Morfologia
La colobreta cega (Blanus cinereus), l’únic representant de la seva família a Europa, s’ha adaptat molt bé a la vida subterrània, com ho demostra la reducció dels ulls a dos puntets foscos sota la pell. L’aspecte de l’animal, que al nostre país només es troba present a terres meridionals, és totalment vermiforme.
Javier Andrada.
La colobreta o serpeta cega té aspecte de cuc de terra. El mascle mesura fins a 25 cm de longitud, les femelles són una mica més petites. El color, uniforme, és de vi, violaci o rosat fosc, o bru castany, en l’animal viu. El cap és petit i arrodonit, el coll no és gaire acusat, el tronc és cilíndric i la cua fa només 3 cm i té l’extrem cònic i rom. Presenta porus preanals. Té una escata frontal grossa i tres o quatre parells d’escates supracefàliques. Els ulls són rudimentaris: uns puntets negres sota la placa ocular que els cobreix. Les escates són quadrangulars a tot el cos i disposades en anells transversos entorn d’aquest, separats per solcs; un solc més profund, amb escates més petites, separa el cap del tronc. Hi ha de 110 a 135 anells d’escates al tronc i de 17 a 42 anells a la cua. El tronc presenta dos solcs laterals longitudinals i un solc dorsal poc marcat. Hom aprecia una sèrie de simplificacions internes, que afecten l’aparell respiratori, el crani i les cintures pectoral i toràcica. Manca completament l’esquelet apendicular.
Biologia i ecologia
La colobreta cega és excavadora; normalment viu colgat a terra o sota les pedres i la seva activitat és fonamentalment crepuscular o nocturna, encara que hom ha trobat exemplars actius a ple migdia. Sembla tolerar substrats diversos sempre que li permetin l’excavació o li proporcionin pedres per refugiar-se; apareix en zones de calcàries, quarsites, granits, pòrfids i altres materials, en sòls sorrencs amb vegetació herbàcia, arbustiva o, fins i tot, en boscos més o menys oberts, com suredes o pinedes. Pot arribar a altituds considerables, fins a 2000 m en alguns punts de la península Ibèrica, però sovint es troba a terres més baixes, perquè és una espècie relativament termòfila; la forma present al Marroc, subespècie diferent a la ibèrica, encara puja més amunt.
S’alimenta de fauna del sòl, sobretot de larves de formigues, de lepidòpters i de coleòpters, però també de tèrmits, insectes inferiors i araneids petits, predominant sempre formícids i larves diverses d’insecte.
Sobre el seu procés reproductor es desconeix pràcticament tot. A partir de la magra informació existent, sabem que diposita un sol ou i que és una forma ovípara. Ocasionalment, el cicle és biennal o triennal, la qual cosa marca un possible dèficit tèrmic de l’espècie. No es coneixen ni el temps d’incubació ni les seves característiques. Només hi ha, referent a Alacant, la dada d’una femella portadora d’un ou, el mes de juny, de 34 × 6 mm. Sembla que l’animal arriba als 7 cm en sis mesos i adquireix la maduresa sexual al tercer any de vida, quan mesura uns 18 cm. La muda sembla que té lloc tres vegades per any i que es fa desprenent la camisa en una sola peça, a la manera de les serps.
La serpeta cega és consumida per talps, rapinyaires nocturns i, més rarament, perquè els hàbits nocturns són ocasionals, per rapinyaires diürns i per algunes serps, com la serp de cogulla (Macroprotodon cucullatus), que ocupa la mateixa àrea i en consumeix en gran nombre.
La hibernació sembla que pot durar fins al febrer. Al començament del període actiu, els animals es poden observar a ple dia, ocasionalment, a primera hora del matí, fins i tot amb certa calor i sequedat. Altrament, els animals es troben actius a la superfície del sòl només a la nit. A les poblacions meridionals i africanes, sembla que pot haver-hi una estivació en la fase seca, del juny al novembre, però al N de l’àrea, al centre de la Península, es troben sota pedres a ple estiu, de dia.
Corologia
Àrea de distribució de la colobreta cega (Blanus cinereus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La subespècie cinereus és present a la major part de la península Ibèrica; la subespècie mettetali ocupa l’extrem septentrional del Marroc. No n’hi ha representants al terç septentrional de la Península, però els límits septentrionals de l’àrea de la serpeta cega són imprecisos. És ben representada als Països Catalans continentals (no es troba a les Balears), ben coneguda i no pas rara al País Valencià; no hi ha informació sobre la resta del territori, encara que és factible que es trobi al N del riu Ebre, en algunes poblacions relictes i isolades, no confirmades, a Garraf, al Bages i a l’àrea de Banyoles, on caldria verificar la seva presència.
Aquesta forma és relativament primitiva i, encara que manquen els fòssils terciaris, sembla que es va formar al N d’Àfrica a finals del Miocè. Durant el Messinià degué envair la península Ibèrica.