Resultats de la cerca

Els Vilella vegeu també La Pensilvania de Joan Vilella són una família reusenca que creà un autèntic conglomerat industrial, cosa no gens corrent, i una banca Anunci de la fàbrica de vidre Joan Vilella publicat a l' Anuario Riera-Guía General de Cataluña 1897 Els Vilella, de Reus, construïren al Poblenou Sant Martí de Provençals la que va ser la primera fàbrica de l’estat de vidre buit La fàbrica dels Vilella afegirà un nou producte la construcció de…

Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una…

Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una part dels…

Nasqué amb el propòsit de ser un punt de referència bàsic per a investigadors i el món universitari, oferint una visió actualitzada de la bibliografia d’àmbit hispànic i una informació acurada de les noves tendències en recerca historiogràfica Aplega ressenyes, fetes per especialistes, de les publicacions històriques relacionades amb el món hispànic, produïdes tant a l’Estat espanyol com en altres països, posant una especial atenció, sobretot en un principi, a publicacions llatinoamericanes També publica crítiques de llibres i d’articles de revistes i d’altres publicacions especialitzades,…

El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al…

La distinció entre el cabotatge i la navegació d’altura té origen i finalitat essencialment fiscals Així, tradicionalment, molts d’estats reserven el dret a la navegació de cabotatge als vaixells que arboren llur bandera A Europa, amb un litoral relativament curt, aquesta restricció és poc aplicada, llevat en alguns estats, com és ara el cas de l’Estat espanyol, on és regulat per lleis especials que distingeixen entre el gran cabotatge, d’abast internacional, i el cabotatge nacional , limitat al tràfic efectuat entre ports de la Península Ibérica o entre aquests i els del Marroc, on hi ha…

El terme de Vilanova com a tal és esmentat per primera vegada l’any 1159 en la carta de franquesa que el comte Ramon Berenguer IV atorgà als habitants a la població de Prades Pocs anys més tard, el 1163, el rei Alfons I, juntament amb Albert de Castellvell, castlà de Siurana, donà a Pere de Savellà el lloc de Vilanova amb els seus termes, tal com ja tenia el seu oncle, Pere de Pinós, capellà de l’Espluga de Francolí, per donació de Ramon Berenguer IV, a fi i efecte que repoblés aquesta zona i hi bastís un castell o fortalesa Alguns anys més tard, el 1175, sembla que aquest procés ja s’hauria…

Les dades sobre la flora del Vallès són escasses i fragmentàries s’ha citat la presència de restes de vegetals en diversos punts d’aquesta depressió, però aquests jaciments són molt pobres, contenen pocs exemplars i només s’hi ha determinat una escassa varietat de formes fòssils Els descobriments fets fins avui han estat, doncs, de poca importància i actualment es realitzen campanyes de prospecció a la recerca de nous jaciments en aquesta comarca Entre els llocs esmentats podem destacar el Masrampinyo, Can Llobateres, Can Sant Feliu, Terrassa, Sabadell, Ullastrell, Viladecavalls, etc A la…

Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà…

Vida i obra Fou arxiver de Vila-real, acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i treballà tant en el camp de la història medieval com en el de l’arqueologia i l’art Des del 1958 collaborà amb la secció de geografia i història de la Universitat de València Donà a conèixer, juntament amb J Cama- rena i Mahiques, els fons documentals de l’Arxiu Municipal de Vila-real a través del Catálogo del Archivo Municipal de Villarreal 1986 i dels set volums de Datos para la historia de Vila-real 1973-80 que recullen els seus articles publicats en revistes…