Resultats de la cerca

Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi, el talpó…

També hi ha processos de decantació en el si dels magmes, on les partícules més denses, anomenades minerals pesants olivines, piroxens i minerals opacs, es concentren a la part baixa de la massa magmàtica més o menys fluida

Actualment aquest ordre només comprèn tres espècies vivents, conegudes amb el nom de kiwis kiwi, propis de Nova Zelanda Aquest grup és molt pròxim de l’ordre dels dinornitiformes, que comprèn només individus fòssils, els moas moa, també propis de Nova Zelanda

Situació Vista d’aquesta senzilla església, exemple de l’arquitectura rural més popular del segle XI ECSA - A Roura L’església de Sant Fruitós es troba vers l’extrem sud-oest del petit nucli del poble de Marians, al sector de ponent del terme municipal de Soanyes, en un replà enlairat damunt la vall, al sud d’Oleta, i a la dreta del fondal de la ribera de Mentet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 45” N - Long 2° 16’ 13” E Cal seguir la carretera de Soanyes, la D-57a, que surt de la N-116 just després de passar la vila d’Oleta en direcció a Montlluís i Andorra, a l’esquerra Poc abans d’arribar…

El lloc del Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme El 1181 el rei Alfons el Cast féu donació del castell de Montornès a l’orde del Temple, en la qual va incloure també el Mas de Bondia Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell de Montornès, i com ell va dependre de la comanda de Granyena En el fogatjament del 1381 consta que era dels hospitalers i tenia 19 focs JFS El poble del Mas de Bondia és amb tota seguretat un dels millors exemples de vila closa que s’han conservat a la Segarra És especialment…

L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

L’abellerol Merops apiaster és un dels ocells més bonics de la nostra avi fauna i, alhora, molt pintoresc, tant pels colors del plomatge, pels seus nius sovint simples forats en un marge, com per la seva preferència alimentària per les abelles, cosa que li ha donat el nom de fet, però, menja també altres insectes papallones, espiadimonis, etc És de mida mitjana 26-28 cm, bec llarg i típicament gregari El plomatge és lleugerament més viu en els mascles que en les femelles, i la coloració de l’abdomen va esdevenint més verdosa en augmentar l’edat dels individus, car el pigment…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca…