Resultats de la cerca

Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808, coincidint amb el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ Joan Brossa, PPortabella FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal MUNTATGE Teresa Alcocer, Emili Rodríguez Osés MÚSICA I SO Carles Santos INTERPRETACIÓ Christopher Lee, Jeannine Mestre Sinopsi Mosaic o més aviat trencadís de seqüències autònomes que pren la tensió a una realitat fatigada per la dictadura de Franco i els seus xucladors sanguinaris, sota la mirada perplexa d’un foraster que tant remet a la planta d’un gentleman com a la del vampir que tantes vegades ha encarnat l’actor britànic Christopher Lee Producció…

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca ,…

Les dimensions màximes són 13,50 x 6,40 m i la cambra fa 7,45 x 2,45 m Té una cambra alta, superposada a la principal Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren vestigis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d’enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro

Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…

Situada en un emplaçament estratègic, Bagdad ha heretat el paper de cruïlla de camins representat abans per ciutats de pròxima localització Babilònia, Selèucia, Ctesifont, entre l’Àsia meridional, l’Àsia central, el Pròxim Orient i els llocs de pelegrinatge de Mesopotàmia i d’Aràbia El sector oriental de la ciutat comprèn la part moderna, amb els edificis del govern, ambaixades i centres comercials, mentre que el sector occidental és més antic, amb carrers estrets i tortuosos Resten pocs vestigis del passat, entre els quals destaquen la ciutadella, el palau dels abbàssides, avui convertit en…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà El Recuerdo  1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres Collaborà a El Manresano , El Mundo Ilustrado , La Ilustración Moderna , La Ilustración Española y Americana , Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’ Hispania El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelona , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…