Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
abric
Fitotècnia
Instal·lació no calefactada que té com a objecte de reduir la pèrdua de calor.
temperatura
Biologia
Física
Medicina
Expressió numèrica del grau de calor de l’organisme, que depèn de l’equilibri entre els mecanismes termògens (metabolisme, contracció muscular) i els termolítics (pèrdua de calor per convecció, radiació i evaporació).
Hom anomena temperatura basal la temperatura del cos d’un individu en dejú, en repòs i en un ambient d’uns 20°C La temperatura del cos normal varia segons múltiples factors la regió corporal on hom la pren, l’hora del dia, la ingestió prèvia d’aliments, els vestits que porta l’individu, la temperatura ambiental, etc, però hom accepta com a xifres normals unes oscillacions tèrmiques entre 36,5°C i 37,2°C La temperatura rectal és 0,5°C més alta
lonsdaleïta
Química
Carboni pur cristal·litzat en el sistema hexagonal.
És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una duresa en l’…
tremp
Tecnologia
Tractament al qual hom sotmet un metall per tal d’endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.
El tremp millora notablement les qualitats mecàniques del metall en augmentar-ne el límit d’elasticitat, la resistència a la ruptura per tracció i la duresa Hom distingeix en aquest tractament dues fases fonamentals, en la primera de les quals s’esdevé una modificació de l’estructura interna del metall, a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800°C per als acers, que en millora la duresa i la flexibilitat Si el refredament fos lent, s’esdevindria una nova modificació de l’estructura interna que li faria perdre les qualitats obtingudes La segona fase és el refredament…
antinuclear
Ecologia
Dit de tot el que es relaciona amb la defensa o protecció contra els efectes de les radiacions nuclears.
Les mesures de protecció contra l’explosió d’un giny nuclear que només tenen eficàcia fora del centre d’explosió poden ésser individuals o collectives La protecció collectiva comprèn des de la construcció de refugis antiatòmics, semblants als refugis clàssics, però especialment equipats per tal de resistir la calor, l’ona expansiva i la infiltració de pols i boires radioactives, fins a trinxeres profundes i estretes cobertes amb materials aïllants La protecció individual consisteix a resguardar el cos, especialment de la pols radioactiva, amb vestits i màscares especials…
captador solar
Captador solar de tipus pla
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Dispositiu emprat per a captar l’energia de la radiació solar.
El més senzill és el captador pla , que consta d’una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor generalment aigua La radiació incident, tant la directa com la reflectida per la cara interior del vidre efecte d’hivernacle, escalfen els tubs i, per tant, el fluid que contínuament hi circula Poden arribar a escalfar el líquid transmissor fins a temperatures de 120°C, són barats i tenen l’avantatge que, tot i ésser fixos, llur rendiment és força elevat encara que el Sol no sempre…
Els ecosistemes pastorals
Consideracions generals Les activitats ramaderes i agrícoles es combinen en l’estructuració del paisatge, creant un mosaic que aprofita les condicions físiques de relleu i microclima, i també la disponibilitat d’aigua El canvi de l’agricultura tradicional cap a formes més intensives concentra l’activitat i comporta canvis en l’ús d’alguns elements del mosaic A part les pastures, hom dedica grans extensions als farratges, principalment lleguminoses i poàcies, sigui com a conreu exclusiu o en rotació pràcticament avui en gran part abandonada per causa de l’ús d’adobs i maquinària La foto recull…
polietilè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’etilè a alta pressió (que pot arribar a unes 1 500 atm) o bé a baixa pressió (entre 10 i 40 atm).
En ambdós casos la polimerització té lloc en presència d’un catalitzador, que en el primer cas és l’oxigen, en molt poca proporció, i en el segon és el catalitzador de Ziegler producte de la reacció del trietilalumini amb el tetraclorur de titani o el catalitzador de Phillips òxid de crom Segons que sigui obtingut a alta o a baixa pressió el polietilè és de baixa o alta densitat, respectivament Hom obté dos tipus de polietilè de densitats intermèdies, bé per la copolimerització de l’etilè amb altres composts, bé per la mescla de polietilens de baixa i alta densitat El polietilè, a causa de la…
propietats additives
Química
Propietats que en un sistema donat vénen representades per la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.
L’única propietat absolutament additiva és la massa, però en el cas de les mescles n'hi ha moltes d’altres que ho són de manera força aproximada Quan el sistema considerat és una molècula, només poden ésser propietats realment additives les que no depenen, o depenen molt poc, dels enllaços químics i de la geometria molecular Si considerem, per simplificar, un compost binari A α B β , una propietat F serà additiva quan F A α B β = αF A + βF B , F A i F B essent constants atribuïbles als àtoms A i B Aquest tipus d’additivitat és observat en molt pocs casos, i encara amb no gaire bona…
reparació de l’ADN
Biologia
Procés de reparació dels danys que constantment i de manera natural es produeixen a l’ADN.
L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani Hom calcula que cada cèllula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN Per a reparar aquests danys, les cèllules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa En tots els processos de reparació intervenen enzims específics En la reparació per escissió,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina