Resultats de la cerca

De jove fou un dels fundadors del grup catalanista El Roure El 1924 fundà, amb Antoni López i Llausàs i Manuel Borràs, la Llibreria Catalònia, a Barcelona Durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a França i a Sant Sebastià El 1943, amb tenacitat, reprengué les edicions en català, unes de les primeres autoritzades després de la guerra, que permeteren la lenta formació d’un nou públic de lectors en català i asseguraren una certa continuïtat Creà l’ Editorial Selecta 1943 i les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” 1950 i “Enciclopèdia Catalana” 1955, de l’editorial AEDOS Juntament amb…

Vida i obra D’ofici era botiguer de teles Fou un austriacista convençut Durant la guerra de Successió, i sobretot després, es dedicà a defensar la grandesa del passat de Catalunya com un espai diferenciat de la resta de l’Espanya dels Borbó Alhora, la seva extremada religiositat –es feu terciari franciscà i ingressà en la confraria de la Mare de Déu de la Mercè– i les seves amistats amb religiosos feren que es decantés per escriure sobre la història eclesiàstica del Principat Treballador infatigable, aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat…

Membre de la petita noblesa, freqüentà els medis cortesans de Lisboa Estudià a Coïmbra i combaté al Marroc, on perdé l’ull dret A conseqüència d’una baralla estigué empresonat, i poc temps després embarcà cap a l’Índia Estigué a Goa, al golf Pèrsic, a la Cotxinxina i a Macau En un naufragi perdé tota la seva fortuna i només pogué salvar el manuscrit de la seva obra Os Lusiadas Novament a Goa, ingressà a la presó per deutes Es destacà com a poeta a les corts dels virreis Constantino de Bragança i Sousa Coutinho El 1569 retornà a Portugal després de passar una temporada a Moçambic…

Vida La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198 Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor en morir, el seu…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

Dates històriques 409-411 Entrada dels primers pobles bàrbars federats amb els romans que es reparteixen la Península Ibèrica 415 Un petit grup de visigots s’installa a la Tarraconense 426 Comencen els atacs vàndals a les Balears 441 Revoltes bagaudiques a la Tarraconense en defensa dels camperols i en contra de la imposició tributària de l’Imperi Romà 441-457 Els sueus saquegen la Tarraconense 466 El rei visigot Eurico amplia les fronteres del regne, incorporant-hi la Tarraconense 531-548 Teudis, rei dels visigots, abandona Narbona per establir-se a Barcelona o a Toledo 532 Els francs entren…

Estigué molt en voga a la fi de l’edat mitjana i als dos primers segles de la impremta Un llibre d’hores de Setmana Santa en català fou imprès a València el 1494 LEs miniatures de la majoria d’aquests manuscrits constitueixen, sens dubte, un exponent valiosísim de la printura medieval Durant els ss XIV i XV França fou el centre més important JPucelle minià el llibre d’hores de Jeanne d’Évreux ~1325, The Cloisters Museum, Nova York una sèrie d’artistes agrupats sota el títol de Pintor del duc de Berry illustraren una gran quantitat de llibres per a Joan, duc de Berry Cal destacar…

Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910 retornà a la…

Catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat a les revistes Estudis i Saitabi i participà en la fundació de Manuscrits el 1985 Entre les seves publicacions destaquen Moriscos i agermanats 1974, amb ECíscar, Las germanías de Valencia 1975, Población, jurisdicción y propiedad del obispado de Girona, siglos XIV-XVII 1976, amb MVMartínez Ruiz, Orígenes de la Inquisición Española El tribunal de Valencia, 1478-1530 1976, Herejía y sociedad en el siglo XVI La Inquisición en Valencia, 1530-1609 1979, Pau Claris La revolta catalana 1980, Las culturas…

Franciscà El 1405 el rei Martí el recomanà als jurats de Morella perquè fos subvencionat per a anar a estudiar a París El 1416 era a Barcelona, on predicà en les festes de substracció d’obediència a Benet XIII La reina Violant morta el 1431 el nomenà marmessor testamentari, i el 1444 intervenia encara en qüestions de testamentaria A instàncies del ciutadà de Barcelona Francesc de Colomines, entre el 1416 i el 1426 traduí al català el De Officiis de Ciceró La versió és bastant lliure, amb comentaris personals o d’altres autors, en els quals no s’està de remarcar la superioritat de la moral…