Resultats de la cerca

Competí en esquí alpí i de fons durant els anys trenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Començà a jugar amb deu anys al Tívoli PPC, en què desenvolupà tota la seva trajectòria El 1944, amb només tretze anys, guanyà els títols individual i per equips al Campionat de Catalunya i la segona edició del Campionat d’Espanya femení Entre el 1944 i el 1951 guanyà tots els títols estatals d’individuals, dobles i mixtos que es disputaren, en què sumà 13 títols En els Campionats de Catalunya guanyà set cops el títol individual 1944, 1945, 1947-50, 1952, set cops el d’equips 1944-48, 1951, 1952 i cinc vegades el de dobles femenins 1945-48, 1951 i el de dobles mixtos 1946, 1947, 1948, 1951,…

S’inicià el 1965 participant en diversos torneigs provincials La seva primera competició rellevant fou el Gran Premi Interprovincial d’Espanya, on aconseguí la tercera posició de segona categoria i guanyà la copa d’argent de la federació espanyola per equips El 1973 pujà a primera categoria internacional, on es mantingué fins als anys vuitanta, i el 1982 ascendí a categoria especial Al principi de la dècada de 1980 fou president provincial de la Federació Catalana de Tir Des del 1978 és àrbitre de tir al plat Ha arbitrat un Campionat d’Europa 1980 i un Gran Premi d’Europa Rebé la medalla…

S’inicià com a davanter al Collegi Alemany El 1945 passà a l’equip barceloní del Sindicato Español Universitario SEU i, posteriorment, jugà amb la UA Sant Gervasi 1950-53, el Júnior i el Centre d’Esports Sabadell Marxà a l’Argentina i fitxà pel River Plate 1954-56, amb el qual guanyà tres campionats El 1956 retornà al Sabadell i la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-63, on compaginà les tasques de jugador i entrenador Es proclamà campió de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1958 i d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou set vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà…

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la medalla…

Fou membre fundador de Marathon Catalunya, així com del Club Orientació Catalunya i de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya, de la qual fou el primer vicepresident Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge Dirigí més de 2500 combats El 1950 el Collegi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge El 1967 es retirà de l’arbitratge Rebé la…

Vinculat a l’Agrupació Excursionista d’Etnografia i Folklore 1957-59 i la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta a partir del 1960, fou el gran promotor de les marxes de muntanya a Catalunya Presidí el Comitè Català de Marxes de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta durant la primera meitat de la dècada de 1990 Collaborà amb els serveis cartogràfics de diverses institucions Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

S’inicià al Centre Parroquial Canonge Rodó del barri de Sant Martí de Provençals i, el 1949, obtingué la primera llicència amb el CC Leridano El 1952 passà al Club de 7 a 9 i, posteriorment, jugà a l’Oasis i al Mayda Fou campió d’Espanya individual 1957, 1964, 1965, de dobles 1958 i per equips amb tres clubs diferents el de 7 a 9 1953, 1955, l’Oasis 1957 i el Mayda 1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972 També guanyà la Lliga amb el Mayda 1971, 1972 En els Campionats de Catalunya, guanyà set títols quatre d’individuals 1957, 1959, 1960, 1961 i tres per equips 1953, 1955, 1957 Participà en quatre…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993