Resultats de la cerca

El president, Ismaïl Omar Guelleh, qüestionat per l'oposició, va enfortir les relacions diplomàtiques i comercials amb Etiòpia, la Xina i els Estats Units En el transcurs de la visita del primer ministre etíop, Hailemariam Desalegn, la primera d'un estadista del país veí, tots dos dirigents van coincidir en el fet que les milícies somalis Al-Xabab i el règim eritreu constitueixen les principals amenaces de la regió Així, les relacions bilaterals amb Etiòpia es van mostrar més bones que mai, de manera que pel port de Djibouti van passar el 90% de les exportacions etíops, a la vegada que per al…

Els ecosistemes naturals i humans del riu Mekong es veuen ja afectats, tal com van criticar diversos organismes internacionals, per la construcció de la presa de Don Sahong, a Laos © WWF-Cambodia Laos va continuar sota el ferri control del Partit Revolucionari Popular, que, amb Thongloun Sisoulith com a nou primer ministre, va buscar equilibrar les relacions amb la Xina, el seu principal soci comercial, i la resta del sud-est asiàtic La Xina continuava tenint una enorme presència al país al capdavant de múltiples projectes d’infraestructures, en el marc de la seva Iniciativa del Cinturó i…

Una vegada fracassades les negociacions de Pretòria Sud-àfrica, al maig, el president de l’Alta Autoritat de Transició AAT, Andry Rajoelina, va posar en marxa el seu propi pla per a superar la crisi institucional que va causar la dimissió del president, Marc Ravalomanana, al març del 2009 Rajoelina, instigador de la revolta que va causar la caiguda de Ravalomanana, va acordar amb una agrupació de petits partits el pla que estableix la reforma de la constitució i fixa les eleccions legislatives per al març del 2011 i les presidencials per al maig del mateix any La Constitució, que rebaixa l’…

El Partit Revolucionari Popular va mantenir, un any més, el seu tenaç control del poder Tanmateix, l’acció de govern es va veure condicionada per les dificultats d’afrontar el dèficit i el descontentament social provocat per les creixents desigualtats L’any 2014 el règim va anunciar la suspensió de diversos projectes d’infraestructures per poder fer front al deute acumulat En canvi, el Govern es va mantenir ferm en la construcció de Don Sahong, una gran presa a la frontera amb Cambodja, sis mesos després d’haver-se compromès amb els membres de la Comissió del Riu Mekong a revisar el projecte…

Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera , al qual dedicà gran part de la seva obra assagística, a més…

Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un…

Estudià dret i filosofia i lletres i ingressà en el cos diplomàtic residí a Anvers 1892, a Hèlsinki 1896 i a Riga 1898, d’on fou cònsol Esperit crític i introvertit, potser el seu fracàs matrimonial i una paràlisi progressiva foren els motius del seu suïcidi, al Dvina En morir deixà publicades poesies i collaboracions periodístiques, com les del diari “El Defensor de Granada”, dos llibres d’assaigs i dues novelles Granada la bella 1896, estudi alhora racionalista i intuïtiu de la idiosincràsia de la ciutat, sembla preludiar la seva obra Idearium español 1897, una de les primeres…

Es llicencià en dret el 1948 a la Universitat de Sàsser, on fou professor de dret constitucional del 1959 al 1974 Milità en la Democràcia Cristiana des del 1945, i en fou diputat des del 1958  Subsecretari de Defensa del 1966 al 1970, el 1976 fou nomenat ministre de l’Interior, però dimití després de l’assassinat d' Aldo Moro  1978 per les Brigate Rosse De l’agost del 1979 al setembre del 1980 fou primer ministre Durant el seu curt mandat, al qual posà fi la retirada dels socialistes de la coalició de Govern, reforçà la legislació antiterrorista, i mostrà un decidit suport a les Comunitats…

Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC  del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la Transició,…

Només n’aparegueren quatre números, ja que el 1995 el relleu en la direcció de la IVEI –després de les eleccions autonòmiques i municipals que donaren la victòria al Partit Popular– suposà el final de la publicació Escrita en castellà, tingué una tirada de 1500 exemplars, i fou dirigida per Juan Luis Piñón, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València El consell de redacció estava format per A Álvarez Mora, J Amelang, Carmen Blasco, A Collantes de Terán, María Rosa Jiménez, Rafael Mas, Javier Monclús, el mateix Piñón i Trinitat Simó La revista…