Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
llei de Poiseuille
Física
Llei formulada per Jean Léonard Poiseuille el 1840.
Segons aquesta, el cabal volúmic Q d’un líquid que travessa un tub de secció circular és directament proporcional a la diferència de pressions, Δ p , entre els extrems del tub i a la potència quarta del radi r d’aquest, i inversament proporcional a la longitud del tub l i al ¦o eficient de viscositat η Hom l’expressa amb la fórmula Q = π Δ p r 4 /8 l η
Els crustacis estomatòpodes a la Mediterrània Occidental
Quatre espècies d’estomatòpodes de les costes catalanes Pseudosquillopsis cerisii 1 , una espècie d’aigües somes molt poc comuna, probablement associada als alguers de posidònia, que es reconeix fàcilment pel rostre punxegut Parasquilla ferussaci 2 , de mida semblant a Squilla mantis , que viu en fons de fang de la plataforma fonda i del talús superior, encara que és poc comuna Rissoides desmaresti 3 , una petita galera de coloració marronosa, present, tot i que poc abundant, en fons de fang a la plataforma continental poc profunda Rissoides pallidus 4 , també petita, i de coloració marró…
Casa forta de la Sala (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Casa forta Ruïnes d’aquest casal, que té adossada l’església de Santa Maria de la Sala ECSA - J Bolòs La casa forta de la Sala és situada al costat de l’església de Santa Maria de la Sala, al sud de la serra de la Sala, prolongació de la de Castelltallat Mapa 35-14 362 Situació 31TCG946305 De la carretera que va a Sant Mateu i a Castelltallat, a 1,5 km del trencall de Sant Mateu, surt a mà dreta un camí carreter, en molt mal estat, que en 2 km porta fins a la Sala JBM La casa forta de la Sala té una planta gairebé quadrada A l’exterior, la cara sud fa 13,25 m de llarg i la cara oest té una…
Castell proper a Fustegueres (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Pany del mur en el qual encara és ben visible l’aparell J Bolòs Hi ha restes d’un castell al cim de dos petits turons situats a l’extrem d’un serrat proper a la casa de Fustegueres Per anar-hi, cal seguir la carretera que va de Torà de Riubregós a Solsona Cap al punt quilomètric 5, abans d’arribar al primer trencall de Fustegueres, veiem a mà dreta, a l’altra banda de la riera i al cim d’una muntanya, les restes d’un castell Podem deixar el cotxe, baixar fins al fons de la vall i enfilar-nos fins a la fortificadó per algun dels corriols que hi menen Castell La part més important de…
badia d’Alcúdia
Badia
Badia, al NE de Mallorca, entre el cap de Menorca (Alcúdia) i el cap de Ferrutx (Artà).
La bocana té vuit milles d’amplària i s’endinsa sis milles cap al SW Acaba amb una costa baixa i arenosa, amb nombrosos assentaments turístics distribuïts en quatre termes municipals Artà colònia de Sant Pere, Santa Margalida Son Serra de Marina, Can Picafort i Alcúdia es Port d’Alcúdia, entre d’altres Els vaixells poden ancorar a 39° 49’ 27’ de latitud N i 3° 9’ 19’ de longitud E prop del Port d’Alcúdia
Ahaggar
El massís de l’Ahaggar, a Algèria
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós del Sàhara, al S d’Algèria.
És un vell massís volcànic, d’uns 450000 km 2 , orientat en direcció NW-SE i travessat pel tròpic de Càncer A la part septentrional hi ha el Tefedest, carena de roques cristallines d’uns 200 km de longitud L’Atakor, nucli central del massís, enclou el pic culminant, el Tahat 3003 m La temperatura és extremada oscilla entre 60°C i —10°C, i les pluges hi són escasses Tamanrasset 1420 m és la principal població, habitada per tuàregs
reflexió acústica
Física
Fenomen consistent en el fet que quan un objecte s’interposa en l’àmbit de propagació d’una ona sonora, una part de l’energia torna cap al medi original (és reflectida) i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.
La proporció d’energia reflectida depèn de les propietats d’absorció i de les dimensions de l’objecte Hi ha reflexió quan aquestes dimensions són iguals o més grans que la longitud d’ona de la vibració quan l’obstacle és petit, el so es difracta i es propaga dins la zona d’ombra geomètrica El fenomen de la reflexió acústica és emprat per a mesurar la potència acústica total d’una font sonora mitjançant la cambra de reverberació
antena vertical
Antena dipol a la qual hom ha suprimit un dels elements.
L’element que resta és situat sobre un pla conductor, per exemple la terra, el comportament del qual és similar al d’un mirall que reflectís una imatge d’aquest element que substitueix el suprimit Una variant de l’antena vertical és el pal radiant , que és una estructura metàllica que forma l’element dipol La seva longitud acostuma a ultrapassar els 200 m i és utilitzada per a transmissions de radiodifusió en una ona mitjana
microfilm
Arxivística i biblioteconomia
Fotografia
Rodet de pel·lícula amb la reproducció fotogràfica de documents a una escala molt reduïda, a fi de conservar-los i emprar-los sota una forma extremament compacta, amb el màxim de fidelitat i sense necessitat de restitució a les dimensions originals, bé que també és possible aquest ús.
Generalment són bobines de longitud variable de 3 m com a màxim i una amplada d’entre 16 i 35 mm Els avantatges d’aquest sistema de còpia i arxiu són el reduït volum, la integritat de la reproducció i la facilitat d’accés a la informació que conté Són molt emprats en biblioteques, bancs i, en general, en tota mena de centres de documentació tècnica Actualment aquesta microforma ha deixat pas, en molts casos, a la microfitxa
avançament
Transports
Acció d’avançar un vehicle un altre vehicle.
El codi de circulació regula l’avançament, que s’ha de fer, llevat d’alguns casos de circulació urbana, pel costat esquerre o el dret, segons que la circulació sigui de mà dreta o de mà esquerra ès prohibit l’avançament a les corbes que no deixin veure tota l’amplada de la carretera en una longitud de 200 m com a mínim i també a menys de 100 m dels canvis de rasant sense visibilitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina