Resultats de la cerca

Sarcòfag dit de l’hostal del Sable, amb dos camps d’estrígils oposats que separen tres escenes figurades i sarcòfag dit Amatller, descobert al carrer de Manresa de Barcelona el 1924 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona Aquesta peça va estar installada entre el 1786 i el 1831 a l’hostal del Sable, prop del carrer del Rec, des d’on va passar al Museo Provincial de Antigüedades i més tard al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm inv 19 922 Fa 2,11 × 0,57 × 0,55 m i és de marbre blanquinós amb tonalitats grisoses Saint-Béat És…

En medis poc conductors, les ones electromagnètiques d’alta freqüència acompleixen l’equació d’ones on la velocitat de propagació és funció de les propietats electromagnètiques del medi la permitivitat elèctrica e i la constant de permeabilitat magnètica Un impuls molt breu per exemple, de 10 –8 s s’emet per una antena emissora situada a la superfície del sòl Una antena receptora, generalment situada prop de l’emissora, rep i enregistra les ones reflectides quasi verticalment a les discontinuïtats del subsol Aplicant tècniques similars a les de la reflexió sísmica, el radar permet d’obtenir…

Construí la cúpula del santuari del Cor de Maria a Barcelona, el retaule major de la nova seu de Lleida, i féu obres estimables d’influència renaixentista italiana, com també de l’art tradicional català i algunes de derivades de l’arquitecte Gaudí, a d’altres llocs del Principat, de Canàries, d’Osca i de Santander És autor de l’eixample de la ciutat de la Seu d’Urgell i fou professor a l’Escola Superior de Bells Oficis, de Barcelona Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals, a més de Tabicados huecos Entre les d’art i…

Es llicencià a la Universitat de València i és doctor en arqueologia i prehistòria per la Universitat de Barcelona 1993 Ha estat arqueòleg del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló i des del 2002 és conservador del Museu de Belles Arts d’aquesta institució Ha desenvolupat una intensa tasca de recerca sobre l’edat del ferro i la cultura ibèrica a les comarques septentrionals del País Valencià, on ha realitzat nombroses excavacions i treballs de prospecció Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig de la…

Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber…

Estudià al Seminari de Gómez de Terán i, posteriorment, es graduà en filosofia i teologia a les universitats d’Oriola i Gandia Fou rector a les parròquies d’Elx i Almoradí Ocupà la càtedra 1760-64 de sagrada escriptura al Collegi Conciliar d’Oriola El 1777 guanyà per oposició una canongia de la catedral d’Oriola, de la qual fou canonge magistral 1787-88 Fou catedràtic de filosofia i teologia a la universitat del mateix municipi S’interessà per l’arqueologia i, fins i tot, realitzà excavacions a l’Alcúdia Elx Mantingué correspondència amb Joan Antoni Maians i Siscar entorn de les seves…

Fundat el 1906, el seu precedent fou l’Agrupació Excursionista Catalana els Muntanyencs, entitat catalanista creada el 1898 Inicialment estigué vinculat a l’Aplec Catalanista L’any 1912 passà a denominar-se Associació de Ciències Naturals i Excursions, i el 1914 prengué el nom de Societat de Ciències Naturals Organitzava excursions i sortides culturals, realitzava conferències i tenia una activa secció d’arqueologia, filologia i folklore dirigida per Rossend Serra Pagès El 1907 Norbert Font Sagué impulsà la secció d’espeleologia i fotografia subterrània Fou una de les…

Fundat el 1922 i conegut com CEM, el seu precedent fou el Grup Excursionista Manresà, creat el 1920 El 1921, juntament amb el Grup Excursionista Montserrat de Terrassa, ingressà al Centre Excursionista de la Comarca del Bages amb el nom de Grup Excursionista Montserrat L’any 1922 es constituí com a entitat independent Durant els primers anys creà les seccions d’esquí, fotografia, ciències naturals, arqueologia i folklore El 1933 inaugurà el Xalet dels Rasos de Peguera Al principi dels anys seixanta tenia prop d’un centenar de socis Disposa de seccions d’excursionisme, escalada,…

Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats…

Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i…