant Julià de Fortià la qual és del domini i jurisdicció del monestir de Rodes, que és un alou de la santa Església romana. A això s’hi resistiren i oposaren, en nom de l’autoritat del senyor papa, l’abat Ramon i els altres germans que hi eren presents, o sigui, Pere de Noves cellerer, i Gausbert, cambrer, i Pere de Banyuls, prepòsit, i Pere de Vall, i Miró, i Pere de Palau, intentant d’impedir-ho els cavallers, i amb crits de protesta dels parroquians i del capellà de l’esmentada església de Fortià, com també del batlle Ponç, i tot això a la vista de tots els que hi eren presents. L’endemà, l’abat, amb els seus germans i amb el capellà i els parroquians de la susdita església de Sant Julià, tornà a presentar-se davant el bisbe i en nom de l’autoritat del senyor papa l’amonestà perquè desistís d’aquella invasió i li mostrà que l’església de Sant Pere de Rodes posseïa des de feia cent anys i sense cap pertorbació l’esmentada església de Sant Julià amb els seus termes i adjacències que ara ell volia disminuir per la força; que això ho tenien en nom del pontífex romà, per la potestat delegada de la seu de Girona que ara regia l’esmentat bisbe i també per l’autoritat dels privilegis dels pontífexs romans. I ara ell, menystenint tot el que pertanyia als drets de la nostra església, havia assignat a la seva propietat allò que era de la jurisdicció i propietat de la nostra església. Per això consignem els presents escrits per als homes venidors perquè els sigui palès que nosaltres ens oposàrem immediatament a aquesta gran injustícia i invasió, el dia i l’any assenyalats, en nom dels drets del pontífex romà sota la protecció del qual és ben sabut que es troba la nostra església amb totes les seves pertinences. Aquest document de recordatori ha estat fet el dia dissetè de les calendes de febrer de l’any tretzè del regnat del rei Lluís el jove. Totes aquestes coses que s’han esmentat més amunt, les té en plena possessió l’església de Sant Pere de Rodes fins al dia d’avui.
Signatura de Pere de Noves, cellerer. Signatura de Gausbert cambrer. Signatura de Pere de Banyuls, prepòsit. Signatura de Pere de Vall. Signatura de Miró, monjo. Signatura de Guillem, capellà de Fortià. Signatura de Ponç, batlle. Signatura de Berenguer Giralt. Signatura de Ramon Arnau. Signatura de Ponç, cavaller. Signatura de Pere Miró, clergue. Signatura de Berenguer, clergue de Fortià. Signatura de Guillem Bernat de Seigar. Signatura de Ramon, clergue, germà seu. Signatura de Pere, testimoni. Signatura de Ponç de Fontanet. Signatura de Ponç Guarner. Signatura de Berenguer Miró. Signatura de Pere Bord. Signatura de Bernat Pere. Signatura de Guillem Pagès. Signatura d’Esteve Ferrer. Berenguer, monjo i levita que ha escrit a petició aquest document de recordatori el dia i l’any que figuren més amunt."
(Trad.: Joan Bellès i Sallent)