Resultats de la cerca
Es mostren 2355 resultats
Prats de Sornià

El poble de Prats de Sornià, dominat per l’alta torre del seu antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès al vessant oriental del coll de Ventafarina, fins al curs de l’Adasig, al SE, i la vall de la Matassa, al NE.
Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines La superfície agrícola es redueix a 129 ha Predomina la vinya, i hom produeixen vi amb denominació d’origen hi ha també petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters, cereals, farratge i prats Hi ha bestiar oví i cabrú Són nombroses les segones residències El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a 634 m alt vora el còrrec de la Solana, al costat d’una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una torre quadrangular Al s XII és esmentada una família Prats del 1396 al 1410 és documentat que…
mineralomassa
Ecologia
Quantitat de nutrients que conté la vegetació per unitat de superfície en un ecosistema.
La mineralomassa que la vegetació emmagatzema o immobilitza depèn de la seva biomassa i de la seva concentració mitjana de nutrients Com que els boscs acumulen molta biomassa, les mineralomasses forestals són també molt més grans que les dels altres ecosistemes A les selves humides equatorials la vegetació conté la major part dels nutrients de l’ecosistema Als boscs temperats, el sòl acostuma a tenir més pes quantitatiu en la distribució de nutrients, tot i que la vegetació en conté quantitats molt considerables En el cas dels boscs mediterranis, biomasses sovint moderades queden compensades…
Gorga
Municipi
Municipi del Comtat, al si de les serralades subbètiques orientals, que ocupa una part de la conca miocènica del riu de Seta, a la històrica vall de Seta, entre els vessants de la Serrella, al SE, els de l’Ombria de Millena, al NW, i el tossal del Moro, al S.
El sòl del petit terme comprèn 347 ha incultes, gairebé totes les quals són pastures i alguns olivars abandonats Els conreus més representatius són les oliveres, les bresquilleres, els ametllers i altres arbres fruiters com el cirer o l’albercoquer La població, que des del començament del segle XX perd habitants, experimenta un estancament a la vegada que s’ha produït un creixement de la població activa industrial 40% El poble 225 h agl 2006, gorguers 546 m alt és allargat sobre la terrassa d’un barranc L’església parroquial Assumpció és de mitjan s XVIII La senyoria fou dels…
saimiri
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.
Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’espècie més…
Terrats
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall de la Canta-rana, a la zona de contacte entre la plana i els Aspres.
La vinya, que és la principal font de riquesa del terme, ocupa 595 ha 586 de les quals destinades a la producció de vins de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 19 ha 10 d’albercoquers i 9 de cirerers, 2 ha les hortalisses escaroles i enciams i el farratge 3 ha Hi ha un important celler cooperatiu El poble 490 h agl 1982 129 m alt és situat a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial Sant Julià i Santa Basilissa, que conserva part de les seves fortificacions d’origen medieval Dins el terme, a la vora del riu, aigua amunt de Terrats hi ha l’indret on…
erugueta de l’ametller
Zoologia
Agronomia
Eruga de l’ordre dels lepidòpters, d’uns 10-12 mm de llargària i 3 mm d’amplària, amb franges grogues i negres.
Passa l’hivern refugiada a les esquerdes i rugositats de l’escorça del tronc i de les branques velles de l’ametller Abandona el refugi quan l’arbre comença a vestir-se de fulles, que rosega amb gran avidesa La papallona neix a l’estiu i immediatament pon els ous, dels quals naixeran les erugues que produiran l’atac l’any següent En algunes comarques dels Països Catalans els estralls són greus l’arbre queda sense fulles i es perd la collita A més de l’ametller, poden atacar d’altres arbres fruiters Hom les combat a la primavera amb insecticides i, durant l’hivern, amb l’…
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres Les del…
arrufat
Fitopatologia
Malaltia dels presseguers i dels ametllers provocada pel fong Taphrina deformans
.
Afecta principalment les fulles i els brots tendres, però pot atacar també els fruits Les fulles malaltes generalment cauen de l’arbre, el qual pot quedar completament esfullat si l’atac és intens Els fruits no es desenrotllen o cauen els brots s’inflen i es torcen La malaltia es manifesta a la primavera, però pot persistir durant l’estiu Els gèrmens del paràsit es conserven d’un any a l’altre en els brots Són molt atacats els planters i arbres joves Com a mijtà de lluita, convé destruir durant l’hivern totes les parts atacades i prevenir la infecció amb tractaments cúprics…
calau

Bucorvus leadbeateri
© Xevi Varela
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells pertanyents als gèneres Bucorvus, Buceros, Dichoceros
i Bycanistes,
de l’ordre dels coraciformes
.
Tots tenen un bec gros, corbat en forma de sabre i comprimit lateralment, amb una protuberància òssia més o menys voluminosa a la base Les dimensions dels calaus varien des de 40 cm a 1 m de llargada El plomatge és en general de color fosc, així com el bec Nien en cavitats buides dels arbres, que el mascle, durant la incubació dels ous per la femella, tapa amb fang, deixant-hi solament un petit forat, a través del qual alimenta la femella Són arborícoles i s’alimenten de fruita i llavors, insectes i bestioles de tota mena alguns s’alimenten també de carronya Són propis de l’Índia…
José Luis Sartorius Tapia
Història
Polític andalús, oriünd de Polònia.
De família humil, fou nomenat comte de San Luis Ministre de la governació amb Narváez, introduí diverses reformes millorament de les escoles primàries, plantació d’arbres, reglamentació interior del seu ministeri i reorganització de la policia, fundació de l’escola d’enginyers forestals, conducció d’aigües a Madrid, construcció del Teatro Real També reglamentà la propietat literària, la qual cosa li valgué l’amistat de nombrosos escriptors Fou president del Consell del 1853 al 1854, que fou enderrocat pel pronunciament dit la Vicalvarada 28 de juny de 1854 Ja era, però, impopular…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina