Resultats de la cerca
Es mostren 788 resultats
Zoologia 2014
Zoologia
Tintoreres a la costa i algun tauró més gran Aquest any es va parlar molt de taurons a les costes catalanes D’entrada, de tintoreres, que, possiblement perseguint algun pesquer, van arribar a les costes catalanes plenes de banyistes Una tintorera a Torredembarra, el 15 de juliol, quatre tintoreres a les platges del Masnou i Ocata, el 24 de juliol, i, finalment, dos taurons més a Altafulla, l’1 d’agost, van incomodar amb la seva presència els equips de socorristes i els banyistes de les platges d’aquestes poblacions També va ser notícia la captura d’un tauró guineu al Port de la Selva a mitjan…
Informàtica 2015
Electrònica i informàtica
Durant el 2015, en el món de la informàtica les coses van continuar, a grans trets, gai-rebé com sempre, però amb nous sistemes operatius tant en el món de Windows com en el de Google-Android, amb canvis en aplicacions molt utilitzades i amb el desenvolupament de nous processadors per a millorar les prestacions dels aparells Nous processadors per a dispositius mòbils Samsung va presentar la unitat de semiconductors amb el sistema de fabricació més avançat de la indústria l’anomenat FinFET de 14 nanòmetres © Samsung Electronics Co El més significatiu dels darrers anys, tal vegada, és la…
quadraturisme
Pintura
Especialitat pictòrica fonamentada en el domini de les tècniques de la perspectiva i en l’habilitat manual, i tinguda a la pràctica per un gènere autònom, que fou pròpia, si bé amb excepcions, de molts artistes menors generalment emilians i venecians (vinculats alhora als àmbits de l’escenografia teatral i experts també en el gènere de cavallet, en vistes amb ruïnes antigues), que hom anomenava quadraturisti
.
Obtingué una difusió enorme en esglésies i sobretot en palaus primer d’Itàlia i després d’arreu d’Europa, entre els s XVI i XVIII, perquè resolia la decoració de vastes superfícies murals d’interiors i perquè s’acordava al gust manierista i barroc de superar els límits arquitectònics reals d’una forma illusionista i fantasiosa Hom hi representava bàsicament arquitectures quadrature , directament inspirades en els mòduls clàssics, tot i que amb el temps la traducció pictòrica les anà complicant capriciosament, o bé sense figures o bé com a fons o ambientació de personatges ben sovint pintats…
Antonio Cesti
Música
Compositor italià, iniciador de l’òpera de caràcter internacional.
Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement residí entre el…
André-Ernest-Modeste Grétry
Música
Compositor francès d’origen való.
Vida Entre el 1750 i el 1760 fou cantaire destacat soprano i segon violí a la collegiata de l’església de Saint-Denis de Lieja Estudià cant amb F Leclerc, harmonia amb HF Renkin i composició amb H Moreau El 1754 una companyia de cantants italians visità Lieja i possiblement Grétry es beneficià de les seves lliçons Becat per la Fundació Darchis, el 1761 viatjà a Roma En aquesta ciutat tingué l’oportunitat d’estudiar amb GB Casali, mestre de capella de la basílica de Sant Joan del Laterà, el qual li proposà recomençar els seus aprenentatges d’harmonia Conegué N Piccinni i el pare Martini Pel…
califat de Còrdova

L’emirat i el califat de Còrdova: Comtats: 1, Aragó fins el 922; el 1035, regne; 2, Osona fins el 1054; 3, Besalú; 4, Girona fins el 914; 5, Cerdanya-Conflent; 6, Urgell; 7, Empúries; 8, Rosselló; 9, Pallars; 10, Ribagorça fins el 1037; 11, Sobrarb fins el 1037 Taifes: 1, Algesires; 2, Ronda; 3, Huelva; 4, Niebla; 5, Silves; 6, Algarbe; 7, Mértola; 8, Tortosa; 9, Alpuente; 10, Albarrasí; 11, Morón; 12 Carmona
© fototeca.cat
Història
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental (756-929 i 929-1031).
La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…
Història tripartita
Lletra capital del foli 131, decorada amb el típic entrellaçat-graella, a base d’una xarxa regular de franges diagonals i equidistants, entrecreuades a intervals regulars G Llop El volum núm 166 del catàleg de Gudiol * i LXXII de l’inventari de Villanueva és compost per 191 folis de 30×21 cm, escrits en lletra carolina, en els quals s’inclouen fonamentalment una Història ecclesiastica tripartita sobre textos de Sozòmenos, Sócrates i Teodoret, i les obres de sant Joan Crisòstom De lapso i fragments dels Comentaris sobre els salms Es tracta d’un còdex que encara que a vegades ha estat atribuït…
Sant Mateu de Vilademires (Cabanelles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure a la seva façana la porta d’entrada, coberta amb quatre arcs de mig punt en degradació J Bonell Vilademires és un poblat de masies escampades, dels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la petita vall drenada per la riera de Sant Jaume i la seva tributària, la riera de Vilademires, a la conca del Fluvià L’església parroquial de Sant Mateu de Vilademires és al cim d’una carena d’escassa elevació al costat només hi ha la rectoria, deshabitada Mapa 257M781 Situació 31TDG831756 A la carretera comarcal C-260…
Els fets de Cullera
Detinguts pels fets de Cullera, “Mundo Gráfico”, 1923 GC El 18 de setembre de 1911, la localitat valenciana de Cullera fou escenari d’uns luctuosos esdeveniments, anomenats “fets de Cullera” Aquest episodi es va inscriure en el marc d’una conflictivitat generalitzada a diversos punts de l’Estat espanyol La intranquillitat obeïa a diverses raons Entre altres, cal destacar el malestar per les condicions de vida a què estava subjecta una gran part de la població, a l’anunci d’una nova tramesa de tropes al Marroc pels problemes de competència amb França, i a la propagació, per part dels…
Dislèxia en la infància
Es denomina dislèxia un trastorn consistent en una notable dificultat per a aprendre de llegir i escriure correctament, a una edat suficient per a accedir en aquestes tècniques, i sense qui hagi cap alteració orgànica —defecte visual o auditiu—, ni cap dèficit intellectual que ho justifiqui Es calcula que entre un 5 i un 10% dels escolars tenen dificultats per a aprendre de llegir i escriure, tot i que en una bona part hi ha problemes visuals o auditius, que poden corregir-se amb l’ús d’ulleres o d’audífons El llenguatge escrit és molt complex, ja que s’expressa per mitjà de signes gràfics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina