Resultats de la cerca
Es mostren 3124 resultats
senyal
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Model matemàtic de les variables d’un sistema.
Generalment, admet una descripció temporal , variacions del senyal en el temps, i una descripció freqüencial espectre , components del senyal de diversa freqüència Un senyal determinista és el que té una descripció com a funció de la variable temps x t, mentre que els senyals aleatoris solament poden ésser descrits per un model probabilístic soroll en un sistema de transmissió Els senyals analògics són definits per a tot valor de t , en contraposició als discrets en el temps o seqüències que solament ho són per a t=nT , on n és un nombre natural i T un valor determinat de t Un senyal…
El TC anul·la la llei catalana de prohibició del 'fracking'
El Tribunal Constitucional dóna la raó al Govern espanyol en el recurs a la llei catalana contra la fracturació hidràulica fracking , argumentant que la llei envaeix les competències de l’Estat També declara nulla la disposició transitòria de la llei catalana que prohibeix la implantació d’establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 m2 dins de les trames urbanes consolidades, ja que no es justifica segons la norma general estatal Dos dies després 27 d’abril, el TC també anulla la part substancial de la llei catalana que estableix un impost a la generació d’…
Santa Eugènia del Gomar

Aspecte de les restes de la capella de Santa Eugènia del Gomar (Moià)
© C.I.C. - Moià
Capella
Capella del municipi de Moià (Moianès).
La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que indiquen que era una capella…
cristià | cristiana
Religió
Persona que professa la religió de Crist.
Els fidels primitius s’anomenaven ells mateixos germans, deixebles, sants o creients el mot cristià és molt antic entre el 40 i el 45 dC, emprat pels qui no pertanyien a l’Església El llibre dels Actes dels Apòstols el fa originari d’Antioquia, fora de Palestina el qui inventà la paraula no sabia que Crist era només un títol i no un nom propi, i li collocà una desinència llatinitzant igual que la d’altres mots que en aquell moment significaven afiliació política herodians, cesarians, pompeians Només a la fi del s II començà d’ésser acceptat pels interessats i s’universalitzà Ha…
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del contingut informatiu d’un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí
o no
, o, més generalment, 0
o 1
.
Qualsevol altre missatge pot ésser reduït a aquesta alternativa binària elemental El nombre de bits de qualsevol missatge és igual al logaritme de base dos del nombre d’alternatives que aquest pot presentar cadascuna d’aquestes alternatives pot ésser expressada amb un mot de n = nombre de bits arrodonit per dalt xifres binàries també dites bits Així, p ex, un missatge que consisteix en una qualsevol de les 26 lletres de l’alfabet llatí, té un contingut informatiu de log 2 26 = 4,7 bits i cadascun d’ells pot ésser expressat amb un mot de 5 xifres binàries o bits Bit pren el nom de…
màquina de calcular
Tecnologia
Màquina capaç d’efectuar càlculs aritmètics simples (addició, subtracció, multiplicació, divisió, arrels quadrades, tants per cent, etc) o complexos (logaritmes, funcions trigonòmetriques, etc), generalment dotada amb un o més registres per a memoritzar constants o resultats parcials.
Són de dimensions petites màquina de calcular de butxaca o de taula i consten d’un teclat tecles numèriques, d’operació i de funció per a l’entrada de les dades, i una pantalla per a la visualització dels resultats, que pot ésser de díodes luminescents o de cristall líquid El funcionament de la màquina de calcular és basat, igual que el dels ordinadors, en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica Algunes màquines de calcular són programables, tenen nombroses memòries i, amb les adequades interfícies, poden ésser connectades a visualitzadors de pantalla…
estadi filotípic
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari en què els organismes del diferents fílums del regne animal presenten la màxima semblança fisiològica i, sobretot, d’expressió genètica.
L’estadi filotípic dels vertebrats fou descrit a la segona meitat del s XIX pels embriòlegs Von Baer i EHaeckel emprant caràcters morfològics L’anàlisi dels gens implicats en el desenvolupament embrionari dels organismes duta a terme durant la dècada del 1990, tant en vertebrats com en invertebrats, permeté fer extensible aquest terme a tota l’escala animal, basant-se en el patró d’expressió d’una família de gens molt concreta, els gens Hox Aquests gens s’expressen en un moment donat de l’embriogènesi, l’estadi filotípic, seguint un ordre anteroposterior molt concret, igual en…
supergranulació
Astronomia
Estructura cel·lular distribuïda uniformement sobre la superfície solar.
Les cèllules tenen una grandària mitjana d’uns 30 000 km i el seu moviment és predominantment horitzontal, amb velocitats que oscillen entre els 300 i els 500 m/s L’any 1956, ABHart descobrí l’existència d’aquestes fluctuacions horitzontals, i RBLeighton les fotografià el 1962 utilitzant espectreheliogrames Doppler La component vertical de la velocitat és bastant més petita que la vertical, de 50 a 90 m/s, i la vida mitjana d’un supergrànul és de l’ordre d’1,3 dies Igual que la granulació ordinària, la supergranulació s’interpreta com un reflex en les capes altes de l’atmosfera…
el·lipse

El·lipse de semieixos a i b; D és la directriu associada al focus F
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba tancada que resulta de la intersecció d’una superfície cònica amb un pla que no és paral·lel a cap generatriu ni a l’eix d’aquella; és doncs, una cònica
.
La seva equació en coordenades cartesianes referides als seus dos eixos perpendiculars de simetria és x 2 / a 2 + y 2 / b 2 =1, a essent el semieix major i b el semieix menor L’ellipse és el lloc geomètric dels punts P del pla tals que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos F i F ´, anomenats focus , és una quantitat constant, independent del punt P concret, igual al doble del semieix major, PF + PF ´=2 a és també el lloc geomètric dels punts P tals que el quocient de llurs distàncies a un punt fix, un dels focus, i a una recta fixa D , anomenada directriu , és una…
efecte del terra
Transports
Influència que la proximitat del terra té sobre el valor de la resistència induïda d’una ala.
Tota ala d’envergadura finita provoca la deflexió de les línies de flux que es donen en el cas de flux bidimensional envergadura infinita, i origina una disminució de l’angle d’atac efectiu i una resistència induïda La proximitat del terra disminueix aquesta deflexió acostant les línies de corrent de flux a les del cas bidimensional, per la qual cosa hi ha resistència induïda i s’incrementa l’angle d’atac efectiu La proximitat del terra fa augmentar la sustentació i disminueix la resistència fins el 8% quan la distància a terra és igual a la meitat de l’envergadura de l’ala i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina