Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
Ànec griset
L’ànec griset Anas strepera , que sol veure’s barrejat amb l’ànec collverd Anas platyrhynchos , es reconeix principalment per la taca blanca de la part posterior de l’ala, molt més visible en vol, i per les plomes negres al final del cos La femella és difícil de reconèixer, si bé presenta, també, la taca blanca alar i la zona marginal del bec clara, com el mascle És un ocell petit ateny fins a 51 cm, i bellugadís, i pot submergir el cap sota l’aigua en moviments ràpids i precisos Oriol Alamany Al llarg de tot el territori, l’ànec griset presenta un estatus molt similar migrador escàs o nul…
Ànec blanc
L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…
Bellaguarda

Vista del poble de Bellaguarda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al sud de la comarca, que s’estén a la dreta de la capçalera del riu de la Cana, afluent de l’Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Bellaguarda dit anteriorment la Pobla o Pobleta de Bellaguarda, la Pobla o Pobleta de la Granadella, de 17,14 km 2 , que el 1937 es canvià el nom per l’actual, és situat al sector meridional de la comarca, al límit amb el Priorat i la Ribera d’Ebre Limita amb els termes garriguencs dels Torms N, Juncosa NE i la Granadella NW, i amb els de Margalef Priorat i Flix Ribera d’Ebre a migdia Bellaguarda és l’únic nucli de població del municipi El nom antic de Bellaguarda pot referir-se a alguna torre de vigilància, que dominava el territori És situat als…
Puigverd d’Agramunt

Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…
Molí de Buida-sacs (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Un detall dels murs que encara resten del molí, aquest ja d’època tardana A terra encara és visible la boca de la tremuja L Prat En el curs del riu Cardener, eix vertebral de la vall de Lord i d’una bona part del Solsonès, i poc abans d’entrar als límits del Bages, hi ha, a la riba esquerra, aquest molí, el qual, pel seu volum arquitectònic, demostra haver tingut èpoques molt reeixides Geogràficament, es troba gairebé al punt central del municipi de Clariana i a poca distància del castell, de l’església i de la casa de la vila del municipi esmentat Mapa 330M781 Situació 31TCG874433…
Bovera

Un aspecte de Bovera (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, situat a la dreta del riu de la Cana, afluent de l’Ebre, que limita el terme al sud.
Situació i presentació El terme municipal de Bovera, de 31,12 km 2 , és situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita al N, el NE i el NW amb el terme de la Granadella, i al S amb el de Flix Ribera d’Ebre El poble de Bovera és l’únic nucli de població del municipi Les aigües corren vers la conca de l’Ebre a través del riu de la Cana i formen algunes petites valls afluents de Bovera, de Negudes, de Rebolledes, Major i del Mas del Senyor, que davallen del sector boscós de la part del N del terme Al sector oest, la vall de Miarnau, desguassa les aigües a…
Sant Aciscle
Església
Antiga església del municipi de Perpinyà (Rosselló), esmentada al segle XIII, situada a l’W de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l’estació del ferrocarril, al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.
Esquerra Republicana de Catalunya

Oriol Junqueras, president, i Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, durant el Congrés Nacional del partit (setembre del 2011)
© Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit polític de Catalunya.
Dels orígens a la Segona República i la Guerra Civil 1931-1939 Fou creat a la Conferència d’Esquerres celebrada els dies 17-19 de març de 1931 per la unió del Partit Republicà Català , el grup de L’Opinió i Estat Català la Conferència representava uns 16000 afiliats La fusió tingué l’origen en el Comitè d’Enllaç dels Partits Republicans 1930 i en el Manifest d’Intelligència Republicana maig del 1930 Els seus principis polítics foren el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya i dels drets de l’home i del ciutadà, la federació amb els altres pobles ibèrics i la socialització de…
l’Ampolla

L’Ampolla, vista des del mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a la costa, al fons del golf de Sant Jordi.
Situació i presentació El municipi de l’Ampolla, de 35,65 km 2 , es constituí a partir de la segregació del terme municipal del Perelló, segons sentència del Tribunal Suprem, aprovada el novembre del 1989 i reafirmada el febrer del 1990, després de més de cinquanta anys d’enfrontaments entre els dos municipis Ja l’any 1937 la Generalitat republicana en va decretar la segregació, que quedà abolida després de la guerra civil de 1936-39 El Perelló es manté, doncs, amb la part muntanyenca de l’anterior municipi i una estreta franja costanera, al límit amb l’Ametlla de Mar, mentre que…
retaule
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic, obra del pintor Lluís Borrassà (1415)
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials, que generalment representen escenes religioses, col·locat darrere l’altar.
Els primers retaules coneguts, obres d’orfebreria, són del segle XII, la majoria portàtils, de petites dimensions, en forma de frontal o tríptic Als segles XIII i XIV el seu ús es generalitza, amb importants modificacions són ja fixos, de grans dimensions i obres de talla o pintura, fins a arribar a un complet desenvolupament al segle XV, que són ja d’una gran riquesa ornamental A partir del segle XVI canvia la seva estructura i es converteixen en autèntics pòrtics Als Països Catalans, la primera producció important del retaule, amb predomini de l’escultòric sobre el pictòric, data del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina