Resultats de la cerca
Es mostren 1210 resultats
Laureano Robles
Historiografia catalana
Historiador i filòsof.
Doctor en història per la Universitat de Montreal i en filosofia per la Universitat de València És catedràtic de filosofia de la Universitat de Salamanca És autor de nombrosos articles i llibres, bona part dels quals centrats en temes històrics del País Valencià Escritores dominicos de la Corona de Aragón siglos XIII-XV 1972, Estudios de Valencia historia de la Universidad hasta 1616 1976, La Universidad de Valencia 1977, Las academias de Valencia 1979, Vicente Boix historiador y académico 1981 i Estudiantes dominicos de la provincia de Aragón en los “studia generalia” europeos siglos XIII-…
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Historiografia catalana
Científic i filòsof.
Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…
Francesc Xavier Dorca i Parra
Literatura catalana
Filòsof i erudit.
Estudià a la Universitat de Cervera, on el 1772 guanyà una càtedra d’oratòria Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia També feu treballs d’història eclesiàstica, com Colección de noticias para la historia de los santos mártires de Gerona 1807 i un episcopologi de la seu gironina, inèdit Compongué poemes en llatí i algunes composicions menors en català
Josep Miquel i Macaya
Literatura catalana
Assagista i filòsof.
Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament Tenia una biblioteca important, d’uns trenta mil volums Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de sant Tomàs 1967 També publicà diversos opuscles biogràfics sobre Lluís Carreras, Joan B Manyà, Josep Torras i Bages i el pare Miquel d’Esplugues, entre d’altres a més d’alguns altres sobre autors més estrictament vinculats al món literari, com Joaquim Ruyra, Joan Sales, Joan Pons i Marquès, Prudenci Bertrana o Octavi Saltor Escriví un volum de memòries…
Nelson Goodman
Música
Filòsof nord-americà.
Seguidor de la tradició de la filosofia analítica, caracteritzada per la seva preocupació per l’estudi de la ciència, Goodman ocupà un lloc especial en aquesta branca del coneixement per fet d’haver analitzat el pensament de les arts Llenguatges de l’art 1974 és el llibre on abordà sistemàticament la qüestió sobre quina havia de ser la significació d’una obra d’art En aquest marc sorgiren valuoses apreciacions musicals, com ara una breu teoria de la partitura Per a Goodman una partitura és allò que defineix -però que no és- una obra, essent aquesta -l’obra- una "classe d’execucions" que no és…
Porfiri
Música
Filòsof neoplatònic grecosiri.
Deixeble de Longí a Atenes i de Plotí a Roma, passà molt de temps a Sicília Tot i polemitzar amb el cristianisme, en matèria musical adoptà punts de vista molt pròxims als que fixà ben aviat l’Església Acusà la música seglar de sensualisme, i en el seu De abstinentia mostrà que la dansa i la música distreuen l’home del fonamental, la concepció de Déu, a la qual només pot arribar mitjançant el silenci i la pura reflexió En el seu comentari a L’Harmonia de Ptolemeu mostrà els seus sòlids coneixements musicals, discutint aspectes del càlcul intervàllic proposat per aquell, així com qüestions d’…
Plató
Música
Filòsof clàssic grec.
Vida D’origen aristocràtic, rebé els ensenyaments de Sòcrates, nom amb el qual batejà el personatge principal dels seus Diàlegs Després d’alguns viatges pel sud d’Itàlia, tornà a Atenes i hi fundà una escola dedicada a proporcionar una formació bàsicament matemàtica, que incloïa el càlcul de les relacions intervàlliques l’harmònica Aquest centre rebé el nom dels jardins on es professaven els ensenyaments, l’Acadèmia, nom que, al seu torn, provenia del d’un heroi mític Pel fet de ser documents de la cultura grega, els textos platònics es poden considerar una font historiogràfica de la vida…
Michael Sandel
Filosofia
Filòsof i comunicador.
Graduat per la Universitat de Brandeis 1975 i doctorat per la Universitat d’Oxford 1981, des del 1980 és professor a la Universitat de Harvard, des d’on la seva activitat docent ha obtingut un gran ressò a través de la confrontació dels grans dilemes ètics de la història de la filosofia amb qüestions actuals com ara la democràcia, el capitalisme, l’enginyeria genètica, la corrupció, la immigració, la violència contra les dones i molts altres Professor convidat a les universitats d’Oxford i a la Sorbona, la seva influència depassa l’àmbit acadèmic i s’ha introduït en els mitjans de comunicació…
Josep M. Coll i Alemany
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Fill de Miquel Coll i Alentorn Ingressà a la Companyia de Jesús el 1953 i fou ordenat sacerdot el 1965 Diplomat en psicologia clínica per la Universitat de Madrid 1964, llicenciat en teologia per la Universitat d’Innsbruck 1966 i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1988 Fou professor d’antropologia teològica i antropologia filosòfica a la Facultat de Teologia de Barcelona 1971-82, i de metafísica a la Facultat de Filosofia de Catalunya Universitat Ramon Llull entre el 1989 i el 2005 El 2003 s’incorporà a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès, de la…
Josep Lluís Blasco i Estellés
Filosofia
Filòsof i polític.
Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià Fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina