Resultats de la cerca

Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista Entrà al Conservatori de Brusselles el 1839, on estudià piano amb L Godineau, orgue amb C Girschner i composició amb FJ Fétis El 1846, a Breslau, fou alumne d’AF Hesse, el qual li donà a conèixer la música de JS Bach El 1847 obtingué el segon lloc al Premi de Roma amb la seva cantata Le Roi Lear i dos anys després fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de Brusselles De l’any 1869 al 1878 visqué a Londres, on treballà com a organista i pianista De tornada a Bèlgica 1878, fundà l’École de Musique Religieuse per…

Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els motets per a veu…

Alumne de S Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà 1780-1802 i a Parma el 1795 Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie 1786 i Olimpiade 1787- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI Per l’anniversario della…

Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per AC Fessy, P Baillot i F Kalkbrenner Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra , opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents atacs reumàtics a…

Fou alumne de GB Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb JM Leclair, JJC de Mondonville i LG Guillemain Debutà a París, el 1725, tot competint amb JB Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d' ordinaire de la musique du roy Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des…

Inicià els seus estudis musicals a Bad Bibra i alguns anys més tard, a Weissenfels, aprengué composició i la tècnica del baix continu amb Johann David Heinichen Posteriorment fou alumne de Georg Friedrich Kauffmann a Merseburg, on el 1717 fou nomenat violinista i konzertmeister de la cort El 1723 viatjà a Praga i conegué compositors tan importants com JJ Fux, A Caldara i FB Conti Nomenat vicemestre de capella a Rudolstadt el 1743, el 1745, poc abans de morir, hi ocupà el càrrec de mestre de capella Förster fou respectat al seu temps sobretot com a compositor de cantates…

Fou alumne de Pietro Vinci entre el 1582 i el 1584 L’any 1588 inicià la publicació pòstuma d’obres de Vinci, juntament amb les pròpies Aquest any s’installà definitivament a Palerm, d’on no es mogué, llevat del període entre el 1601 i el 1605, que el passà a Venècia El 1600, a Palerm, en el debat teòric i la competició compositiva entre Achille Falcone, mestre de capella a Caltagirone, i Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm, prengué part com a partidari de Falcone Les seves composicions estan dedicades a personatges importants als quals serví com a mestre o…

Estudià musicologia a les universitats de Cornell 1917-19, 1926-27 i Berlín 1927-28, centre aquest darrer on fou alumne de J Wolf, F Blume, C Sachs i A Schering A partir del 1928 fou membre de la direcció a la Biblioteca del Congrés, i en 1934-37, cap de la secció de música d’aquesta mateixa institució Impartí classes a la Universitat Catòlica d’Amèrica a Washington 1934-37 i a la Universitat de Princeton 1937-66 Fou membre fundador, editor 1948 i president 1959-60 de la Societat Nord-americana de Musicologia, i membre del consell editorial des del 1958 i director 1961-71 de…

Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i…