Situació
Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme, on hi ha la part més important que s’ha conservat d’època romànica.
F. Tur
L’església de Sant Nazari pertany al veïnat de les Olives, agregat de Peralada, que és situat a 2 km vers tramuntana d’aquesta vila. El lloc és format per un escampall de masies disperses entre els cursos de l’Orlina i el Llobregat d’Empordà.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG998558.
Per arribar-hi cal sortir de Peralada per la carretera d’Espolla; fets uns 500 m cal agafar a mà esquerra el camí que tot seguit travessa el riu Orlina i amb poc menys d’1 km porta fins a l’església, la qual és isolada al mig de camps de conreu. (JBH-MLIR)
Història
En la butlla del papa Benet VIII de l’any 1017 a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon hi ha notícies sobre aquest lloc. Hi és confirmat a l’esmentat cenobi “…in Olibas ipsos masos cum eorum alodes”.
L’any 1153 es fa esment de l’església “Sancti nazarii de Olivis” amb relació a les possessions del monestir de Camprodon.
L’any 1169 en l’acta de consagració de Sant Pere de Camprodon apareix esmentada l’“Ecclesiam sancti nazarii cum suo alodio”.
Hi ha altres referències documentals a “Sancti Nazarii d’Oliviis” dels anys 1265 i 1271. (JBH-MLIR)
Església
L’església de Sant Nazari de les Olives és un edifici d’origen romànic, d’una nau amb absis semicircular, el qual ha estat objecte de nombroses reformes en diferents èpoques. Els escassos vestigis romànic es concreten en l’estructura de la capçalera.
Entre la nau i l’absis hi ha, a cada costat, uns cossos rectangulars que sorbresurten a manera de fals creuer.
L’absis té, a la seva meitat inferior, un aparell de carreus força grossos i escairats de pedra calcària, els quals formen unes filades seguides. Sobre aquest aparell hi ha obra de pedruscall i argamassa. Al centre s’obre una finestra romànica de doble esqueixada i arcs de mig punt, fet de dovelles ben tallades. La capçalera conserva una antiga coberta de lloses. A l’interior, la volta absidal pren la forma de quart d’esfera i el seu arc presbiteral, de mig punt, té impostes incurvades. Aquests elements demostren que l’absis fou bastit entre els segles XII i XIII.
Actualment la nau no conserva cap rastre visible de la construcció medieval. Es tracta d’una obra alçada enterament amb pedres de diferents mides, sense treballar, barrejades amb reble i fragments de terrissa. És coberta amb volta de maó pla. La porta, de forma rectangular i molt senzilla, és al seu mur meridional.
Les formes que presenten la volta de l’absis i l’arc triomfal admeten la possibilitat que la capçalera conservi totalment l’estructura romànica. De tota manera, però, la cara externa del seu parament havia estat molt reformada, si hem de jutjar per l’espai omplert amb reble i argamassa damunt l’antiga construcció de carreus. L’interior del temple és totalment cobert d’arrebossat, cosa que fa difícil de comprovar si, al marge dels fragments d’aparell romànic de l’absis, resten altres estructures constructives d’aquesta matexia època. (JBH-MLIR)
Bibliografia
- Pèire de Marca: Marca hispanico, sive limes hispanicus, París 1688, doc. CLXXV, vol. 1003 i doc. CCCCLIV, cols. 1351-1352.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVII, Olot 1909, pàgs. 269-270.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 336 i 348. (JBH-MLIR)