Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
baronia de Castellvell

Armes dels Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
Llibre del consolat de mar
Historiografia catalana
Compilació privada de dret mercantil marítim i comercial català del s. XIV, elaborada a Barcelona, que arribà a tenir autoritat de llei.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’…
Joan Orpí i del Pou
Història
Militar i colonitzador.
Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental,…
Sant Cristòfol de Ventolà (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església parroquial de Ventolà es troba al nucli de l’agregat de cases que constitueixen el petit poble, el qual és situat a la solana del puig d’Estremera i de la serra del Far, a una altitud de 1 385 m Mapa 256M781 Situació 31TDG291857 Hom hi pot accedir des de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà al punt quilomètric 124, més amunt de Ribes de Freser, surt el trencant que amb 5 km hi arriba MAB-JVV Història Les primeres notícies relatives a l’església de Sant Cristòfol de Ventolà són del segle XIII 1279-1280 Amb…
Sant Nazari de les Olives (Peralada)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme, on hi ha la part més important que s’ha conservat d’època romànica F Tur L’església de Sant Nazari pertany al veïnat de les Olives, agregat de Peralada, que és situat a 2 km vers tramuntana d’aquesta vila El lloc és format per un escampall de masies disperses entre els cursos de l’Orlina i el Llobregat d’Empordà Mapa 258M781 Situació 31TDG998558 Per arribar-hi cal sortir de Peralada per la carretera d’Espolla fets uns 500 m cal agafar a mà esquerra el camí que tot seguit travessa el riu Orlina…
Sant Martí de Taravaus (Navata)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est hi és visible l’absis, mig tapat i, sobretot, els quantiosos afegitons que ha sofert l’edifici al llarg de la seva història F Tur L’antic terme de Taravaus, agregat al de Navata l’any 1969, s’estén per la vall mitjana del Manol, 5 km al nord-est de l’actual cap de terme Un conjunt reduït de masies formen l’únic nucli una mica consolidat de població a l’entorn de l’església parroquial de Sant Martí Aquest terme també comprèn masies disperses Mapa 258M781 Situació 31TDG910772 A la carretera de Besalú a Olot,…
Claude Lévi-Strauss

Claude Lévi-Strauss
© Presidència. Generalitat de Catalunya
Antropologia
Antropòleg francès.
De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…
Comenge

Comtes de Comenge i de Bigorra (1)
Vall
Regió de Gascunya, Occitània, a les vores de la Garona, entre el Tolosà i la Vall d’Aran.
És d’economia agrícola blat de moro i forestal centrada a Sant Gaudens, amb jaciments de gas natural a Sant Marcet La civitas convenarum o convenae , organitzada per Pompeu 72 aC entorn de la capital de Lugdunum, formà part, durant la dominació romana, de la Novempopulania, unida més tard al regne visigòtic de Tolosa i, després de Vouillé 506, al regne franc dels merovingis A mitjan segle X el comtat de Comenge era ja format i hi apareix com a comte Arnau I mort abans del 957 essent ja el càrrec de caràcter hereditari, fou succeït pel seu fill Ramon I 957-79 Lliure de qualsevol mena de…
Sanç
Antic poble
Antic poble del municipi de l’Énova (Ribera Alta), bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al segle XIX.
Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven En feu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Rals, de València el 1646 tenia 17 veïns L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria d’Énova Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç
enllaç

Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina