Resultats de la cerca

Al llarg del segle XI, el lloc del Cher Foradado 1004, Kero-foradat 1068 o Chero Foradad 1075, apareix en diferents documents com a límit de diverses terres El castell del Quer Foradat documentat també en aquest segle com a possessió dels comtes de Cerdanya, passà, posteriorment, per donació, a la família dels Pinós L’any 1312 l’església de Sant Genís de Quer, del deganat de Cerdanya, fou visitada pels de-, legats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà de Querio pagava, segons consta en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, 1 lliura i 4 sous Actualment l’…

El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia…

Bé que el castell de Mencui és documentat des del 1187, l’església de Mencui no és consignada fins a l’inici del segle XIV L’església parroquial de Santa Maria de Muncuyl fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, entre el 1314 i el 1315, en el seu recorregut per les parròquies del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Mencui, que pagava la quantitat de catorze sous i dos diners, és inclòs en el deganat de Cardós El 1575, dins l’oficialat de Sort, gaudia encara de la categoria de parròquia, que l’any 1758 havia perdut, car era…

La història d’aquest castell presenta molts problemes a causa de l’existència d’un castell amb el mateix nom en un indret molt proper, dins el terme de Coll de Nargó Alt Urgell Això fa difícil establir la correspondència exacta de les informacions que ens han pervingut El topònim Carreu referit a Abella de la Conca apareix per primer cop documentat el 1050 Els llocs de Carreu i de Rocaespana consten en el fogatjament del 1365-70 amb tres focs com a domini d’Arnau de Galliners i en el del 1381 amb dos focs en mans de Bort de Talarn L’any 1831 la família Sobirà i Còdol era titular…

Església situada al veïnat de Mata, al costat de la masia de Cal Monjo, que té funcions d’ajuda parroquial de Mataró Es troba no gaire lluny de Sant Martí de Mata, primitiva església tradicional del veïnat El seu origen és remot, ja que surt esmentada el 1069, però es va reconstruir totalment al segle XVI i es va ampliar amb capelles i noves devocions al segle XVIII Constava com a parròquia durant el segle XVIII, després d’haver suplantat o heretat la parroquialitat de Sant Martí de Mata, que fou considerada com a simple capella entre els segles XVIII i XIX Fou molt venerat el seu altar de la…

En un bosquet d’alzines que limita el prat que es troba davant l’església de Santa Coloma Sasserra hi ha restes informes de murs i pedres que indiquen l’emplaçament del casal o domus dels Santa Coloma, un llinatge medieval molt actiu a la comarca documentat des del segle XII, que va senyorejar el castell de Rodors i altres dominis Aquest llinatge es va refondre amb el dels Corbera el 1522 La família Giol, procedent de Centelles, inicialment emfiteutes dels Santa Coloma, va establirse al segle XVI en el casal, i al segle XVII va construir el gran mas adossat a l’església de Santa…

Aquesta església, sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui, es bastí dins l’antic terme del castell de Saió o Ocelló, documentat des de l’any 1023 Centra el poble de Saió, a ponent del terme municipal En els seus orígens estigué sota l’advocació de sant Pere És possible que la primera referència a aquesta capella es remunti a l’any 1032, data en què Guillem de Mediona, que tenia encomanat per la mitra vigatana el castell de Saió, cedí a una església dedicada a sant Pere una unça d’or per a la seva dedicació Aquesta capella ha sofert moltes remodelacions, la qual…

El 1686 és documentat com a integrant d’una cobla de xeremillers de Barcelona, que foren contractats per part de l’obra de la basílica de Santa Maria del Mar per a tocar durant la comunió En el document es diu que els quatre músics són "vuy habitants en Barcelona" Entre els anys 1690 i 1696 fou mestre de capella de la citada basílica El 1700 exercí el mateix càrrec a Manresa, però des del 1702 fins a la seva mort el canvià pel d’organista De les seves composicions s’han conservat nou obres per a orgue a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, entre les quals hi ha diverses…

La seva activitat és coneguda des del març del 1676, en què apareix a Granada com a arpista d’una companyia de teatre d’aquesta ciutat Més endavant, està documentat a Madrid, on treballà per al teatre i intervingué com a intèrpret en alguns actes sacramentals de Calderón dels anys 1680 i 1681 també consta la seva activitat compositiva en una gran quantitat de tonos que es conserven en molts manuscrits de la Península Ibèrica R Stevenson esmenta que el 1713 rebé l’encàrrec de posar música a l’obra de Cañizares Santa Cecilia , com també la seva pertinença al grup instrumental de diverses…

Format musicalment com a nen cantor de la capella musical de la catedral de Segòvia, el 1611 consta com a mestre de capella de la catedral de Lleó vers el 1627 exercia aquest mateix càrrec a Valladolid, on està documentat com a prior i canonge, i el 1644 apareix com a prior de l’església collegial de Berlanga L’obra musical de Ruiz de Robledo es conserva especialment en un recull manuscrit preparat per a la seva impressió, titulat Misas, salmos, magnificats motetes y otras cosas tocantes al culto divino 1627 la seixantena llarga de peces, sovint a vuit veus i dos cors, revela un compositor…