Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
Francesco Leonetti
Literatura italiana
Escriptor italià.
Un dels fundadors de la revista Officina 1955, conjuntament amb Roberto Roversi i Pier Paolo Pasolini , amb el qual collaborà com a actor en diverses pellícules Agitador cultural, fou collaborador assidu de la revista Il Menabò di letteratura 1958-66, fundada per Elio Vittorini i Italo Calvino, cofundador i collaborador de la revista marxista Che fare 1967, i el 1979 d’ Alfabeta juntament amb altres intellectuals, entre d’altres Umberto Eco Autor dels reculls de poesia Sopra una perduta estate 1942, La cantica 1959, Percorso logico del 1960-75 1975, In uno scacco 1979, Palla di filo 1986 i Le…
Julius Kalaš
Música
Compositor txec.
Fou alumne de JB Foester i J Kricka al Conservatori de Praga 1921-24, i després es perfeccionà amb J Suk 1924-28 i estudià lleis a la universitat Fou pianista i director del sextet satíric anomenat Els professors de Gotham 1925-30, per al qual compongué 125 balades de caràcter burlesc Vinculat al cinema, escriví música per a moltes pellícules i treballà com a professor al departament de cinema de l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga, d’on fou degà i vicedegà 1949-57 També fou el primer president de la Fundació Musical Txeca La seva producció recull obres de factura tradicional, en la…
Henri -Pierre Sauguet
Música
Compositor francès.
Fou alumne de Ch Koechlin, i amic del Grup dels Sis i E Satie, en honor del qual cofundà, amb H Cliquet-Pleyel, R Désormière i M Jacob, l’Escola d’Arcueil L’any 1969 esdevingué president de la Societat d’Autors i Compositors dramàtics, i posteriorment fou escollit membre de l’Acadèmia de Belles Arts Principalment conegut pels seus vint-i-sis ballets entre els quals La chatte , 1927 La rencontre , 1948 La dame aux camélias , 1957 i per l’òpera La chartreuse de Parme , Sauguet compongué una vasta obra que també inclou música simfònica, concertant i de cambra Els principis de claredat melòdica i…
Tito Gobbi
Música
Baríton italià.
Estudià dret, carrera que compaginà amb els estudis de cant amb G Crimi Després del seu debut a Gubbio Úmbria com a Rodolfo La sonnambula , el 1936, guanyà diversos concursos a Milà i Viena Posteriorment cantà La Traviata a Roma 1937 i un any després actuà en la primera representació italiana de Wozzeck , d’A Berg, a l’Òpera de la mateixa ciutat El 1942 debutà a la Scala de Milà com a Belcore L’elisir d’amore , i hi tornà de manera ininterrompuda en temporades successives Posteriorment cantà a Salzburg, Chicago, San Francisco i Londres, ciutat aquesta darrera on sobresortí amb els papers de…
Chus Lampreave
Cinematografia
Nom pel qual fou coneguda l’actriu castellana María Jesús Lampreave Pérez.
Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959 El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i Volver 2006,…
Giacinto Dogliotti Gavotti
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Arribà a Barcelona el 1909 amb la missió d’obrir una sucursal de l’Itala Film de Torí, la qual tingué una vida efímera Decidí quedar-se, i amb Joaquim Baixas constituí una societat al carrer Nou de Sant Francesc, gràcies a la qual es presentaren diversos films de la Lux Film de París, la Latium de Roma i la Filmfabriken Skandinavien de Copenhaguen, a més de marques dels EUA com Nestor Reliance o Majestic El 1914 fundà amb Josep Bardier de la dissolta raó social Gordo, Bardier y Compañía i el soci Francesc Rambla, una nova marca, Internacional Cinematográfica IC, installada a la rambla de…
Susan Sontag

Susan Sontag
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptora nord-americana.
La seva obra es caracteritza per un fort intellectualisme Des d’una posició d’esquerres, es dedicà sobretot a l’assaig crític, marcat sovint com tota la resta de la seva obra per l’afirmació d’una perspectiva femenina Against Interpretation 1966, Styles of Radical Will 1969, Illness as Metaphor 1977, On Photography 1978, premi National Book Critics Circle Award, Under the Sign of Saturn 1980, AIDS and its metaphors 1989, The Way We Live Now 1991, Where the Stress Falls 2001 i Regarding the Pain of Others 2003 Conreà també la novella, The Benefactor 1963, Death Kit 1967, The Volcano Lover 1990…
Mack Sennett
Cinematografia
Nom amb què és conegut Michaël Sinnott, actor, productor i director cinematogràfic nord-americà.
Començà amb petits papers còmics en la Biograph, per a Griffith, però l’època més brillant correspon a la tasca que acomplí el 1912 Fou el creador de les famoses Bathing Beauties, joves atractives en vestit de bany que animaven les seves pellícules durant aquesta primera etapa Característics foren també els Keystone Cops, o grup de policies esvalotats que feien les delícies dels espectadors amb les seves accidentades persecucions i batalles campals Fou el descobridor d’actors tan notables com Fatty Arbuckle, Mabel Normand, Ford Sterling, Chester Conklin, Gloria Swanson, Harry…
Joan Vives i Borrell
Literatura catalana
Escriptor.
Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…
,
banda sonora
Música
Part lateral de la cinta cinematogràfica destinada al so que permet enregistrar-hi un so en sincronia amb la imatge.
En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i una cinta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina