Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
bolet de vaca
bolet de vaca
Thomas Laxton (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de barret viscós, de color castany rogenc, més fosc al centre, de 6 a 10 cm de diàmetre, amb làmines de primer grogues i després ferruginoses, i amb peu robust, acabat en un bulb en forma de baldufa.
Viu als boscs de planifolis, i és comestible però poc apreciat
alveolat | alveolada
Art
Dit de la tècnica d’esmalt que consisteix a soldar a una planxa metàl·lica làmines fines de menys d’un mil·límetre de relleu, que delimiten els contorns del dibuix; aquests compartiments s’omplen d’esmalt en pols i les peces es posen al forn.
Aquesta tècnica és molt coneguda pel seu nom francès, cloisonné Procediment molt antic, fou emprat ja pels etruscs
ventall
ventall amb barnillatge de nacre i país de punta anomenada “gasa de Brussel·les”, del s XIX (Museu Tèxtil i d’Indumentària - Col·l Rocamora, Barcelona)
© Fototeca.cat
Folklore
Indumentària
Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
Els primers ventalls —del final del s XVI— eren de vitella i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls als s XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts Deriven del flabell romà
galerina metzinosa
galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
cortinariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color variable entre l’ocraci brunenc o de tabac i el ferruginós fosc, espores sovint verrucoses, cama central, làmines mai decurrents i capell generalment cobert d’un vel general, sovint formant una cortina.
Comprèn espècies generalment terrícoles, amb alguns gèneres amples i complexos, com Cortinarius, Inocybe, Hebeloma , etc Cortinariàcies més destacades Cortinarius sp cortinari , pixacà Cortinarius cinnamomeus pixacà canyella Cortinarius collinitus pollerenca Cortinarius fulmineus bolet de vaca Cortinarius multiformis fals fredolic Cortinarius violaceus blava Hebeloma sp hebeloma Hebeloma edurum, H truncatum escarlet , carlet Sinocybe sp sinocibe
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
Els porífers fòssils
Les esponges es troben representades d’una manera irregular en el registre fòssil i, tot i que es coneixen des del Cambrià, on són més abundants és en els materials mesozoics L’exemplar de la fotografia, de Syphonia piriformis 83 mm de diàmetre màxim, pertany al grup dels litístides, que són les úniques esponges que poden preservar l’esquelet sencer després de mortes gràcies al fet que tenen les espícules soldades Ha estat trobat al Maastrichtià dels voltants de Santa Engràcia Pallars Jussà Jordi Vidal / UAB Les esponges o porífers són organismes pluricellulars sense teixits organitzats que,…
pollancró
Pollancró
Wendell Smith (CC BY 2.0)
Micologia
Bolet de la família de les bolbiciàcies, de 8 a 15 cm d’alçada, del color de la canyella o bru ocraci, d’olor agradable, de barret convex o estès, amb làmines ocràcies, sinuades i lleugerament decurrents, i de cama corba, amb un anell membranós i penjant.
Forma flotes sobre rabasses i troncs de pollancre i altres arbres de ribera És comestible i pot ésser conreat moderadament sobre fusta de pollancre
cama de perdiu mucosa
Cama de perdiu mucosa
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret de color gris violaci o brunenc, sovint amb taques negres, molt mucós, de 6 a 9 cm de diàmetre, làmines grisoses, decurrents, i peu també viscós, curt i afuat, brunenc, amb una zona clara a la part superior.
Espècie comuna a l’Europa central on viu sobretot a les avetoses, és més rara a Catalunya, on creix principalment en boscs de pi És un comestible excellent que cal preparar pelant-ne primer la cutícula
cama de perdiu
Cama de perdiu
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret bru vermellós, mamil·lar, recobert de fibretes radials, lluents, viscós quan és tendre, de 4 a 10 cm de diàmetre, amb làmines gruixudes, espaiades i decurrents, cama de color de safrà i carn groga vermellosa, comestible, de qualitat mitjana.
Es fa a les pinedes de pi blanc, pinyer, roig, etc