Resultats de la cerca
Es mostren 1721 resultats
Mathieu Amalric
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A Déspléchine Le…
Arnau Vilardebò
Teatre
Actor, autor i productor teatral.
El 1972 debutà professionalment amb El temps escènic , de JBrossa Des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges, com ara Woyzeck 1979, de GBüchner amb direcció de JOllé, El príncep d’Homburg 1981, de Kleist a les ordres de RSalvat, Un Otello per a Carmelo Bene 1993 i Macbeth o Macbetho 1997 dirigides per XAlbertí, o Aquari i Escorpí 2000, que pertanyen a la sèrie de monòlegs de creació pròpia Ous còsmics que des del 1995 representà en diversos festivals internacionals També ha presentat els espectacles de creació pròpia Neixen déus 1999, sobre mitologia, i Trompa bèllica, bèllica 2003…
Victor Hugo
Música
Escriptor francès.
Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i…
Armand Moreno i Gómez
Cinematografia
Actor i director.
Vida Es donà a conèixer com a poeta i actor teatral abans de debutar en el cinema interpretant títols com ara Gente sin importancia 1950, José González de Ubieta Habitación para tres 1951, Antonio de Lara La pecadora 1954 i Camino cortado 1955, ambdós d’Ignasi F Iquino El ojo de cristal 1955 i Cuatro en la frontera 1956-57, ambdós d’Antonio Santillán Intervingué com a coguionista i actor en Trigo limpio 1962, I F Iquino i El reflejo del alma 1957, Maximo Giuseppe Alviani, i fou ajudant de direcció de Benito Perojo a Yo no soy la Mata-Hari 1949 i Sangre en Castilla 1950 Promotor, traductor i…
Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics – ACELL
Esport general
Organisme que regeix la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.
L’any 1971 es creà l'Associació Catalana d'Esport i Lleure per a Disminuïts Psíquics ACELL, amb l’objectiu de coordinar i fomentar l’esport i el lleure de diferents entitats dedicades a persones amb discapacitat intellectual Sebastià Llopis Rotllavet en fou el primer president El 1982 passà a ser considerada una agrupació esportiva i el 1997 fou reconeguda oficialment com a federació esportiva Segueix la filosofia de la Special Olympics, que fomenta i premia la participació de tothom i busca la millora de la qualitat de vida i la inclusió social de les persones amb discapacitat intellectual…
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…
Guillem Clua i Sarró
Literatura catalana
Dramaturg.
Llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, es formà com a dramaturg a la London Guildhall University de Londres 1994 i a la Sala Beckett de Barcelona Debutà el 2002 amb l’obra Invisibles , que guanyà el premi Ciutat d’Alcoi de teatre Aquest any feu l’adaptació teatral de Mort a Venècia , de Thomas Mann El 2005 obtingué per segon cop el Ciutat d’Alcoi per La pell en flames , que també fou guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or de teatre, obra representada en una quinzena de països Posteriorment ha estrenat, entre d’altres, Gust de cendra 2006, Marburg…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…
Maria Vila i Panadès
Maria Vila i Panadès
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el 1936 i el…
missa paròdia
Música
Tipus de missa que ha estat composta utilitzant material musical d’altres obres juntament amb material original.
El recurs generalitzat a la paròdia en el període renaixentista fa que nombroses misses hagin estat compostes segons aquesta tècnica L’obra que serveix com a punt de partida sovint motets, chansons o madrigals pot ser pròpia o aliena Tenint en compte que una missa és notablement més llarga que, per exemple, un motet, és lògic que les parts parodiades es completin amb material original Un exemple de missa paròdia el pot proporcionar la missa Veni sponsa Christi de GP Palestrina publicada pòstumament, la qual utilitza el material del motet del mateix nom aparegut el 1563, derivat d’una antífona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina