Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb el terme vallesà de la Roca del Vallès NW i amb els del Maresme d’Argentona NW, Cabrils SW i Vilassar de Dalt SE Se situa en una petita vall dins la Serralada Litoral Catalana, parallela a la carena de la serra i oberta vers el NE, formada per diversos torrents de la Font del Sot, de Séllecs o de Can Maurí, de Can Femades, de la Rambleta, de la Pallota, de Coll de Porc i de Can Blanc que formen la riera d’Òrrius o de Riudameia, afluent per la dreta de la riera d’Argentona, ja dins el terme d’Argentona Entre els cims que envolten la vall sobresurten el turó de…

Vida i Obra El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació del Museu Episcopal, que fou dut a terme pel bisbe Josep Morgades Un cop inaugurat el Museu, el 1891, el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual…

Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…

Introducció La nostra riquesa arqueològica no para de créixer perquè, any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual Algunes d’aquestes troballes procedeixen del saqueig illegal de jaciments i es posen a la venda a internet per això, la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra va sollicitar una mesura pionera l’ordre d’allunyament per als infractors dels jaciments saquejats Prehistòria Excavació de la cova Freda de Collbató, al massís de Montserrat, durant la campanya del mes…

Situació i presentació El terme municipal de Salàs de Pallars, de 20,27 km 2 d’extensió, és situat a migdia de la Conca de Dalt o de la Pobla de Segur, estès formant una estreta franja de direcció SE-NW a la dreta de la Noguera Pallaresa, on aquesta forma el pantà de Sant Antoni Limita al S amb el terme de Talarn, al SW amb les terres de Gurp de la Conca Tremp, al NW amb les terres d’Espluga de Serra Tremp, al N amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt, al NE amb la Pobla de Segur i al SE amb els municipis de Conca de Dalt i Isona, aquests dos darrers a l’altra banda del pantà…

Situació Aspecte exterior del mur de l’església R Viladés L’església, avui englobada dins d’una casa que hom anomena “Cal Pastisser”, és situada a tocar la carretera, poc abans d’arribar al monestir de Santa Maria, a uns 150 m cap al sud-est Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 98,9 — y 44,8 31 TCG 989448 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que hem indicat per a l’església de Santa Maria FJM-AMB Història En principi, cal pensar que mentre l’església de Santa Maria de Serrateix era l’església…

Vies, productes i manufactures durant el califat Per a un historiador a la recerca fonamentalment de proves documentals, és força més coneguda, contràriament al que es podria pensar a priori , la societat rural musulmana a Šarq al-Andalus i a les illes Balears que no pas la societat urbana, les ciutats i les seves activitats comercials Les dades proporcionades per l’arqueologia i les aportades pels textos cristians posteriors a la Reconquesta es poden conjuntar per a reconstituir, només, les característiques principals de la societat rural de l’Àndalus Ara bé, els estereotips i apriorismes…

Situació Aspecte de les estructures dels segles Vlll-X posades al descobert durant les excavacions realitzades en aquesta plaça l’any 1984 A Curto La plaça de la Mare de Déu de la Cinta, on hi ha el jaciment, es troba al casc antic, al costat del claustre de la catedral, una de les portes del qual s’obre a la plaça l’anomenada porta de l’Olivera A la plaça conflueixen, pel costat sud-oest, el carrer de la Rosa i el de Taules Velles, i pel nord-est, el de la Suda, el de la Mercè i el de l’Arc del Romeu Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Excavacions arqueològiques Els treballs arqueològics en…

Sota els noms d'escriptura ibèrica o signari ibèric es coneix un sistema d'escriptura emprat a la Península Ibèrica per a la notació de diverses llengües des del segle V aC fins al segle I dC Es tracta d'un sistema mixt que atribueix un signe alfabètic a cadascun dels fonemes vocàlics, nasals, sibilants, líquids i vibrants, però que reserva signes sillàbics per a les consonants oclusives labials, dentals i velars ​​​​​​​ Estela ibèrica trobada a Civit, segle I aC, coll part J Sm Pel que fa a l'origen i l'evolució del sistema no hi ha encara un acord unànime Sembla, però, que s'…

Situació Façana de migdia de la torre, cap al 1881, abans que fos encabida dins els carrers del poble fons documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona La Torre del Baró es troba dins el nucli urbà de Viladecans, just a la plaça de l’Ajuntament, entre els carrers Dr Ros, Àngel Guimerà i la carretera de Sant Climent Mapa 36-17448 Situació 31TDF179746 Història Antiga torre que presidia la quadra de Viladecans, formada dins el primitiu terme d’Eramprunyà El lloc de Viladecans és conegut des del segle XI, quan consta que era de domini comtal El 1148, per sufragar…