Resultats de la cerca
Es mostren 2258 resultats
baldufa
baldufa1 3 1
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina per a fer forats de petit diàmetre en peces fetes de materials durs com el vidre o la terrissa.
Consisteix en una tija vertical que porta en un dels seus extrems una anella per on passa un cordill, i a l’altre, un portabroques i, prop d’ell, una peça de revolució de forma adequada - generalment una esfera o un disc amb vora ben gruixuda - que en giravoltar procura un bon moment cinètic circular a tot el conjunt Les dues puntes del cordill van lligades a banda i banda d’un travesser de fusta, que pel seu bell mig és traspassat perpendicularment per la tija, de manera que pot girar al voltant d’ella i lliscar amunt i avall de la seva llargada En fer girar el travesser, el…
kula
Antropologia
Sistema d’intercanvi de béns de prestigi entre els habitants de les illes melanèsies del sud-est de Papua Nova Guinea.
Els seus habitants intercanvien dos tipus de petxines, les bagi i les mwal , que circulen en direccions oposades d’illa en illa seguint un recorregut circular establert La possessió d’aquestes petxines, només possible per a determinats homes, confereix prestigi i rang social Cada intercanvi es produeix segons un cerimonial, en el qual l’home posseïdor d’una petxina kula la cedeix a un altre del qual, al mateix temps, rep la petxina oposada Aquest sistema crea una xarxa de lleialtats i obligacions entre membres de les diferents tribus que permet, com a conseqüència, l’intercanvi…
fonògraf

Fonògraf
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un cilindre.
Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com amb el so…
,
fíbula

Fíbules pertanyents a l’Edat de Bronze trobades a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí
© Fototeca.cat
Arqueologia
Sivella o fermall a manera d’imperdible feta de bronze i ferro o metalls preciosos.
Se n’estengué l’ús a partir del segon milleni aC, a Escandinàvia En època prehistòrica es destaquen les fíbules de la cultura de La Tène A Grècia i a Roma foren profusament decorades Les invasions bàrbares difongueren per Europa el tipus nòrdic, que, amb diferents adaptacions, fou conservat fins al s XIV a partir d’aleshores la fíbula fou emprada només per a ornaments religiosos Als Països Catalans hom començà a utilitzar les fíbules tot seguit de l’entrada dels pobles indoeuropeus de la primera edat del ferro cultura hallstàttica, als primers segles del primer millenni aC n'han estat…
nònius

Mesra de la longitud AB d’un objecte amb nònius: als 3mm que dona el regle principal, hi cal afegir =,4 mm (essent D = 1mm i d =0,9mm, 4D - 4d =4(d-d)= 0,4mm
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar longituds amb precisió.
És anomenat també vernier Consta essencialment d’un regle principal , graduat normalment en millímetres, sobre el qual llisca un segon regle, el nònius pròpiament dit, que té una longitud de 9 mm i és dividit en 10 parts Per a mesurar la longitud d’un objecte, hom el colloca sobre el regle principal i fa córrer el nònius fins a tocar l’objecte El número d’ordre de la divisió del nònius que coincideix amb una divisió del regle principal és el nombre de dècimes de millímetre que l’objecte sobrepassa la divisió del regle principal, que, per defecte, indica la longitud en millímetres de l’…
arbre
Tecnologia
Peça generalment en forma de barra, que, en un mecanisme, transmet a una altra peça (eventualment, transformant-lo) el moviment que li és aplicat.
Tot i que es confonen, arbres i eixos no són la mateixa cosa així mentre als primers se'ls somet a esforços bàsicament de torsió, però també de flexió, els segons només treballen a flexió Els arbres són dels òrgans mecànics comuns a més aparells i que es presenten sota les formes i dimensions més variables Els materials emprats per a llur fabricació varien des de les gemmes o el carbur de tungstè, per a certes aplicacions de mecànica de precisió, fins als superaliatges emprats, per exemple en les turbines Malgrat tot, la forma més usual és la de una barra massissa, de secció circular…
bota

Botes de roure per a l’envelliment de vi
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Transports
Recipient destinat a contenir líquids (generalment begudes alcohòliques).
Fet de fusta, més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes, que és format per dogues encorbades a la superfície lateral i per dogues de fons a les bases, unides per 6 o 8 cèrcols de fusta o més generalment d’acer Per a l’envelliment de begudes alcohòliques hom empra exclusivament botes de roure de dogues primes, i per al transport botes més resistents, també de roure o, especialment, de castanyer, més econòmiques D’una manera general, i segons la capacitat i les característiques, les botes són anomenades barril botall, barral,…
cantell
Música
Part esmolada del tub dels instruments aeròfons que talla l’aire tot induint-lo a vibrar a banda i banda.
Aquest moviment oscillant del raig d’aire genera la vibració inicial que produeix el so de l’instrument És indispensable, perquè el so s’estabilitzi, que l’aire interior del tub o cavitat de l’instrument entri en ressonància amb aquesta vibració inicial El cantell pot estar tallat de forma longitudinal en l’extrem superior del tub perpendicularment al seu eix, com a les flautes obliqües nay en una entalla més enfonsada del mateix extrem, com a les quenas americanes o bé en una finestra oberta en la part superior del tub, com a les flautes de bec, els flabiols, els tubs d’orgue i les flautes…
Museu de les Aigües

Exterior del Museu de les Aigües
© Museu Agbar de les Aigües / Fundació Agbar
Museu
Museologia
Centre museístic obert al públic l’any 2004 a Cornellà de Llobregat.
Propietat de la Fundació Societat General d’Aigües de Barcelona , aprofita les installacions i l’arquitectura modernista d’Aigües de Barcelona a Cornellà, en un edifici projectat per Josep Amargós 1905, amb la maquinària original de l’antiga estació de bombament i proveïment d’aigua, per a explicar la importància d’aquest líquid com a element fonamental de la vida humana i per a projectar valors associats amb la cultura de l’aigua Consta de tres naus la sala de calderes, la sala de l’electricitat i la sala de màquines, les quals conserven la maquinària original de l’època, alguna, encara en…
passamà
Tecnologia
Barra de secció en forma de segment circular amb o sense arestes vives, especialment l’emprada per a fer passamans.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina