Resultats de la cerca

Un detall de la part inferior del foli 18, amb la representació d’un enfrontament entre animals G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 46, aquest manuscrit en pergamí és constituït per 69 folis 22×18 cm correspon al núm 46 del catàleg de Gudiol i al CIV del de Villanueva Procedeix de l’Arxiu Capitular de Vic * i és una obra datada del segle XII i realitzada per diverses mans Un fragment del foli 62v, al peu del qual figuren unes inicials molt simples amb una sola tinta Estem davant un moment de decadència de l’ scriptorium de Vic Museu Episcopal de Vic La seva illustració…

El nucli d’Aixàs apareix per primera vegada en la concòrdia de l’any 1176 Posteriorment apareix esmentat en documents dels anys 1210, 1233, 1235, 1263, 1264 i 1271 Fins l’any 1985 al petit nucli d’Aixàs hi havia les ruïnes d’una antiga església, de planta aparentment romànica, amb l’absis semicircular, orientat vers llevant, amb la porta a la paret de ponent Durant l’any 1985 hom dugué a terme importants obres de construcció en tot el nucli d’Aixàs, i els propietaris decidiren de reconstruir l’església L’estat de conservació en què es trobava aquest monument era molt dolent Amb treballs si…

Situació Vestigis de la capella al fossar de la població d’Adraén J Tous Els vestigis de l’antiga església de Santa Margarida es troben en el fossar del poble d’Adraén, situat sobre la carretera de Fórnols de Cadí a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG765818 Història No es té cap notícia documental de Santa Margarida d’Adraén però la situació actual de les restes pot fer suposar que es tracta de la capella del castell d’Adraén documentada ja el 1141, en el testament de Pere Ramon, vescomte de Castellbò, que el deixà a la seva muller Sibil la Amb tot, el desconeixement que es…

Situació Vista del conjunt de les restes de l’edifici, originàriament romànic, bé que molt modificat F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església és situada a la fondalada de la riera de Calders, més avall del castell, prop de l’antic mas i colònia tèxtil de Bellvei Long 1°59’24” — Lat 41°46’08” Per anar-hi cal seguir la mateixa ruta que per arribar al castell Caldrà, però, continuar, aigües avall, la pista anterior, la qual, després de passar pel mas Comelles, mena a l’antiga masia de Sant Andreu, prop de la qual hi ha la capella enrunada Cal fer a peu la darrera part del trajecte, tot seguint un…

Aquesta església és situada a la caseria del mateix nom, abans coneguda com a partida de Rubió, dalt d’un petit turonet Les seves arrels son antigues, ja que és documentada des de l’any 1148 Fou una de les esglésies penedesenques que depengueren de la canònica de Santa Maria de Solsona, tal com consta en una relació d’esglésies pertanyents a la canònica solsonina del segle XIII Aquesta vinculació amb Solsona s’allargà fins l’any 1593 El 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç, però al segle XVIII passà a ser sufragània de Sant Pere de Castellet Sant Marçal de Castellet fou erigida en…

Situació Vista del petit turó cobert d’alzines on s’amaga l’església de Sant Miquèl A la dreta, hom pot veure el castell de Pèirapertusa ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquesta església són un centenar de metres a l’E de les ruïnes del castell i el despoblat de Pasan, en un petit turó, al centre d’unes vinyes, cobert per un bosc d’alzines En altre temps tenia contigu un cementiri Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 50″ N - Long 2° 32′ 00″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent DB-CPO Història L’església de Sant Miquèl apareix en la documentació per…

Situació Notables ruïnes d’aquesta església situades prop del castell de Llavassui ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes d’aquesta església són a la vora dels vestigis del castell de Llavassui, al vessant del turó Mapa 31-12 288 Situació 31TBG867581 L’accés a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior JBP Església L’església de Santa Maria era un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, de la qual resten les arrencades, i era capçada per un absis semicircular, de què només s’endevina el perímetre Planta dels vestigis de l’església, que conserva força sencers els murs…

La villa Clerani 878, que segurament fou la successora d’un antic domini galloromà, fou adquirida pel monestir de Sant Germà de Cuixà a partir del 878 i no deixaria de dependre d’aquesta abadia fins a la fi de l’antic règim L’església parroquial de Sant Martí de Clerà és coneguda també des del segle IX Fou en aquesta església que els monjos de Sant Andreu d’Eixalada i de Sant Germà de Cuixà es reuniren, el mes de febrer del 879, per recollir els testimonis i els juraments que permeteren, d’acord amb la llei visigòtica, de reconstituir les cartes de compra i donacions dels seus béns, perdudes…

La darrera fase del part és la de deslliurament , que és com s’anomena el període que inclou des de la sortida del fetus fins que la placenta i les membranes que l’acompanyen són expulsades del tot Durant aquesta fase continuen les contraccions uterines, que solen ésser més intenses que en el període anterior Tanmateix, però, no solen ésser doloroses perquè l’úter ja es troba gairebé buit, i a més la dona se sent molt més relaxada Quan comença aquesta fase, la placenta encara es troba adherida a l’úter, però les successives contraccions en van provocant el despreniment Aquest procés pot ésser…

Es canta en el decurs d’un ofici sense que el seu text, un fragment o una paràfrasi de la Bíblia, formi part de la litúrgia Abans de la reforma anglicana d’Enric VIII, aquest terme designava tant una antífona com un motet Entre els primers compositors destacats del gènere hi ha Thomas Tallis 1505-85, que en compongué diverses amb text en llatí abans de la Reforma i, després, amb text en anglès El seguiren O Gibbons, W Byrd i C Tye, entre d’altres Malgrat l’origen etimològic del mot, l' anthem no fou una forma antifònica antífona És una forma variable en constant evolució que s’…