Resultats de la cerca
Es mostren 944 resultats
idiòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells en què el generador de so està completament integrat a l’estructura ressonant i de suport, de manera que no existeix una separació material entre les parts vibratòries i les estructurals.
Versió abreujada de la part corresponent als idiòfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Establerta per Sachs i Hornbostel amb el decimal 1 del primer nivell de la seva classificació, el seu àmbit és tan ampli que sovint presenta punts febles d’heterogeneïtat en el desenvolupament dels diferents nivells, motiu pel qual ha estat sovint un dels punts crítics d’aquest sistema de classificació Els grups principals en què es divideix són idiòfons d’entrexoc classificats per Hornbostel-Sachs amb els decimals 11, idiòfons pinçats 12, de fricció 13 i…
osteogènesi imperfecta
Patologia humana
Malaltia hereditària, transmesa generalment de manera autosòmica dominant, caracteritzada per una formació defectuosa de la matriu òssia, la qual cosa comporta una gran fragilitat dels ossos.
Les fractures i les deformitats són molt freqüents El quadre és molt greu si es manifesta en l’etapa fetal, però el pronòstic és més bo si es presenta després dels primers anys de vida
mort
Símbol de la mort representat, generalment, per un esquelet humà amb una dalla o per una calavera centrada sobre una aspa de dos ossos iguals aplanada.
costella

costella Esquelet de la caixa toràcica de l’home
© Fototeca.cat
Anatomia
Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts (pulmons i cor).
En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’articula amb la vèrtebra,…
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
paquicefàlia
Patologia humana
Anormalitat consistent en una grossor del cap, a causa d’un engruiximent de les parets del crani amb sinostosi dels ossos parietals i de l’occipital.
xoriguer

xoriguer
Javier Sancho - DA (CC BY-ND 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels dactilopteriformes, amb el dors i els costats coberts per uns ossos dèrmics, amb espines, que formen una mena de cuirassa.
Assoleix 40 cm de llargada, i té una cuirassa òssia al cap, acabada en dues punxes, i la boca arrodonida i petita Es desplaça mitjançant cops de cua i estenent les aletes pectorals, molt grosses, amples i en forma d’ala Habita al fons, bé que fa curtes volades fora de l’aigua N'hi ha a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar Roja, i és bastant freqüent a les aigües dels Països Catalans
simfisiotomia
Operació que consisteix a seccionar la símfisi púbica per tal d’obtenir una separació momentània dels ossos ilíacs i, en conseqüència, un engrandiment de la pelvis.
Té per objecte facilitar el part per vies naturals en cas d’estretor de la pelvis
Traumatisme crànio-encefàlic
Patologia humana
Definició S’anomenen traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses que formen l’encèfal, degudes a un impacte extern o un moviment sobtat i violent del cap, i que causen, immediatament o bé al cap d’un període de temps determinat, una pèrdua de consciència i d’altres alteracions neurològiques transitòries o definitives Causes i freqüència Un TCE pot ésser provocat per qualsevol accident en què s’esdevingui un traumatisme al cap Això no obstant, però, la majoria dels casos són deguts als accidents de trànsit Hom calcula que en un 60% dels accidents d’aquesta…
Paràlisi perifèrica
Patologia humana
Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina