Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
cicle d’Otto

Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.
En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen, és a dir, la temperatura i…
catch
Música
Composició vocal, en forma de cànon a tres veus -generalment masculines, a l’uníson o a l’octava-, molt popular a Anglaterra entre els segles XVI i XVIII.
Molt semblant al round , el text solia ser humorístic o lasciu Si bé la seva forma imitativa sembla estar suggerida pel possible significat del seu nom catch , ’agafar', no hi ha acord ni sobre el significat exacte d’aquest ni sobre la seva etimologia No fou fins el 1609 que Thomas Ravenscroft en publicà el primer recull, tot i que ja en textos anteriors es descriuen les normes per a compondre catches J Hilton fou el primer gran autor d’aquestes peces amb dues colleccions de gran popularitat, la segona de les quals, Catch that catch , no es publicà fins després de…
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al…
Francis Picabia
Pintura
Pintor francès.
Influït per C Pissarro i A Sisley, s’orientà el 1909 vers el cubisme El 1911 fou un dels creadors del grup Section d’Or El 1913 participà en l’Armory Show a Nova York i posà les bases, juntament amb M Duchamp, del dadaisme novaiorquès El 1917 fundà a Barcelona la revista 391 , plena de crítica i ironia, alhora que mantingué contactes amb els dadaistes de Zuric A París participà en moltes manifestacions escandaloses i pintà les seves Machines Ironiques , integrades per elements mecànics absurds i formes ridícules Però el 1921 abandonà les seves posicions dadaistes i anà a una pintura…
José Enrique Rodó
Filosofia
Escriptor uruguaià, considerat el més important pensador i assagista de l’Amèrica Llatina.
Sense haver acabat mai els estudis universitaris, des del 1898 explicà literatura a la universitat Dirigí la Biblioteca Nacional Fou diputat a Corts pel Partido Colorado 1902, 1907 Fou enviat per la revista Caras y Caretas a Europa el 1916, on morí, en plena joventut, atacat de febre tifoide El periodisme fundà Revista Nacional de Literatura y Ciencias Sociales , 1895 i la política acapararen part de la seva activitat sense minvar, però, ni l’interès ni la influència de la seva tasca de pensador i d’educador Essencialment eclèctic, no pot ésser considerat un filòsof…
Juan Luis Guerra Seijas
Música
Cantant dominicà.
Estudià música al conservatori de Santo Domingo i posteriorment al Berklee College of Music de Boston EUA Posteriorment tornà a la República Dominicana i treballà com a músic per a produccions publicitàries Al començament de la dècada dels anys vuitanta fundà el seu propi grup i enregistrà el primer disc l’any 1984, Soplando , encara molt influït pel jazz Els seus dos discs següents, Ojalá que llueva café 1987 i Bachata Rosa 1990, ja molt més ancorats en la música antillana, el convertiren en un dels músics més populars de l’Amèrica Llatina Hi donà a conèixer, a més, la bachata, una modalitat…
Jean-François Revel

Jean-François Revel
© Jean François Revel Webmaster
Política
Nom pel qual fou conegut Jean François Ricard, periodista i assagista polític francès.
De jove participà en la Resistència i posteriorment estudià filosofia, matèria que, del 1947 al 1956, ensenyà successivament a Algèria, Mèxic i Florència En retornar a França, prosseguí aquesta activitat en diversos centres universitaris fins el 1963, en què inicià una carrera com a editor i periodista Collaborà a “L’Express” com a editorialista des del 1966, i el 1978 en fou nomenat director fins el 1981 Posteriorment collaborà en “Le Point” i en nombroses publicacions periòdiques Membre de l’Acadèmia Francesa 1997, la seva trajectòria intellectual passà d’una adhesió clara a l’esquerra al…
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel…
Santíssima Trinitat de Cardona
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, en l’actual cementiri Fou una sufragània de la canònica de Sant Vicenç, i durant un temps acollí una comunitat femenina de donades que es deurien regir per la regla de sant Agustí, que els hauria donat l’abat de Sant Vicenç L’església és documentada des del 1156, quan Ramon de Cardona, en el seu testament, feu una deixa a l’església de la Santíssima Trinitat El 1161 el vescomte Ramon feu una altra deixa en aquesta església El 1288 es coneix l’existència d’una comunitat femenina, presidida per una priora anomenada Maria Monja, sota el domini…
Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
És l’antiga església del Castelló Jussà, el qual, juntament amb el Castelló Sobirà, figura en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953 amb la denominació de ipsos castellonos Aquesta designació es repeteix en un document totalment fiable del 1086 pel qual el comte Ermengol IV d’Urgell dóna als comtes de Pallars Jussà Ramon V i Valença la vila de Llimiana, amb els seus castells, i en particular els Castellons En una butlla del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri figura un Sant Miquel de Casis , que IM Puig identifica amb Sant Miquel del Castelló Jussà o de la Vall L’any 1314…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina