Molí de Buida-sacs (Clariana de Cardener)

En el curs del riu Cardener, eix vertebral de la vall de Lord i d’una bona part del Solsonès, i poc abans d’entrar als límits del Bages, hi ha, a la riba esquerra, aquest molí, el qual, pel seu volum arquitectònic, demostra haver tingut èpoques molt reeixides. Geogràficament, es troba gairebé al punt central del municipi de Clariana i a poca distància del castell, de l’església i de la casa de la vila del municipi esmentat.

Mapa: 330M781. Situació: 31TCG874433.

Al punt quilomètric 36,500 de la carretera de Solsona a Manresa, el lloc en què es troben la carretera i el riu Cardener, hi ha, vers el costat de tramuntana, un gran casal gairebé enrunat. És el molí de Buida-sacs. En aquest punt arrenca una pista que hi porta, pràcticament amb vehicle fins a l’entrada del pont de Clariana. (JCT)

Història

Hi ha una referència testamentària relativa a aquest molí. Engúncia llega “ipsos molinos que ibisunt subtus Cleriana”. L’indret i l’antigor de l’edifici fan pensar que es tracta d’aquest mateix molí.

El segle XVIII era una possessió del ducat de Cardona dins el batlliu del mateix castell, no gaire lluny d’aquí. (JCT)

Molí

Hem estat testimonis de la davallada que ha sofert aquest edifici d’ençà de fa pocs anys. Primerament, s’ensorraren la teulada i els sostres de la construcció gòtica o moderna que hi havia damunt el veritable molí. Després han caigut alguns murs. Ara sembla que les màquines han començat a enderrocar les parets medievals; és possible que, en pocs dies, aquesta obra remarcable de l’arquitectura civil catalana resti irremeiablement destruïda.

Actualment (any 1987), però, encara hom pot veure clarament les característiques de la construcció. La sala de les moles és situada a llevant; té una longitud de 8,40 m i una amplada de 6,40 m; hi cabien tres moles. Aquesta gran cambra, amb una alçada de 6 m, és coberta amb una volta lleugerament apuntada. La paret oriental té un gruix de 180 cm. En aquest mateix mur, a migjorn, hi ha la porta, l’arc de la qual és emmarcat per unes grosses dovelles que tenen 70 cm de radi. A les dovelles d’arrencada, entrant a mà esquerra, hi ha algunes incisions. En aquesta mateixa paret de la sala hi ha una altra obertura, que té una amplada de 105 cm a l’interior i de 120 cm a l’exterior. Així mateix, al mur de migdia hi ha tres grosses espitlleres, situades a uns 3 m del terra.

A l’extrem nord-oriental de la sala, a la part baixa de la volta, hi ha un forat que permetia la comunicació, mitjançant una escala de cargol de sis graons i d’uns 60 cm de radi, entre l’obrador i l’habitatge del moliner.

Sota aquesta sala hi ha els cacaus. A ponent dels cacaus i de la sala hi havia la bassa i els tres cups o pous, els quals actualment ja han començat a ésser destruïts. A causa de l’existència dels cups, el cos de l’edifici s’allarga uns 6 m cap a aquest costat de ponent. Els cups són formats per una espècie d’embut, una rampa coberta, cada cop més estreta, que va a parar, 2 m més enllà, al pou pròpiament dit, el qual té una planta circular i un diàmetre d’uns 150 cm. El salt d’aquest molí devia ésser d’uns 6 m o més.

Els carreus d’aquest edifici són ben treballats i solen tenir unes mides de 25-30 cm d’alt per uns 60 cm d’ample.

Aquest molí fou construït al final del segle XII o, potser i més probablement, el segle XIII. (JBM-JCT)

Escultura

La decoració és d’una senzillesa extrema, a base d’incisions de traços insegurs, que formen uns dibuixos distribuïts desordenadament per la superfície. En un cas hi ha una forma ovalada en la qual s’inscriu una línia recta, mentre que en un altre la forma, que igualment emmarca una línia recta, tendeix al rectangle amb els angles arrodonits. Sembla que també hi ha alguna altra línia molt irregular en ziga-zaga.

Molt probablement es tracta de marques del picapedrer que tallà les peces, el qual deixà testimoni del seu treball, com hem pogut veure molt clarament en conjunts com la catedral de Tarragona i el monestir de Poblet, d’entre el final del segle XII i el principi del XIII(*).

Les seves característiques(*) responen al cas que ens ocupa: una escassa profunditat, i un desordre amb variades orientacions i mides. Puig i Cadafalch n’assenyala la utilització des d’època preromana, així com l’ampli ús, d’acord amb la influència llombarda (la Seu d’Urgell), provençal o bé cistercenca(*).

No obstant això, no disposem de prou elements per a situar cronològicament la peça. (JCSo)