Resultats de la cerca

Té l’origen en una drogueria del barri barceloní de la Ribera, de la qual es feu càrrec Joan Uriach Feliu el 1858 Més endavant, el seu fill, Joaquim Uriach Uriach , continuà amb el negoci, que cobria tot l’espectre terapèutic de l’època, i fundà el primer laboratori de l’empresa 1898 a la zona de Sant Martí de Provençals, on l’any 1959 s’inicià la construcció de la nova seu corporativa El 1954  Joan Uriach Marsal , representant de la quarta generació familiar, s’incorporà a l’empresa, que posteriorment presidí 1995 L’any 2002, les oficines, els laboratoris, la producció i el…

Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El castell actual, situat a la part alta de…

El lloc de Mèrita es troba situat al nord-oest de Balaguer, entre el club de tennis d’aquesta població i el canal de l’esquerra del Segre, ja dins el terme municipal de Camarasa Es tracta d’un indret poblat des d’antic, doncs, segons l’arqueòleg L Díez-Coronel, hi ha restes d’una villa romana d’època imperial Una de les primeres mencions del lloc de Mèrita a l’edat mitjana data de l’any 1079, en una escriptura per la qual el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà a Guillem Bernat una almúnia dita d’Avemon, situada al territori de Balaguer la qual confrontava al nord amb el terme de Mèrita La seva…

Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures…

Hom hi relaciona un conjunt de llegendes romanes, sobretot etiològiques i topogràfiques, la més coneguda de les quals és la de la lluita d’Hèrcules amb Cacus Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de Barcelona a Hèrcules Aquest, havent anat a la península Ibèrica en el curs dels seus famosos treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca barca nona en pot procedir el nom El remot embrió d’aquesta llegenda sembla trobar-se en Justí s…

Llicenciat en dret 1961, s’inicià en el periodisme professional collaborant a El Correo Catalán i, posteriorment, a ABC , Destino i La Vanguardia , diari del qual fou redactor i per al qual treballà fins a la jubilació 2017 Més endavant, es llicencià en periodisme a la Universitat de Madrid i del 1970 al 1977 fou corresponsal fix de La Vanguardia a Beirut, exceptuant un parèntesi de dos anys en què ocupà la corresponsalia del mateix diari a París 1977-78 Alterna la residència en aquesta ciutat de l’Orient Mitjà amb Barcelona Les seves cròniques dels darrers anys a l’Orient Mitjà combinen el…

Procedent del món teatral i periodístic, fou un dels dirigents i collaboradors destacats del setmanari barceloní La Verdad  1930-31, òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, on signà a voltes amb el pseudònim de Belisario , que també emprà en el món del cinema En aquest camp s’inicià fent el mossèn Juan d’ El cura de la aldea 1935, Francisco Camacho i l’adaptació prohibida de la peça d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo Posteriorment, i mentre exercia de periodista i dirigia Película Revista quincenal técnico-artística cinematográfica , feu de guionista de les…

Vida Fill d’un pastisser, aprengué l’ofici i l’art fotogràfic al costat del fotògraf barceloní Areñas i exposà per primera vegada el 1914 Aquesta pràctica la compaginà amb el cinema i el 1915 debutà amb el documental La Costa Brava per a la Barcinógrafo Després entrà a treballar a la Royal Films de Ricard de Baños, on feu de guionista, fotògraf, assessor i director El 1917 feu fotografies de Fuerza y nobleza , de Ramon i Ricard de Baños, i el 1918 feu el migmetratge Unión que Dios bendice , amb Francesc Carreras per a la Ponscarr El 1920 fotografià les produccions de Baltasar…

Es formà musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i després amplià els estudis a Praga i Viena El 1968 debutà a l’Òpera Nacional de Bratislava amb El barber de Sevilla , representant el paper de Rosina, i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena com a Reina de la Nit de La flauta màgica , paper gràcies al qual començà a ser reconeguda com una de les millors sopranos líriques lleugeres de la seva generació Contractada a partir del 1970 per l’Òpera de Viena, aviat fou aplaudida a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Festival de Salzburg, ciutat aquesta darrera on es…

Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985, M Camus, les…