Resultats de la cerca

Inclou tant la que és feta per conservar el vaixell o la càrrega com la destinada a la reparació de danys o espatlladures que sofreixen el vaixell i les mercaderies, des de la sortida del port o de la seva càrrega fins a l’arribada del port de destinació o a la seva descàrrega, onsón consignades Hom anomena avaria simple la despesa o dany al vaixell o a la càrrega que no repercuteix a tots els interessats en el vaixell o en la càrrega i avaria comuna o grossa la que comporta una utilitat o evitació de major dany per a tots els interessats Les conseqüències de la primera són suportades per…

Escriví La segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Abundós en aventures fantàstiques, al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats als Centelles…

Deixeble de Gustave Wappers a Anvers El coneixement de l’obra de Holbein el Jove a Basilea i el contacte amb els pintors natzarens Friedrich Overbeck i Peter Cornelius a Roma 1845, influïren decisivament en la formació del seu estil Estigué molt lligat a la germandat prerafaelita Bé que la seva obra més coneguda és Jesús renta els peus a Pere 1852-56 Londres, Tate Gallery, no oblidà la realitat contemporània en quadres com Els darrers d’Anglaterra 1852-55 Birmingham City Museum and Art Gallery, sobre l’emigració a Austràlia Treball 1852-63 Manchester, City Art Gallery, on hom…

Es formà als conservatoris de Madrid, Anvers i Brusselles, estudis que compaginà amb els de dret i humanitats Del 1960 al 1964 participà en els Cursos de Darmstadt, on fou alumne de P Boulez i L Berio Aquest darrer any s’establí a Colònia, on estudià composició, escriptura musical contemporània, anàlisi, tècnica electroacústica, fonètica, instrumentació i execució especial Parallelament treballà en música electroacústica al laboratori de la WDR de Colònia El 1966 s’establí a Ginebra, on dugué a terme una intensa labor com a compositor i intèrpret En aquesta època compongué Sine…

Inicià la seva carrera com a cantor de l’església de Nostra Senyora d’Anvers El 1542 fou nomenat mestre de l’escolania de la gran capella de Carles V a Brusselles i succeí en el lloc Nicolas Gombert Es mantingué en el càrrec fins a la renúncia de l’emperador el 1555 Després d’un temps actiu a Kortrijk Flandes, entrà al servei de Ferran I a Praga, lloc on s’estigué fins a la seva mort La seva obra s’inscriu en el típic estil de la polifonia imitativa de la seva generació S’han conservat dues misses, una trentena de motets de tres a sis veus i una quantitat similar de chansons…

Estudià a Rio de Janeiro, on debutà amb La bohème 1948 Posteriorment amplià la seva formació a Florència, fins que es traslladà definitivament a París Estrenà amb gran èxit l’ Òpera d’Aran , de Bécaud, gràcies al qual pogué destacar-se en els grans papers del repertori, especialment de WA Mozart Comte d’Almaviva, Don Giovanni, Don Alfonso, Papageno i G Puccini Scarpia, Sharpless, Gianni Schichi Ha actuat regularment a l’Òpera de París, a la de Gant, a la d’Anvers i al Teatre de la Monnaie de Brusselles, així com al Grand Théatre de Ginebra, on ha excellit en òperes de R Strauss,…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’…

Anvers de la creu, on s’aprecia clarament la remodelació que sofrí la peça en època moderna, tal com es conserva actualment ECSA-E Segarra Anglesola posseeix una relíquia insigne de la Creu de Crist, vulgarment coneguda amb el nom de “Santa Creu” Es conserva a la capella de la Santa Creu La llegenda conta que Martí de Montsant, pelegrí o soldat que venia de les croades de Terra Santa, anà a Anglesola al principi del segle XIII, allí caigué malalt i fou hospitalitzat a l’Hospital dels Pobres de Jesucrist en aquells moments de recent fundació, que era governat pels pares trinitaris Aquest…

Les primeres monedes del territori que actualment és Catalunya no van ser obra de societats indígenes sinó conseqüència de la presència colonitzadora grega, que a mitjan segle V aC produí les primeres encunyacions a la petita polis d’ Emporion Empúries, a què després s’afegiria Rhode Roses Aquestes emissions mostren un art en la més pura tradició estètica grega i una iconografia sovint copiada d’altres tallers de la Mediterrània No va ser fins al final del segle III aC que els pobles indígenes, els ibers, començaren a fer les primeres monedes En un principi adoptaren les iconografies de la…

Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats,…