Resultats de la cerca
Es mostren 548 resultats
buglossa
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les boraginàcies, de fulles estretament oblongues, híspides, de tija de 30 a 60 cm, eriçada de pèls durs, blancs, i de flors grosses, d’un color blau viu, agrupades en cimes laxes.
Es fa als camps de blat, les vinyes, els oliverars, etc, de la regió mediterrània, a la muntanya mitjana Ha estat emprada com a planta cordial, i com a sudorífica
herba de Santa Sofia

Herba de Santa Sofia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles dos o tres cops pinnatisectes, de flors d’un color groc pàl·lid, disposades en raïm, i de fruits en síliqua.
Es fa en indrets ruderals i viaris d’una gran part d’Europa És vulnerària
cascall marí
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les papaveràcies, de tija glabra, de 30 a 60 cm d’alçada, de fulles glauques, gruixudes, pinnatipartides, de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga i molt sovint arquejada.
Viu principalment en llocs arenosos o pedregosos propers a la mar, sobretot allà on s’acumula matèria orgànica, i penetra poc vers l’interior, pels arenys del torrent La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues Les fulles triturades havien estat emprades per tractar úlceres, en medecina i en veterinària
carnassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, més o menys pubescent, que pot arribar a 100 cm d’alçada, de fulles gruixudes brillants, finament serrades, les basals simples, les caulinars pinnatipartides, i de flors petites grogues disposades en umbel·la.
És una espècie endèmica a les Illes Balears, que es fa en clapers i rocams calcaris
candelera
Flors de candelera (Verbascum thapsus
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de tija angulosa de 50 a 150 cm d’alçària, amb fulles oblongues, verdes i glabrescents al dessobre i tomentoses al dessota, flors petites, grogues o blanques, i fruits en càpsula ovoide.
Creix en pastures seques de muntanya
vall de Benasc

Vista de la vall de Benasc, al sector de Llanos del Hospital
© Jaume Ferrández
Capçalera de l’Éssera, a la Ribagorça, a l’extrem nord-oest dels Països Catalans, que arriba pel sud fins al congost del Ru o de Ventamillo.
A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…
Sylvano Bussotti
Música
Compositor italià.
Vida Alumne del Conservatori de Florència on fou deixeble de Maglioni, Roberto Lupi i Luigi Dallapiccola, a partir del 1949 decidí dedicar-se a la composició estudiant de manera independent La relació artística de la seva família i la seva pròpia trajectòria l’ajudaren a establir uns vincles estretíssims amb l’avantguarda, sia en forma d’aprenentatge o de consells Posteriorment anà a París a estudiar amb Otto Erich Deutsch Aquest contacte l’introduí als cercles de compositors com Pierre Boulez i John Cage, a qui conegué en els Cursos de Darmstadt del 1958 Creador d’una obra de caràcter…
,
Colobreta cega
Morfologia La colobreta cega Blanus cinereus , l’únic representant de la seva família a Europa, s’ha adaptat molt bé a la vida subterrània, com ho demostra la reducció dels ulls a dos puntets foscos sota la pell L’aspecte de l’animal, que al nostre país només es troba present a terres meridionals, és totalment vermiforme Javier Andrada La colobreta o serpeta cega té aspecte de cuc de terra El mascle mesura fins a 25 cm de longitud, les femelles són una mica més petites El color, uniforme, és de vi, violaci o rosat fosc, o bru castany, en l’animal viu El cap és petit i arrodonit, el coll no…
Arquitectura 2018
Arquitectura
Àsia Museu d’art contemporani de Taizhou Xina, obra de l’equip de Xangai Atelier Deshaus © Atelier Deshaus El 2018 va ser un any especialment fèrtil per a la creació de nous equipaments culturals arreu del món És el cas de la localitat xinesa de Taizhou, que va recuperar un vell equipament industrial i el va transformar en museu d'art contemporani El projecte, de l’equip xangainès Atelier Deshaus, parteix de l’enginyosa articulació de tres condicions essencials en arquitectura la transparència, el recorregut i l'atmosfera La transparència sorgeix de la distribució de les sales d'exposició en…
sàlvia romana
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades, robusta, de fins a 100 cm d’alçària, pilosa, aromàtica, de fulles amplament ovades o cordades, i de flors de color lila o blau pàl·lid, arranjades en verticil·lastres proveïts de bràctees liles.
Es fa en marges de camps, ribassos, vores de camins, etc, a l’Europa meridional Té virtuts remeieres anàlogues a les de la sàlvia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina