Resultats de la cerca
Es mostren 863 resultats
quinta
Militar
Mètode establert per a completar les unitats militars consistent inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d’incorporar-se.
A partir del s XVII, arran de la decadència dels terços i la manca de soldats voluntaris, malgrat l’assignació a files dels desenfeinats i malfactors, hom implantà el sistema de quintes Aquest sistema sempre fou impopular, per tal com les llistes prèvies d’homes útils eren plenes d’exempcions, de manera que les classes treballadores suportaven el pes del servei militar, força llarg i onerós Així, la supressió de les quintes fou sempre una reivindicació del progressisme i dels partits populars A l’Estat espanyol, la llei de 19 de febrer de 1873 les ometé, i foren superades definitivament amb…
Vallmitjana
Art
Família d’artistes.
Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca ,…
cala en Brut
Cala
Cala de la costa occidental de Menorca, dins el municipi de Ciutadella, a l’oest de la ciutat, entre cala en Blanes i cala en Forcat.
bujot
Folklore
Ninot farcit de palla que és penjat pels carrers de Ciutadella el dissabte de Pasqua i al qual hom cala foc disparant-li trets d’escopeta.
Diumenge des Be
Folklore
Festa que se celebra a Ciutadella (Menorca) el diumenge anterior a la diada de Sant Joan i que forma part de les festes de Sant Joan.
La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home s’homo des be descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons
música de les Balears
Música
Música desenvolupada a les Balears.
Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…
festival
Música
Conjunt de manifestacions artístiques de nivell superior al dels programes corrents, que assoleix el caràcter de cerimònia excepcional, celebrada en un lloc predeterminat, i que es presenta en l’esclat intens que només pot sostenir una durada breu.
Aquest caràcter d’excepció li és conferit no tan sols per la gran qualitat de les obres presentades -tant clàssiques com de caràcter purament experimental- i la cerca de la perfecció en la seva realització, sinó també per l’adequació d’aquestes obres a l’ambient dels indrets on s’interpreten, creant així una atmosfera especial a la qual contribueixen el paisatge, l’esperit d’una ciutat, l’interès collectiu dels seus habitants i la tradició cultural d’una regió Així definí els festivals de música l’Associació Europea de Festivals de Música el 1957, però avui dia són molts els pobles que…
Bagdad

Iraq. Santuari de Kazimiya, a Bagdad
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Iraq i del muḥāfaẓa de Bagdad, a la vora del Tigris i prop del punt de major aproximació d’aquest amb l’Eufrates.
Situada en un emplaçament estratègic, Bagdad ha heretat el paper de cruïlla de camins representat abans per ciutats de pròxima localització Babilònia, Selèucia, Ctesifont, entre l’Àsia meridional, l’Àsia central, el Pròxim Orient i els llocs de pelegrinatge de Mesopotàmia i d’Aràbia El sector oriental de la ciutat comprèn la part moderna, amb els edificis del govern, ambaixades i centres comercials, mentre que el sector occidental és més antic, amb carrers estrets i tortuosos Resten pocs vestigis del passat, entre els quals destaquen la ciutadella, el palau dels abbàssides, avui…
Pont de Riutort (Puigbalador)
Situació Antic pont sobre el riu Tort, que conserva l’arcada central probablement d’època romànica ECSA - A Bonnery Aquest pont travessa el riu que ha donat el seu nom al poble de Riutort És situat uns 100 m més amunt de la confluència d’aquest riu amb el Galba Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′40″ N - Long 2° 6′40″ E Història Aquest pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament al Capcir des del coll de les Ares La via Redensis degué renovar-se entre el segle XI i el segle XIII,…
Pont de Galba (Font-rabiosa)
Situació Pont medieval sobre el riu Galba, amb algunes modificacions del segle XVII, per sobre del qual passava l’antiga Via Redensis que unia Carcassona amb Llívia ECSA - A Bonnery Aquest pont es troba uns centenars de metres al sud del pont de Riutort Puigbalador, sobre el riu de Galba, a poca distància de la seva desembocadura al pantà de Puigbalador Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′28″ N - Long 2° 5′44′ E S’hi arriba a peu, a partir de l’encreuament de la carretera D-118, que travessa el Capcir de sud a nord, amb la carretera D-32b que es dirigeix a Font-rabiosa AB Història D’aquest pont…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina